Blog de MTB i Running per a quatre ociosos de Vilassar i Rodalies

Posts tagged “Mataró

Matinal de dissabte al Corredor i Torrassa del Moro


Quedem amb en Marc P. al Pont lila de la Riera d’Argentona per fer una ruta llarga per pista. Primer Objectiu, el Corredor.

Després d’uns 3Km remuntant per la Riera d’Argentona, agafem el camí de la Cornisa que ens durà fins al Coll de Can Bruguera. Seguim per pista i passem per la Font del Mal Pas, Creu de Rupit, Coll del Pi de Buac per finalment arribar al Santuari del Corredor.

DSC_1032

Superat el Corredor baixada a Can Bordoi, per aconseguir el segon objectiu, La Torrassa. Un cop allà superat la Pedrera dels Dous, en Marc P. torna a casa per carretera acabant el seu perible a Vilassar amb prop de 60 Km recorreguts.

Per en Jordi, no s’ha acabat els camins. Segueix pel corriol que permet superar Sant Carles per l’Oest i que ens porta fins la Plana de Ca l’Espinal. Des d’allà i a través del camí de conill fins al Coll de Parpers.

Un cop a Parpers, només faltava el tercer dels objectius, Céllecs, però el temps fa desistir de l’objectiu i buscant la baixada a Mataró, es descobreix uns corriols de baixada, força interessants, que porten de dalt del Coll de Parpers, fins al Bell Racó a través de la Fonda de la Gallega.

map

Ja només falta la tornada a Mataró, que es fa per la pista paral·lela a la C-60 fent l’entrada a Mataró per la benzinera del D’ara.

Per descarregar el track o veure la ruta.


I’m Biking in the rain


Avui el dia s’ha despertat amb el cel amenaçador de pluja. Amb el terra mullat i les curses de la Cabrilenca i Vilatrail en l’agenda finalment la sortida acaba en una sortida individual. L’objectiu rodar per pista i descoberta de nous camins evitant la dificultat afegida del fang.

Sortint de Mataró, fem cap a Cabrils on passem per sota la sortida de la Cabrilenca. Amb la pujada a la Mútua comença a ploure, al arribar a dalt, coincideixo amb els últims participants de la Cabrilenca, decidint agafar la mateixa direcció. La pista és un complert fanga, al arribar a la zona dels tobogans, faig la variant, les últimes pluges han malmès les baixades i ara en lloc de unes baixades netes, ens trobem uns grans xaragalls. Al tornar a la pista, decideixo que degut a les condicions de fang i pluja, tinc com a objectiu anar superant els participants de la Cabrilenca. Aixi doncs a mesura que vaig superant a gent, sento mes ganes i força a les cames, de manera que a la pujada a Cellecs el ritme de persones superades als 30 segons és de 2 a 3.
Les condicions son dures ja que a les rampes cal sumar la quantitat de fang. Just al final de la pujada les forces comencen a flaquejar, però amb un últim esforç s’assoleix la cima. Al superar el repetidor, ens trobarem amb les pitjors condicions, amb forta pluja, vent i fred.
La baixada és molt divertida i a la vegada perillosa, enllaçant corriols de nova descoberta que ens porten fins la font de Sant Bartomeu, on s’empalma amb el GR per enllaçar amb la Sirena. Prop de Parpers, veient les condicions del camí i les hores, decideixo posar rumb a casa. En la baixada coincideixo diverses vegades amb el traçat de la Cabrilenca fins a l’alçada del Bell Racó. Finalitza el recorregut tornant pel camí de la Riera d’Argentona.

Perfil de la ruta "I'm biking in the rain"

Cal afegir que mes que descobriment, la sortida ha portat inspiració per futures rutes i una estampa a la arribada a casa que no té preu, arribar arrebossat de cap a peus.

Per descarregar el track o veure la ruta.


