Blog de MTB i Running per a quatre ociosos de Vilassar i Rodalies

Posts tagged “Mataró

Matinal de dissabte al Corredor i Torrassa del Moro


Quedem amb en Marc P. al Pont lila de la Riera d’Argentona per fer una ruta llarga per pista. Primer Objectiu, el Corredor.

Després d’uns 3Km remuntant per la Riera d’Argentona, agafem el camí de la Cornisa que ens durà fins al Coll de Can Bruguera. Seguim per pista i passem per la Font del Mal Pas, Creu de Rupit, Coll del Pi de Buac per finalment arribar al Santuari del Corredor.

DSC_1032

Superat el Corredor baixada a Can Bordoi, per aconseguir el segon objectiu, La Torrassa. Un cop allà superat la Pedrera dels Dous, en Marc P. torna a casa per carretera acabant el seu perible a Vilassar amb prop de 60 Km recorreguts.

Per en Jordi, no s’ha acabat els camins. Segueix pel corriol que permet superar Sant Carles per l’Oest i que ens porta fins la Plana de Ca l’Espinal. Des d’allà i a través del camí de conill fins al Coll de Parpers.

Un cop a Parpers, només faltava el tercer dels objectius, Céllecs, però el temps fa desistir de l’objectiu i buscant la baixada a Mataró, es descobreix uns corriols de baixada, força interessants, que porten de dalt del Coll de Parpers, fins al Bell Racó a través de la Fonda de la Gallega.

map

Ja només falta la tornada a Mataró, que es fa per la pista paral·lela a la C-60 fent l’entrada a Mataró per la benzinera del D’ara.

Per descarregar el track o veure la ruta.

Anuncis

I’m Biking in the rain


Avui el dia s’ha despertat amb el cel amenaçador de pluja. Amb el terra mullat i les curses de la Cabrilenca i Vilatrail en l’agenda finalment la sortida acaba en una sortida individual. L’objectiu rodar per pista i descoberta de nous camins evitant la dificultat afegida del fang.

Sortint de Mataró, fem cap a Cabrils on passem per sota la sortida de la Cabrilenca. Amb la pujada a la Mútua comença a ploure, al arribar a dalt, coincideixo amb els últims participants de la Cabrilenca, decidint agafar la mateixa direcció. La pista és un complert fanga, al arribar a la zona dels tobogans, faig la variant, les últimes pluges han malmès les baixades i ara en lloc de unes baixades netes, ens trobem uns grans xaragalls. Al tornar a la pista, decideixo que degut a les condicions de fang i pluja, tinc com a objectiu anar superant els participants de la Cabrilenca. Aixi doncs a mesura que vaig superant a gent, sento mes ganes i força a les cames, de manera que a la pujada a Cellecs el ritme de persones superades als 30 segons és de 2 a 3.
Les condicions son dures ja que a les rampes cal sumar la quantitat de fang. Just al final de la pujada les forces comencen a flaquejar, però amb un últim esforç s’assoleix la cima. Al superar el repetidor, ens trobarem amb les pitjors condicions, amb forta pluja, vent i fred.
La baixada és molt divertida i a la vegada perillosa, enllaçant corriols de nova descoberta que ens porten fins la font de Sant Bartomeu, on s’empalma amb el GR per enllaçar amb la Sirena. Prop de Parpers, veient les condicions del camí i les hores, decideixo posar rumb a casa. En la baixada coincideixo diverses vegades amb el traçat de la Cabrilenca fins a l’alçada del Bell Racó. Finalitza el recorregut tornant pel camí de la Riera d’Argentona.

Perfil de la ruta "I'm biking in the rain"

Cal afegir que mes que descobriment, la sortida ha portat inspiració per futures rutes i una estampa a la arribada a casa que no té preu, arribar arrebossat de cap a peus.

Per descarregar el track o veure la ruta.


Conquerint la Torrassa del Moro


La ruta d’aquest dissabte, s’inicia a Vilassar amb els germans Teixidó, Jordi D. i la reaparició de Marc P.. A Mataró, s’incorporen Marc J. i Jordi F. Seguim pujant per la Riera d’Argentona i endinsant-nos pels corriols direcció Dosrius.
Els camins semblen que tinguin goma, degut a les últimes pluges, les rodes s’enganxen al terra que dona gust.
Abans de l’arribada a Dosrius tenim el primer dels abandonaments, en Marc P. posa direcció a Vilassar després de perdre els pulmons pel camí. En aquest punt, en Jordi F. fa una proposició, que el grup escolta i que serà recordada per molt temps. Per motius de confidencialitat no farem públic, almenys en l’entrada d’avui.

Un cop a Dosrius, s’inicia la pujada pel Senyor dels Anells a la Torrassa del Moro. Els corriols, en aquest punt, combina estones amb fang amb estones que semblin petits rierols on baixa l’aigua filtrada de les muntanyes. Amb aquestes condicions, la pujada es fa exigent i just a punt de sortir a la pista, en Manel decideix fer mitja volta. Les cames diuen prou!

