Corriols per avorrir
Finalment ens hem decidit. Hem començat a fer els servir el GPS per seguir una ruta. L’afortunada ha estat una extreta de wikiloc: Mataró – Corriols fins avorrir. Ruta prou bona que passa per alguns camins que feia temps que no havíem passat. Els de Vilassar anem molt poc per aquells verals.
Cal tenir en compte, però, que el títol del track tampoc és del tot cert, si que passa per bastants corriols, però xupes una de pista!!! hem fet tracks amb quatre vegades més corriols que aquest. Ara bé, ens ha anat bé per refrescar una mica els senders de St Vicenç de Montalt i Can Bruguera.
I el perfil d’etapa.
La ruta ha començat molt bé, al principi era molt fàcil de seguir, encara que al cap de pocs quilometres, quan la cosa comença a pujar i tens els agonies darrera al clatell preguntant insistentment: i ara cap on? la cosa s’ha començat a embolicar i se m’ha fet dur anar mirant el track i el camí per on posava la roda. La veritat és que no m’he trobat gens còmode. És evident que encara em falta experiència en això de seguir rutes. El cert és que costa bastant i penso que hi ha un excés d’informació en el GPS, doncs ho portava amb el TopoHispania actiu. Penso que portar-lo actiu només embruta la pantalla i fa difícil la navegació.
Algú té algun comentari/suggeriment de com millorar el nostre nivell en seguir rutes? Va, doneu-nos alguna pista!!
Capgrossada
Avui dissabte, vist que últimament els diumenges no són del tot propicis per les sortides. Només cal recordar l’últim diumenge amb incidents a la Transcorredor on la Anaïs va ser atropellada per un carallot durant un avituallament o l’incident d’en Francesc al tram final de la Transpapi. La secció mataronina del grup ha fet sortida i es pot dir ha finalitzat sense cap incidència.
S’ha iniciat pujant per la Riera de Sant Simó seguit de pujada pel camí de Can Cabot per arribar a la Cornisa passat Can Bruguera. Un cop dalt, s’ha donat volta al turó de Llorita per després baixar per ràpids corriols a la Riera de Can Rimbles. D’aquí nova pujada a Can Vallalta per pista i baixada amb traçades ràpides fins el Torrent de Rupit.
Seguint el torrent remuntem fins la Creu de Rupit i es segueix pujant fins al punt més alt de la ruta, la Pedra de la Ferradura.
A partir d’aquí tenim una llarga baixada amb trams de pista i trams de ràpids corriols que ens portarà fins la Riera de Torrentbó.
A la Riera de Torrentbó és quan ens trobem amb el tram més exigents al tenir que superar un desnivell de més de 300 metres en uns 3,5Km que ens porta fins dalt de la Supermaresme.
Arribats en aquest punt només toca gaudir dels munts de corriols que aquest tros de muntanya ens brinda per acabar entrant a Sant Andreu de Llavaneres pel parc de la Mare de Déu de Llorita. A partir d’aquí retorn a Mataró a través del Camí de les Cinc Sénies.
Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.
Demà què 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.