Conquerint la Torrassa del Moro


La ruta d’aquest dissabte, s’inicia a Vilassar amb els germans Teixidó, Jordi D. i la reaparició de Marc P.. A Mataró, s’incorporen Marc J. i Jordi F. Seguim pujant per la Riera d’Argentona i endinsant-nos pels corriols direcció Dosrius.
Els camins semblen que tinguin goma, degut a les últimes pluges, les rodes s’enganxen al terra que dona gust.
Abans de l’arribada a Dosrius tenim el primer dels abandonaments, en Marc P. posa direcció a Vilassar després de perdre els pulmons pel camí. En aquest punt, en Jordi F. fa una proposició, que el grup escolta i que serà recordada per molt temps. Per motius de confidencialitat no farem públic, almenys en l’entrada d’avui.

Un cop a Dosrius, s’inicia la pujada pel Senyor dels Anells a la Torrassa del Moro. Els corriols, en aquest punt, combina estones amb fang amb estones que semblin petits rierols on baixa l’aigua filtrada de les muntanyes. Amb aquestes condicions, la pujada es fa exigent i just a punt de sortir a la pista, en Manel decideix fer mitja volta. Les cames diuen prou!

Finalment, es conquereix la Torrassa del Moro amb la sorpresa que ja ha estat conquerida prèviament per l’equip invasor. Els “domingueros”, ja disposen d’una guingueta on fer el vermut.
DSC_0940
Sort que les vistes al Montseny nevat, permeten gaudir de la muntanya i no quedar-nos amb la visió de la situació.

Després de la petita parada, baixada cap a la pedrera dels Dous i seguint pels corriols a l’esquerra de Sant Carles per fer cap a Parpers.
A Parpers es fa la última de les separacions del grup. Els de Mataró decideixen tornar baixant cap a la Riera de Argentona, mentre que els de Vilassar, tornen per Sant Bartomeu.
Us presentem el traçat amb final a Mataró.


Amb un resultat final prou atraient, per les condicions del dia i l’estat del bosc.
DemaQue-20130407-Conquerint la Torrassa del moroPer descarregar el track o veure la ruta.


Corriols per avorrir


Finalment ens hem decidit. Hem començat a fer els servir el GPS per seguir una ruta. L’afortunada ha estat una extreta de wikiloc: Mataró – Corriols fins avorrir. Ruta prou bona que passa per alguns camins que feia temps que no havíem passat. Els de Vilassar anem molt poc per aquells verals.

Cal tenir en compte, però, que el títol del track tampoc és del tot cert, si que passa per bastants corriols, però xupes una de pista!!! hem fet tracks amb quatre vegades més corriols que aquest. Ara bé, ens ha anat bé per refrescar una mica els senders de St Vicenç de Montalt i Can Bruguera.

I el perfil d’etapa.

DemàQuè-20130203-Corrios per avorrir - perfil

La ruta ha començat molt bé, al principi era molt fàcil de seguir, encara que al cap de pocs quilometres, quan la cosa comença a pujar i tens els agonies darrera al clatell preguntant insistentment: i ara cap on? la cosa s’ha començat a embolicar i se m’ha fet dur anar mirant el track i el camí per on posava la roda. La veritat és que no m’he trobat gens còmode. És evident que encara em falta experiència en això de seguir rutes. El cert és que costa bastant i penso que hi ha un excés d’informació en el GPS, doncs ho portava amb el TopoHispania actiu. Penso que portar-lo actiu només embruta la pantalla i fa difícil la navegació.

Algú té algun comentari/suggeriment de com millorar el nostre nivell en seguir rutes? Va, doneu-nos alguna pista!!


L’Himalaya fa baixada


El dia a començat com és habitual … el despertador a sonat a les 8h tocades, m’he equipat per l’ocasió i m’he pres  el cafè a corre cuita. La muntura m’esperava a la porta de casa preparada des de la nit anterior. La veritat és que de bon matí estava lleugerament desmotivat per sortir, ara bé, en veure-la les coses han canviat, Llàstima als meus gregaris els tocarà patir.

Aquesta vegada semblava que s’haguessin posat d’acord per arribar a la meta fent relleus, a Vilassar haviem de sortir en Manel, en Ramon, l’Anais i en Jesús, a Cabrera haviem de recollir a en Sergi i a Mataró a en Marc J.!!! Què és això!! quina poca serietat. Un repte que m’ha anat motivant pedalada a pedalada fins a la Caixa. Al meu haver …. Com? no portava ni esmorzar!!!