Finalment, es conquereix la Torrassa del Moro amb la sorpresa que ja ha estat conquerida prèviament per l’equip invasor. Els “domingueros”, ja disposen d’una guingueta on fer el vermut.
DSC_0940
Sort que les vistes al Montseny nevat, permeten gaudir de la muntanya i no quedar-nos amb la visió de la situació.

Després de la petita parada, baixada cap a la pedrera dels Dous i seguint pels corriols a l’esquerra de Sant Carles per fer cap a Parpers.
A Parpers es fa la última de les separacions del grup. Els de Mataró decideixen tornar baixant cap a la Riera de Argentona, mentre que els de Vilassar, tornen per Sant Bartomeu.
Us presentem el traçat amb final a Mataró.


Amb un resultat final prou atraient, per les condicions del dia i l’estat del bosc.
DemaQue-20130407-Conquerint la Torrassa del moroPer descarregar el track o veure la ruta.


Corriols per avorrir


Finalment ens hem decidit. Hem començat a fer els servir el GPS per seguir una ruta. L’afortunada ha estat una extreta de wikiloc: Mataró – Corriols fins avorrir. Ruta prou bona que passa per alguns camins que feia temps que no havíem passat. Els de Vilassar anem molt poc per aquells verals.

Cal tenir en compte, però, que el títol del track tampoc és del tot cert, si que passa per bastants corriols, però xupes una de pista!!! hem fet tracks amb quatre vegades més corriols que aquest. Ara bé, ens ha anat bé per refrescar una mica els senders de St Vicenç de Montalt i Can Bruguera.

I el perfil d’etapa.

DemàQuè-20130203-Corrios per avorrir - perfil

La ruta ha començat molt bé, al principi era molt fàcil de seguir, encara que al cap de pocs quilometres, quan la cosa comença a pujar i tens els agonies darrera al clatell preguntant insistentment: i ara cap on? la cosa s’ha començat a embolicar i se m’ha fet dur anar mirant el track i el camí per on posava la roda. La veritat és que no m’he trobat gens còmode. És evident que encara em falta experiència en això de seguir rutes. El cert és que costa bastant i penso que hi ha un excés d’informació en el GPS, doncs ho portava amb el TopoHispania actiu. Penso que portar-lo actiu només embruta la pantalla i fa difícil la navegació.

Algú té algun comentari/suggeriment de com millorar el nostre nivell en seguir rutes? Va, doneu-nos alguna pista!!


L’Himalaya fa baixada


El dia a començat com és habitual … el despertador a sonat a les 8h tocades, m’he equipat per l’ocasió i m’he pres  el cafè a corre cuita. La muntura m’esperava a la porta de casa preparada des de la nit anterior. La veritat és que de bon matí estava lleugerament desmotivat per sortir, ara bé, en veure-la les coses han canviat, Llàstima als meus gregaris els tocarà patir.

Aquesta vegada semblava que s’haguessin posat d’acord per arribar a la meta fent relleus, a Vilassar haviem de sortir en Manel, en Ramon, l’Anais i en Jesús, a Cabrera haviem de recollir a en Sergi i a Mataró a en Marc J.!!! Què és això!! quina poca serietat. Un repte que m’ha anat motivant pedalada a pedalada fins a la Caixa. Al meu haver …. Com? no portava ni esmorzar!!!

Arribo a la caixa i em trobo amb un invitat inesperat, un gregari de gregari, l’Ignasi (gregari d’en Jesús). Amb il·lusió emprenem el camí per anar fent pinya. En Marc J. el trobem a les piscines de Vilassar, al mateix lloc on més tard hem trobat en Nacho Vidal (coincidència?) Si si, el mateix el de Jarabe de Palo. Curiós, no l’hem trobat on l’esperàvem. En Sergi no té les mateixes amistats i estava sol trist i abandonat a la riera del camí del mig.

Una vegada constituït el grup, la sortida ha continuat …. i de quina manera!! a Mataró ens hem adonat que seria un dia difícil per la gran quantitat de fang similar a la bonyiga que hi havia per terra, encara no hem arribat al Decathlon quan hem tingut que fer una parada tècnica per desbloquejar les rodes del fang!!! semblava una gran boñiga.

A partir d’aquest punt i sabent el que ens esperava la sortida s’ha anat desenvolupant com és habitual, el líder davant i els gregaris darrera….. A m’oblidava en Ramon s’ha retirat per un tema de pantalons i l’Anais darrera renegant. Tot normal.

Això si, gran dia per treure la ferritja de les cames!!!

Aquí teniu l’anciat perfil:

Perfil L'Himalaya fa baixada

Per cert, teniu alguna cosa que dir? o afegir?