Caldes d’Estrac | Demà què

Descobrint la Serralada Litoral entre Mataró i Arenys de Munt

Aquest dissabte, l’hem dedicat a descobrir territori poc explorat pel grup.
La primera part ja era coneguda, pujant per riera d’Argentona per escalfar i seguidament ja agafar corriols per Can Marfà que ens porten fins a l’Oasis. Des d’aquí, es puja a Can Nogueras pel Pi d’en Gallifa per pista. Un cop dalt de Can Nogueras, reprenem la ruta per corriols que ens porten a la Font de la Moreneta i ens deixen a la pista passat Can Bruguera en els cables de telèfon.
Un cop feta la volta al Turó de Lorita arribàvem al Coll del mateix nom. Novament pista i arribats a la cadena baixarem per arribar a la Hípica de Llavaneres. En aquest punt nova pujada pel camí paral·lel a les torres d’alta tensió per sortir dalt de la Supermaresme en la zona del Turó de l’Oriol. Allà anem fent camí per una zona de corriols molt ràpids fins arribar al antic camí de Can Montalt.

El camí sembla que no s’acabi mai en aquest zona, deuen ser els Km i el desnivell o és que estem en una zona de pujades i baixades constants fins arribar a la Riera de Torrentbó on gaudim d’una estona de baixada a alta velocitat.

Qui deia que no volia més pujades, doncs toca pujar cap al Turó del Pollastre i arribada fins la carretera passat els Tres Turons, ara tocava pujada cap al Collsacreu però diferents problemes mecànics que dificulten la pujada recomana baixar la Riera d’Arenys de mar per tornar per la Costa.
Finalment degut a un seguit de punxades, es decideix finalitzar a l’estació de Caldes d’Estrac (Caldetes) i fer la tornada amb tren.

Tot i els diferents entrebancs, la sortida es pot classificar de interessant. No cal dir que si s’arriba a finalitzar, hagués donat unes xifres espectaculars ja que tot i ser escurçada s’ha acabat fent 42 Km i 1200 D+. I sinó mireu el perfil, el resultat és un index IBP de 117 AA.