Arribo a la caixa i em trobo amb un invitat inesperat, un gregari de gregari, l’Ignasi (gregari d’en Jesús). Amb il·lusió emprenem el camí per anar fent pinya. En Marc J. el trobem a les piscines de Vilassar, al mateix lloc on més tard hem trobat en Nacho Vidal (coincidència?) Si si, el mateix el de Jarabe de Palo. Curiós, no l’hem trobat on l’esperàvem. En Sergi no té les mateixes amistats i estava sol trist i abandonat a la riera del camí del mig.

Una vegada constituït el grup, la sortida ha continuat …. i de quina manera!! a Mataró ens hem adonat que seria un dia difícil per la gran quantitat de fang similar a la bonyiga que hi havia per terra, encara no hem arribat al Decathlon quan hem tingut que fer una parada tècnica per desbloquejar les rodes del fang!!! semblava una gran boñiga.

A partir d’aquest punt i sabent el que ens esperava la sortida s’ha anat desenvolupant com és habitual, el líder davant i els gregaris darrera….. A m’oblidava en Ramon s’ha retirat per un tema de pantalons i l’Anais darrera renegant. Tot normal.

Això si, gran dia per treure la ferritja de les cames!!!

Aquí teniu l’anciat perfil:

Perfil L'Himalaya fa baixada

Per cert, teniu alguna cosa que dir? o afegir?


La Pantera Rosa salva vides

Supermercat Pròxim d'Òrrius

En part mogut per l’enveja que pot generar saber que avui dia 2 de gener hem sortit. Abans, però, vull fer èmfasis a que és un dia laboral per a la majoria de mortals. Un dia com avui m’he sentit amb prou forces per tornar a escriure la crònica de la sortida. Gràcies als treballadors per impulsar-me a fer-ho! Després de molt temps em començava a enyorar.

Podem dir que la sortida d’avui ha estat dura, però, ja es sabut, sempre sabem acabar-la com Déu mana, tots ben tips. De fet els més observadors veureu en el track una parada “obligada” a Òrrius.

La sortida ha començat amb una bona sorpresa, a les 8:30h puntuals ens hem trobat a la Caixa de Vilassar de Mar, tres habituals i un retrobat: Manel, Jordi F., Francesc i Jordi Ll.

Decidits hem començat a anar en direcció a Mataró per rememorar la ruta que varem fer en Jesús i jo el dia 30 de Desembre de l’any passat (fa 3 dies). Arribant a Mataró en començat els problemes; moltes pujades, totes per corriols i amb masses ganes de córrer. Amb tot això hem deixat els corriols a l’altura del polígon industrial de Dosrius. Allí ens hem disposat a enfilar la pujada dels 300.0000 per anar a provar el camí de “prou retallades” i la Font dels àlbers d’en Java. Hem sento obligat a comentar que camí i l’enllaç és espectacular. Finalment i amb en Manel ja mort, hem pujat a St. Carles i anar a buscar la finca de “Sol i lluna” per després desfilar pel camí de conill.

Una vegada exhaurit el camí en Manel també ho estava. Exhaurit.

Tot seguit, creuem el coll del Parpers i ens enfilem pel GR, continuem pel Racó dels Àngels per reemprendre el GR cap a St. Bartomeu. En Manel meditatiu ens comenta seguir pel camí de mínim gradient. Aquesta suplica s’acaba a Órrius, concretament davant d’el Pròxim d’Òrrius amb en Manel fent dieta Americana: menjant bollicaos, Cocacol·la i Pastelitos de la Pantera Rosa.

Al final, ja revifat, tornem a casa per la Riera de Can Raimi fins a la Riera d’Argentona fins a Mataró. Final del trajecte per alguns. Els altres hem continuat fins a Vilassar de Mar pel camí del mig.

Bé per finalitzar, i com ja és habitual, aquí us deixo el track

Creieu que hem estat massa clements amb en Manel? Feia una pena el nano!!


