Blog de MTB i Running per a quatre ociosos de Vilassar i Rodalies

Posts tagged “Vilassar de Mar

L’Himalaya fa baixada


El dia a començat com és habitual … el despertador a sonat a les 8h tocades, m’he equipat per l’ocasió i m’he pres  el cafè a corre cuita. La muntura m’esperava a la porta de casa preparada des de la nit anterior. La veritat és que de bon matí estava lleugerament desmotivat per sortir, ara bé, en veure-la les coses han canviat, Llàstima als meus gregaris els tocarà patir.

Aquesta vegada semblava que s’haguessin posat d’acord per arribar a la meta fent relleus, a Vilassar haviem de sortir en Manel, en Ramon, l’Anais i en Jesús, a Cabrera haviem de recollir a en Sergi i a Mataró a en Marc J.!!! Què és això!! quina poca serietat. Un repte que m’ha anat motivant pedalada a pedalada fins a la Caixa. Al meu haver …. Com? no portava ni esmorzar!!!

Arribo a la caixa i em trobo amb un invitat inesperat, un gregari de gregari, l’Ignasi (gregari d’en Jesús). Amb il·lusió emprenem el camí per anar fent pinya. En Marc J. el trobem a les piscines de Vilassar, al mateix lloc on més tard hem trobat en Nacho Vidal (coincidència?) Si si, el mateix el de Jarabe de Palo. Curiós, no l’hem trobat on l’esperàvem. En Sergi no té les mateixes amistats i estava sol trist i abandonat a la riera del camí del mig.

Una vegada constituït el grup, la sortida ha continuat …. i de quina manera!! a Mataró ens hem adonat que seria un dia difícil per la gran quantitat de fang similar a la bonyiga que hi havia per terra, encara no hem arribat al Decathlon quan hem tingut que fer una parada tècnica per desbloquejar les rodes del fang!!! semblava una gran boñiga.

A partir d’aquest punt i sabent el que ens esperava la sortida s’ha anat desenvolupant com és habitual, el líder davant i els gregaris darrera….. A m’oblidava en Ramon s’ha retirat per un tema de pantalons i l’Anais darrera renegant. Tot normal.

Això si, gran dia per treure la ferritja de les cames!!!

Aquí teniu l’anciat perfil:

Perfil L'Himalaya fa baixada

Per cert, teniu alguna cosa que dir? o afegir?

Anuncis

La Pantera Rosa salva vides

Supermercat Pròxim d'Òrrius

En part mogut per l’enveja que pot generar saber que avui dia 2 de gener hem sortit. Abans, però, vull fer èmfasis a que és un dia laboral per a la majoria de mortals. Un dia com avui m’he sentit amb prou forces per tornar a escriure la crònica de la sortida. Gràcies als treballadors per impulsar-me a fer-ho! Després de molt temps em començava a enyorar.

Podem dir que la sortida d’avui ha estat dura, però, ja es sabut, sempre sabem acabar-la com Déu mana, tots ben tips. De fet els més observadors veureu en el track una parada “obligada” a Òrrius.

La sortida ha començat amb una bona sorpresa, a les 8:30h puntuals ens hem trobat a la Caixa de Vilassar de Mar, tres habituals i un retrobat: Manel, Jordi F., Francesc i Jordi Ll.

Decidits hem començat a anar en direcció a Mataró per rememorar la ruta que varem fer en Jesús i jo el dia 30 de Desembre de l’any passat (fa 3 dies). Arribant a Mataró en començat els problemes; moltes pujades, totes per corriols i amb masses ganes de córrer. Amb tot això hem deixat els corriols a l’altura del polígon industrial de Dosrius. Allí ens hem disposat a enfilar la pujada dels 300.0000 per anar a provar el camí de “prou retallades” i la Font dels àlbers d’en Java. Hem sento obligat a comentar que camí i l’enllaç és espectacular. Finalment i amb en Manel ja mort, hem pujat a St. Carles i anar a buscar la finca de “Sol i lluna” per després desfilar pel camí de conill.

Una vegada exhaurit el camí en Manel també ho estava. Exhaurit.

Tot seguit, creuem el coll del Parpers i ens enfilem pel GR, continuem pel Racó dels Àngels per reemprendre el GR cap a St. Bartomeu. En Manel meditatiu ens comenta seguir pel camí de mínim gradient. Aquesta suplica s’acaba a Órrius, concretament davant d’el Pròxim d’Òrrius amb en Manel fent dieta Americana: menjant bollicaos, Cocacol·la i Pastelitos de la Pantera Rosa.

Al final, ja revifat, tornem a casa per la Riera de Can Raimi fins a la Riera d’Argentona fins a Mataró. Final del trajecte per alguns. Els altres hem continuat fins a Vilassar de Mar pel camí del mig.

Bé per finalitzar, i com ja és habitual, aquí us deixo el track

Creieu que hem estat massa clements amb en Manel? Feia una pena el nano!!


Sortida 19/02/2011 Specialized vs KTM


Dissabte, 19 de febrer 2011, són les 8:30 am, puntualitat britànica. El Sr. Prenyanosa segueix sense presentar-se a les convocatòries, les males llengues comentem “tiran más dos tetas que dos carretas“. Els més valents es presenten amb “coulotte” curt, cartes amagades i pocs amics. L’Andreu (jo) callat, concentrat i sense dir res. Estic esperant l’hora d’arrancar!

Treva de 2Km, a Cal Gras, en Picachu és posiciona, l’Andreu a roda. Atac!! Tot el port va estar dominat hegemònicament per l’equip Specialized. He recuperat el meu honor. Plata a la mutua! On ets Francesc? On són els KTM? On son els Scott? On son els Trek? et al.? Specialized Mandan!

El resum de la jornada 56km atac rera atac de l’escuderia Specialized i arribada en sprint. Sorpresa! Sembla que tothom guardava un últim cartutx.

Per més detalls, podeu aneu AQUÍ

Aquest dissabte varem tenir l’honor d’acollir tres invitats, el grup creix. L’Oriol capitajant l’equip Lapierre anava esgarrapant punts per la medalla d’Or, Miquel d’Argentona, tot començar no en tenia prou amb la Mutua corona Can Mastruc en un atac solitari (abajo la inteligencia, viva la muerte). L’Esteve es va quedar a les portes de la medalla d’Or amb dos caigudes per 5 de l’Oriol. Esteve la propera setmana serà.

La cara i la creu. La cara en Marin, inclement, a partir de les 3 hores. La creu, l’enterrament d’en Manel i en Marc J.(KTM). Specialized Mandan.


Orrienca vs. Campi qui pugui – la proposta del 05/02/2011


Ostres, això de ser el que proposa la sortida és estressant!

Tinc al cap 2 opcions:

  1. L’orrienca
  2. Campi qui pugui

Per veure la descripció caldrà que continueu llegint.

(més…)