Conquerint la Torrassa del Moro
La ruta d’aquest dissabte, s’inicia a Vilassar amb els germans Teixidó, Jordi D. i la reaparició de Marc P.. A Mataró, s’incorporen Marc J. i Jordi F. Seguim pujant per la Riera d’Argentona i endinsant-nos pels corriols direcció Dosrius.
Els camins semblen que tinguin goma, degut a les últimes pluges, les rodes s’enganxen al terra que dona gust.
Abans de l’arribada a Dosrius tenim el primer dels abandonaments, en Marc P. posa direcció a Vilassar després de perdre els pulmons pel camí. En aquest punt, en Jordi F. fa una proposició, que el grup escolta i que serà recordada per molt temps. Per motius de confidencialitat no farem públic, almenys en l’entrada d’avui.
Un cop a Dosrius, s’inicia la pujada pel Senyor dels Anells a la Torrassa del Moro. Els corriols, en aquest punt, combina estones amb fang amb estones que semblin petits rierols on baixa l’aigua filtrada de les muntanyes. Amb aquestes condicions, la pujada es fa exigent i just a punt de sortir a la pista, en Manel decideix fer mitja volta. Les cames diuen prou!
Finalment, es conquereix la Torrassa del Moro amb la sorpresa que ja ha estat conquerida prèviament per l’equip invasor. Els “domingueros”, ja disposen d’una guingueta on fer el vermut.
Sort que les vistes al Montseny nevat, permeten gaudir de la muntanya i no quedar-nos amb la visió de la situació.
Després de la petita parada, baixada cap a la pedrera dels Dous i seguint pels corriols a l’esquerra de Sant Carles per fer cap a Parpers.
A Parpers es fa la última de les separacions del grup. Els de Mataró decideixen tornar baixant cap a la Riera de Argentona, mentre que els de Vilassar, tornen per Sant Bartomeu.
Us presentem el traçat amb final a Mataró.
Amb un resultat final prou atraient, per les condicions del dia i l’estat del bosc.
Per descarregar el track o veure la ruta.
L’Himalaya fa baixada
El dia a començat com és habitual … el despertador a sonat a les 8h tocades, m’he equipat per l’ocasió i m’he pres el cafè a corre cuita. La muntura m’esperava a la porta de casa preparada des de la nit anterior. La veritat és que de bon matí estava lleugerament desmotivat per sortir, ara bé, en veure-la les coses han canviat, Llàstima als meus gregaris els tocarà patir.
Aquesta vegada semblava que s’haguessin posat d’acord per arribar a la meta fent relleus, a Vilassar haviem de sortir en Manel, en Ramon, l’Anais i en Jesús, a Cabrera haviem de recollir a en Sergi i a Mataró a en Marc J.!!! Què és això!! quina poca serietat. Un repte que m’ha anat motivant pedalada a pedalada fins a la Caixa. Al meu haver …. Com? no portava ni esmorzar!!!
Arribo a la caixa i em trobo amb un invitat inesperat, un gregari de gregari, l’Ignasi (gregari d’en Jesús). Amb il·lusió emprenem el camí per anar fent pinya. En Marc J. el trobem a les piscines de Vilassar, al mateix lloc on més tard hem trobat en Nacho Vidal (coincidència?) Si si, el mateix el de Jarabe de Palo. Curiós, no l’hem trobat on l’esperàvem. En Sergi no té les mateixes amistats i estava sol trist i abandonat a la riera del camí del mig.
Una vegada constituït el grup, la sortida ha continuat …. i de quina manera!! a Mataró ens hem adonat que seria un dia difícil per la gran quantitat de fang similar a la bonyiga que hi havia per terra, encara no hem arribat al Decathlon quan hem tingut que fer una parada tècnica per desbloquejar les rodes del fang!!! semblava una gran boñiga.
A partir d’aquest punt i sabent el que ens esperava la sortida s’ha anat desenvolupant com és habitual, el líder davant i els gregaris darrera….. A m’oblidava en Ramon s’ha retirat per un tema de pantalons i l’Anais darrera renegant. Tot normal.
Això si, gran dia per treure la ferritja de les cames!!!
Aquí teniu l’anciat perfil:
Per cert, teniu alguna cosa que dir? o afegir?
Sortida 19/02/2011 Specialized vs KTM
Dissabte, 19 de febrer 2011, són les 8:30 am, puntualitat britànica. El Sr. Prenyanosa segueix sense presentar-se a les convocatòries, les males llengues comentem “tiran más dos tetas que dos carretas“. Els més valents es presenten amb “coulotte” curt, cartes amagades i pocs amics. L’Andreu (jo) callat, concentrat i sense dir res. Estic esperant l’hora d’arrancar!
Treva de 2Km, a Cal Gras, en Picachu és posiciona, l’Andreu a roda. Atac!! Tot el port va estar dominat hegemònicament per l’equip Specialized. He recuperat el meu honor. Plata a la mutua! On ets Francesc? On són els KTM? On son els Scott? On son els Trek? et al.? Specialized Mandan!
El resum de la jornada 56km atac rera atac de l’escuderia Specialized i arribada en sprint. Sorpresa! Sembla que tothom guardava un últim cartutx.
Per més detalls, podeu aneu AQUÍ
Aquest dissabte varem tenir l’honor d’acollir tres invitats, el grup creix. L’Oriol capitajant l’equip Lapierre anava esgarrapant punts per la medalla d’Or, Miquel d’Argentona, tot començar no en tenia prou amb la Mutua corona Can Mastruc en un atac solitari (abajo la inteligencia, viva la muerte). L’Esteve es va quedar a les portes de la medalla d’Or amb dos caigudes per 5 de l’Oriol. Esteve la propera setmana serà.
La cara i la creu. La cara en Marin, inclement, a partir de les 3 hores. La creu, l’enterrament d’en Manel i en Marc J.(KTM). Specialized Mandan.
La Ruta de l’efímer
Avui, L’andreu Domènech, en Jordi Domènech i Jo (jordi llibre) hem començat una nova ruta amb moltes possibilitats i un munt de coses meravelloses per descobrir, i l’hem anomenat “La Ruta de l’efímer” i no perquè sigui aquest el llegat que ens deixarà en Teixidó, sinó perquè els nostres antecessors així la van anomenar.
No us parlaré gaire d’aquesta ruta perquè crec que l’heu de descobrir i gaudir tant com ho hem fet nosaltres, només dir que té força desnivell positiu, 1416 i uns 52km de durada, i baixades molt ràpides i agraïdes.
Tant sols apuntar que els últims Km a l’Andreu l’hi hem hagut donar suero per la vena perquè ha agafat un tortell demencial després de descobrir la collada de l’efímer!!!
En Resum: Un dia Collonut.
Aquí teniu el track:
Per més detalls podeu consultar-los AQUÍ
Demà què 
You must be logged in to post a comment.