Sortida del 12 (12.12.2012)


Si avui fem crònica a mitja setmana és perquè és un dimecres especial. És el 12.12.2012. I per celebrar la efemèride hem fet una sortida ràpida per corriols, molt exigents, amb pujades realment fortes que ha transcorregut pels boscos de Argentona i Dosrius. Tal com podem veure en el perfil resultant i el seu index IBP de 91 AA tot i només els 30 km finals.

Perfil

Iniciant la ruta per la Riera d’Argentona, s’ha fet camí cap a l’Oasi per després pujar fins a Can Nogueras per corriols habituals. Un cop a dalt, hem baixat a través de diferents corriols fins a la Riera de Can Rimbles. Després de vorejar la riba de la riera fins a l’alçada de Ca l’Arenys toca una de les fortes pujades que ens esperen. Ens porta fins enllaçar amb la pista de baixada a Dosrius pel CITA. Un cop a la pista, baixada fins a Dosrius. Sense entrar al poble, en direcció sud, deixem Dosrius fent cap a la Pedrera de Ca n’Oms. Passada la Pedrera, nova pujada per poder vorejar el Turó de les Rovires i finalment enllacem de nou amb la Riera d’Argentona baixant prop del NutriSport per tornar a Mataró.

Si creieu que és del vostre gust, podeu descarregar el track de la ruta.

A per cert, no volia deixa de dir-vos que si després de la sopa de galets, la carn d’olla, els canelons de Sant Esteve o simplement de tants torrons. El proper 5 de gener 2013, els amics de 1KM+ organitzen la 1a Cursa de Reis que de ven segur ens ajudara a cremar tots aquest torrons.

 


Cursa de Muntanya Vallmar Granollers-Mataró


Diumenge i el temps acompanya després d’una setmana molt calorosa. Avui en Manel i en Jordi participen en la primera edició d’una cursa de muntanya que potser amb el temps acabarà fent-se un nom en les nostres contrades. La VallMar 2012.

Sortim de Granollers direcció Valldoriolf per pista ample qué permet anar escalfant les cames sense gaire patiment. Un cop passat el riu Mogent comencen les rampes camí de Cèllecs per corriols molt agradables. Al superar les antenes i recuperades les forces amb l’avituallament, toca baixada fins Òrrius per pista i corriols molt nets. Com que s’ha baixat, tocarà pujar fins al Coll de Gironella, seguint per pista fins trobar corriol a la dreta que ens porta al turó dels Oriols a través dels uiuiuis.
Sembla que a partir d’aquest punt només falta deixar anar les cames per anar a trobar la riera d’Argentona i entrar a Mataró pel passeig Marítim i acabar l’últim dels quilòmetres junt al Port de Mataró amb una bona experiència al sarró.

No voldríem deixar d’agrair la bona organització i la selecció del recorregut als amics del Camp IV.

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la cursa.


Capgrossada


Avui dissabte, vist que últimament els diumenges no són del tot propicis per les sortides. Només cal recordar l’últim diumenge amb incidents a la Transcorredor on la Anaïs va ser atropellada per un carallot durant un avituallament o l’incident d’en Francesc al tram final de la Transpapi. La secció mataronina del grup ha fet sortida i es pot dir ha finalitzat sense cap incidència.

S’ha iniciat pujant per la Riera de Sant Simó seguit de pujada pel camí de Can Cabot per arribar a la Cornisa passat Can Bruguera. Un cop dalt, s’ha donat volta al turó de Llorita per després baixar per ràpids corriols a la Riera de Can Rimbles. D’aquí nova pujada a Can Vallalta per pista i baixada amb traçades ràpides fins el Torrent de Rupit.

Seguint el torrent remuntem fins la Creu de Rupit i es segueix pujant fins al punt més alt de la ruta, la Pedra de la Ferradura.

A partir d’aquí tenim una llarga baixada amb trams de pista i trams de ràpids corriols que ens portarà fins la Riera de Torrentbó.

A la Riera de Torrentbó és quan ens trobem amb el tram més exigents al tenir que superar un desnivell de més de 300 metres en uns 3,5Km que ens porta fins dalt de la Supermaresme.

Arribats en aquest punt només toca gaudir dels munts de corriols que aquest tros de muntanya ens brinda per acabar entrant a Sant Andreu de Llavaneres pel parc de la Mare de Déu de Llorita. A partir d’aquí retorn a Mataró a través del Camí de les Cinc Sénies.

