Rampes de la Granota
Diumenge vàrem fer una sortida que es podria considerar normal uns 40Km i aprox 1000m +, si no hagués estat per un inici “matador”. Després de quedar tots a la Caixa a les 8:30h i esperar els germans Teixidó, s’inicia la ruta pujant per Cabrils direcció a la Granota. La pujada és per corriols molt exigents físicament que fan que en molts punts el baixar de la bicicleta i arrastrar-la fos la opció per molts de nosaltres.
Un cop a dalt a la Roca d’en Toni, a través de pista ens dirigim cap a la Mútua per anar a buscar la novetat de la jornada. La font de baixada, un enorme tobogan, amb alguns salts compromesos que ens baixa fins a la Font del Gavatx. Sortim a la Riera de Clarà a l’alçada de Can Raimí, i es continua baixant fins a la carretera per anar a buscar la Riera de Riudemeia. En aquest punt després de petits dubtes pugem el turó d’Arquença, vorejant Can Cabot.
Arribats a l’alçada d’Òrrius i veient que la sortida més que rodadora, havia estat trencadora, en Jordi F. proposa baixar pels burros i tornada per la Riera d’Argentona. En aquest punt, tots menys en Sergi decideixen seguir els passos de la proposta de tornada a casa.
Per descarregar el track o veure la ruta.
L’Himalaya fa baixada
El dia a començat com és habitual … el despertador a sonat a les 8h tocades, m’he equipat per l’ocasió i m’he pres el cafè a corre cuita. La muntura m’esperava a la porta de casa preparada des de la nit anterior. La veritat és que de bon matí estava lleugerament desmotivat per sortir, ara bé, en veure-la les coses han canviat, Llàstima als meus gregaris els tocarà patir.
Aquesta vegada semblava que s’haguessin posat d’acord per arribar a la meta fent relleus, a Vilassar haviem de sortir en Manel, en Ramon, l’Anais i en Jesús, a Cabrera haviem de recollir a en Sergi i a Mataró a en Marc J.!!! Què és això!! quina poca serietat. Un repte que m’ha anat motivant pedalada a pedalada fins a la Caixa. Al meu haver …. Com? no portava ni esmorzar!!!
Arribo a la caixa i em trobo amb un invitat inesperat, un gregari de gregari, l’Ignasi (gregari d’en Jesús). Amb il·lusió emprenem el camí per anar fent pinya. En Marc J. el trobem a les piscines de Vilassar, al mateix lloc on més tard hem trobat en Nacho Vidal (coincidència?) Si si, el mateix el de Jarabe de Palo. Curiós, no l’hem trobat on l’esperàvem. En Sergi no té les mateixes amistats i estava sol trist i abandonat a la riera del camí del mig.
Una vegada constituït el grup, la sortida ha continuat …. i de quina manera!! a Mataró ens hem adonat que seria un dia difícil per la gran quantitat de fang similar a la bonyiga que hi havia per terra, encara no hem arribat al Decathlon quan hem tingut que fer una parada tècnica per desbloquejar les rodes del fang!!! semblava una gran boñiga.
A partir d’aquest punt i sabent el que ens esperava la sortida s’ha anat desenvolupant com és habitual, el líder davant i els gregaris darrera….. A m’oblidava en Ramon s’ha retirat per un tema de pantalons i l’Anais darrera renegant. Tot normal.
Això si, gran dia per treure la ferritja de les cames!!!
Aquí teniu l’anciat perfil:
Per cert, teniu alguna cosa que dir? o afegir?
Sortida del 12 (12.12.2012)
Si avui fem crònica a mitja setmana és perquè és un dimecres especial. És el 12.12.2012. I per celebrar la efemèride hem fet una sortida ràpida per corriols, molt exigents, amb pujades realment fortes que ha transcorregut pels boscos de Argentona i Dosrius. Tal com podem veure en el perfil resultant i el seu index IBP de 91 AA tot i només els 30 km finals.
Iniciant la ruta per la Riera d’Argentona, s’ha fet camí cap a l’Oasi per després pujar fins a Can Nogueras per corriols habituals. Un cop a dalt, hem baixat a través de diferents corriols fins a la Riera de Can Rimbles. Després de vorejar la riba de la riera fins a l’alçada de Ca l’Arenys toca una de les fortes pujades que ens esperen. Ens porta fins enllaçar amb la pista de baixada a Dosrius pel CITA. Un cop a la pista, baixada fins a Dosrius. Sense entrar al poble, en direcció sud, deixem Dosrius fent cap a la Pedrera de Ca n’Oms. Passada la Pedrera, nova pujada per poder vorejar el Turó de les Rovires i finalment enllacem de nou amb la Riera d’Argentona baixant prop del NutriSport per tornar a Mataró.