 

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.


Matí de diumenge


Ens trobem com sempre però aquesta vegada en diumenge a les 8:30h, Andreu, Marc Julivert, Don Jordi, Francesc i Manel per fer una matinal.
La pujada és per la Mútua a un ritme suau, per anar direcció Ca l’Arcís, Cal Senyor i Creu d’en Boquet. Aquí agafem el corriol que ens porta pels Pedrells fins la vinya Morta (Vietnam) per arribar a les Planes de Sant Mateu. Just abans de l’arribada a la font de Sant Mateu l’Andreu abandona i fem parada a la Font de Sant Mateu per fer un glop i conversem amb membres del grup de Matinals de la AEG que estaven fent la parada per esmorzar.

Un cop a dalt toca baixar i decidim fer-ho per un antic corriol molt trencat i poc ciclable, quin suplici pels terrestres!

Finalment enllacem amb corriols ràpids i pista que ens porta de nou a la Creu d’en Boquet on desfem el camí fins la Mútua per seguir cap al Coll de Gironella per pista fins la variant del Matacabres. Novament per pista i baixada corriolera a la Font dels Castanyers, Font d’en Quico i Font del Roure per enllaçar amb la riera d’Argentona a través de la riera de Clarà.

En aquest punt, s’ha donat la foto de la jornada,la parella de domingueros amb la taula parada jugant al parxís.

El tram final s’ha treballat amb relleus fins a l’arribada a Mataró, resultant una sortida de 36 Km i 850 m D+.
Perfil

Potser vols descarregar-te la ruta.


Abandonament: les Specialized no apareixen


Comença un nou dia, un nou dissabte (05/03/2011) amb la sortida direcció Mataró per part de Francesc, Sonia, Marc Prenyanosa, Oriol i Manel per trobar-se amb Marc Julbe i Jordi Fors al d’Ara de Mataró.

Aviat ens endinsem per corriols camí de Dosrius, no sense entrebancs, ja que pel camí i amb la guineu d’expectadora en Francesc pateix el primer dels incidents. Punxada!

Prop de Dosrius es decideix buscar una alternativa a la pujada del CITA, així que s’agafan corriols fins el coll de la Creueta i després enllaçar fins l’Oasis. En aquest punt Sonia i Marc es separen del grup. Amb paraules de la Sonia “no cal forçar la màquina que tot just és el segon dia que torno a sortir”. Ben retornada Sonia!

Un cop aquí nova pujada corriolera pel turó de Can Gaspar fins les planes de Can Nogueres. Un cop arribats dalt s’inicia la baixada non-stop fins enllaçar amb la Plana del Pou de Plata. En aquest punt és on en Francesc pateix el segon i més greu dels incidents al voler treure un gran pi que es troba al mig del camí en plena baixada i sense baixar de la KTM. Mira que n’és de tossut el nano!!

El resultat us el podeu imaginar … En Francesc a terra suplicant la fi de la seva existència, però, nosaltres inflexibles el varem condemnar a seguir amb la seva miserable vida. Què hi farem, som així.

Després del gran ensurt per part de tots i veure que només es tracta d’un gran cop als ronyons i no al cap, es decideix escurçar la sortida enllaçant corriols fins l’arribada a la Riera d’Argentona. Com sempre el perfil d’etapa va ser prou espectacular

En conclusió una sortida d’equip accidentada amb recorregut de 30 km fets amb un 85%  per corriols i un desnivell proper als 1000m. Tot sigui per fer Team-building. KTM més únits que mai. Tot i que en tinguem un d’apadassat.

P.D. Cap membre dels Specialized es va deixar veure. On era l’Andreu per deixar la constància gràfica dels esdeveniments.

Consulteu tos els detalls de la sortida , clicant AQUí


Proposo una “sortida llarga” per Can Bruguera!


Avui no em sento massa inspirat ni tinc massa temps per fer una proposta de ruta d’autor!! però, conec a un que coneix coneix a uns altres que diuen que …. en resum que coneixen bé la zona de Can Bruguera. He estat parlant amb ell i m’ha comentat que demà vol fer una ruta llarga amb la seva colla. A les 12h a casa.