Si creieu que és del vostre gust, podeu descarregar el track de la ruta.
A per cert, no volia deixa de dir-vos que si després de la sopa de galets, la carn d’olla, els canelons de Sant Esteve o simplement de tants torrons. El proper 5 de gener 2013, els amics de 1KM+ organitzen la 1a Cursa de Reis que de ven segur ens ajudara a cremar tots aquest torrons.
Descobrint la Serralada Litoral entre Mataró i Arenys de Munt
Aquest dissabte, l’hem dedicat a descobrir territori poc explorat pel grup.
La primera part ja era coneguda, pujant per riera d’Argentona per escalfar i seguidament ja agafar corriols per Can Marfà que ens porten fins a l’Oasis. Des d’aquí, es puja a Can Nogueras pel Pi d’en Gallifa per pista. Un cop dalt de Can Nogueras, reprenem la ruta per corriols que ens porten a la Font de la Moreneta i ens deixen a la pista passat Can Bruguera en els cables de telèfon.
Un cop feta la volta al Turó de Lorita arribàvem al Coll del mateix nom. Novament pista i arribats a la cadena baixarem per arribar a la Hípica de Llavaneres. En aquest punt nova pujada pel camí paral·lel a les torres d’alta tensió per sortir dalt de la Supermaresme en la zona del Turó de l’Oriol. Allà anem fent camí per una zona de corriols molt ràpids fins arribar al antic camí de Can Montalt.
El camí sembla que no s’acabi mai en aquest zona, deuen ser els Km i el desnivell o és que estem en una zona de pujades i baixades constants fins arribar a la Riera de Torrentbó on gaudim d’una estona de baixada a alta velocitat.
Qui deia que no volia més pujades, doncs toca pujar cap al Turó del Pollastre i arribada fins la carretera passat els Tres Turons, ara tocava pujada cap al Collsacreu però diferents problemes mecànics que dificulten la pujada recomana baixar la Riera d’Arenys de mar per tornar per la Costa.
Finalment degut a un seguit de punxades, es decideix finalitzar a l’estació de Caldes d’Estrac (Caldetes) i fer la tornada amb tren.
Tot i els diferents entrebancs, la sortida es pot classificar de interessant. No cal dir que si s’arriba a finalitzar, hagués donat unes xifres espectaculars ja que tot i ser escurçada s’ha acabat fent 42 Km i 1200 D+. I sinó mireu el perfil, el resultat és un index IBP de 117 AA.
I si us interessa descarregar la ruta.
Sortida 19/02/2011 Specialized vs KTM
Dissabte, 19 de febrer 2011, són les 8:30 am, puntualitat britànica. El Sr. Prenyanosa segueix sense presentar-se a les convocatòries, les males llengues comentem “tiran más dos tetas que dos carretas“. Els més valents es presenten amb “coulotte” curt, cartes amagades i pocs amics. L’Andreu (jo) callat, concentrat i sense dir res. Estic esperant l’hora d’arrancar!
Treva de 2Km, a Cal Gras, en Picachu és posiciona, l’Andreu a roda. Atac!! Tot el port va estar dominat hegemònicament per l’equip Specialized. He recuperat el meu honor. Plata a la mutua! On ets Francesc? On són els KTM? On son els Scott? On son els Trek? et al.? Specialized Mandan!
El resum de la jornada 56km atac rera atac de l’escuderia Specialized i arribada en sprint. Sorpresa! Sembla que tothom guardava un últim cartutx.
Per més detalls, podeu aneu AQUÍ
Aquest dissabte varem tenir l’honor d’acollir tres invitats, el grup creix. L’Oriol capitajant l’equip Lapierre anava esgarrapant punts per la medalla d’Or, Miquel d’Argentona, tot començar no en tenia prou amb la Mutua corona Can Mastruc en un atac solitari (abajo la inteligencia, viva la muerte). L’Esteve es va quedar a les portes de la medalla d’Or amb dos caigudes per 5 de l’Oriol. Esteve la propera setmana serà.
La cara i la creu. La cara en Marin, inclement, a partir de les 3 hores. La creu, l’enterrament d’en Manel i en Marc J.(KTM). Specialized Mandan.
Demà què 
You must be logged in to post a comment.