De fet el personatge no té perdua. Podeu veure quina ganya que fot el nano, tot i oferir aigua als defallits.

En principi tot i no semblar de fiar penso que podriem acloplar-nos i anar amb ells. El problema és que queden a les 8:15h al Dara, Mataró. Pot ser interessant. Què en penseu? Hi anem?

Si hi anem els de vilassar hauriem de quedar a les:

7:45h a la caixa!!!


Sortida 19/02/2011 Specialized vs KTM


Dissabte, 19 de febrer 2011, són les 8:30 am, puntualitat britànica. El Sr. Prenyanosa segueix sense presentar-se a les convocatòries, les males llengues comentem “tiran más dos tetas que dos carretas“. Els més valents es presenten amb “coulotte” curt, cartes amagades i pocs amics. L’Andreu (jo) callat, concentrat i sense dir res. Estic esperant l’hora d’arrancar!

Treva de 2Km, a Cal Gras, en Picachu és posiciona, l’Andreu a roda. Atac!! Tot el port va estar dominat hegemònicament per l’equip Specialized. He recuperat el meu honor. Plata a la mutua! On ets Francesc? On són els KTM? On son els Scott? On son els Trek? et al.? Specialized Mandan!

El resum de la jornada 56km atac rera atac de l’escuderia Specialized i arribada en sprint. Sorpresa! Sembla que tothom guardava un últim cartutx.

Per més detalls, podeu aneu AQUÍ

Aquest dissabte varem tenir l’honor d’acollir tres invitats, el grup creix. L’Oriol capitajant l’equip Lapierre anava esgarrapant punts per la medalla d’Or, Miquel d’Argentona, tot començar no en tenia prou amb la Mutua corona Can Mastruc en un atac solitari (abajo la inteligencia, viva la muerte). L’Esteve es va quedar a les portes de la medalla d’Or amb dos caigudes per 5 de l’Oriol. Esteve la propera setmana serà.

La cara i la creu. La cara en Marin, inclement, a partir de les 3 hores. La creu, l’enterrament d’en Manel i en Marc J.(KTM). Specialized Mandan.


Orrienca vs. Campi qui pugui – la proposta del 05/02/2011


Ostres, això de ser el que proposa la sortida és estressant!

Tinc al cap 2 opcions:

  1. L’orrienca
  2. Campi qui pugui

Per veure la descripció caldrà que continueu llegint.

(més…)


Proposta de Ruta Dissabte XXIX-I-MMXI


Finalment ja tenim una proposta de ruta per dissabte 28 de gener. La proposta està basada amb una ruta que varem fer amb l’Esteve un dia. A veure que us sembla:

RUTA: Primer vam pujar a Teià i al coll abans de fer la cornissa vam fer un circuit collonut que baixava fins a vallromanes. Després pujavem l’ home mort i al final d’ aquest hi ha el camí que volia fer en jordi, collonut i molt maco (camineto). Després  a partir d’ allà si no recordo malament podem fer una font de ca’n gorgui fins a 4 camins. Podem pujar fins a cal senyor i fer el camí que fem sempre de baixada, el fem de pujada fins el camp de tir. Després jo aniria recuperant fins a Sant Bartomeu amb possible variant de cèllecs i finalment una bona Sirena per anar baixant fins a riudemeia riera d’ Argentona i deixem en Jordi Mataró. Tornem a casa.

Aquesta vegada, però, ho farem diferent, tots aquells qui vulgueu venir o estigueu segurs que veniu us podeu anar a puntant, dient quina és el vostre origen.


Proposta ruta dissabte 22/01/2011


Vilassar de mar -> Dosrius village -> Sr dels anells en pujada -> Barrils -> Torrassa -> Trialera de les pedres -> St Carlos per darrera -> Xerrac de dos -> Can Company de baix -> Tubo -> La Sirena -> St Bartomeu -> Font -> ….


Tot depenent de l’estat físic d’en Francesc i del seu poni coix, allarguem més o menys.

Podem quedar amb els de Mataró (Marc i Jordi) al pont de la barana lila a les 9:00 am.