Blog de MTB i Running per a quatre ociosos de Vilassar i Rodalies

Rutes

La prehistorica per la roca foradada


Mentre uns es donaven el plaer d’anar a pasturar pel corredor, altres (Jordi D., Andreu, Carles F i Francesc ) varem aprofitar l’avinentesa per sortir a estirar les cames. Aquí us deixo el track i el perfil.

Cal dir que en Jordi D. es va retirar per que no podia aguantar el ritme.

Demaque-20130506-Prehistorica per la roca foradada-perfil

Creieu que estem veien el declivi de’n Jordi D.? Pobre nano, amb lo fort que estava, sempre el recordarem com el que podria haver estat.


Matinal de dissabte al Corredor i Torrassa del Moro


Quedem amb en Marc P. al Pont lila de la Riera d’Argentona per fer una ruta llarga per pista. Primer Objectiu, el Corredor.

Després d’uns 3Km remuntant per la Riera d’Argentona, agafem el camí de la Cornisa que ens durà fins al Coll de Can Bruguera. Seguim per pista i passem per la Font del Mal Pas, Creu de Rupit, Coll del Pi de Buac per finalment arribar al Santuari del Corredor.

DSC_1032

Superat el Corredor baixada a Can Bordoi, per aconseguir el segon objectiu, La Torrassa. Un cop allà superat la Pedrera dels Dous, en Marc P. torna a casa per carretera acabant el seu perible a Vilassar amb prop de 60 Km recorreguts.

Per en Jordi, no s’ha acabat els camins. Segueix pel corriol que permet superar Sant Carles per l’Oest i que ens porta fins la Plana de Ca l’Espinal. Des d’allà i a través del camí de conill fins al Coll de Parpers.

Un cop a Parpers, només faltava el tercer dels objectius, Céllecs, però el temps fa desistir de l’objectiu i buscant la baixada a Mataró, es descobreix uns corriols de baixada, força interessants, que porten de dalt del Coll de Parpers, fins al Bell Racó a través de la Fonda de la Gallega.

map

Ja només falta la tornada a Mataró, que es fa per la pista paral·lela a la C-60 fent l’entrada a Mataró per la benzinera del D’ara.

Per descarregar el track o veure la ruta.


I’m Biking in the rain


Avui el dia s’ha despertat amb el cel amenaçador de pluja. Amb el terra mullat i les curses de la Cabrilenca i Vilatrail en l’agenda finalment la sortida acaba en una sortida individual. L’objectiu rodar per pista i descoberta de nous camins evitant la dificultat afegida del fang.

Sortint de Mataró, fem cap a Cabrils on passem per sota la sortida de la Cabrilenca. Amb la pujada a la Mútua comença a ploure, al arribar a dalt, coincideixo amb els últims participants de la Cabrilenca, decidint agafar la mateixa direcció. La pista és un complert fanga, al arribar a la zona dels tobogans, faig la variant, les últimes pluges han malmès les baixades i ara en lloc de unes baixades netes, ens trobem uns grans xaragalls. Al tornar a la pista, decideixo que degut a les condicions de fang i pluja, tinc com a objectiu anar superant els participants de la Cabrilenca. Aixi doncs a mesura que vaig superant a gent, sento mes ganes i força a les cames, de manera que a la pujada a Cellecs el ritme de persones superades als 30 segons és de 2 a 3.
Les condicions son dures ja que a les rampes cal sumar la quantitat de fang. Just al final de la pujada les forces comencen a flaquejar, però amb un últim esforç s’assoleix la cima. Al superar el repetidor, ens trobarem amb les pitjors condicions, amb forta pluja, vent i fred.
La baixada és molt divertida i a la vegada perillosa, enllaçant corriols de nova descoberta que ens porten fins la font de Sant Bartomeu, on s’empalma amb el GR per enllaçar amb la Sirena. Prop de Parpers, veient les condicions del camí i les hores, decideixo posar rumb a casa. En la baixada coincideixo diverses vegades amb el traçat de la Cabrilenca fins a l’alçada del Bell Racó. Finalitza el recorregut tornant pel camí de la Riera d’Argentona.

Perfil de la ruta "I'm biking in the rain"

Cal afegir que mes que descobriment, la sortida ha portat inspiració per futures rutes i una estampa a la arribada a casa que no té preu, arribar arrebossat de cap a peus.

Per descarregar el track o veure la ruta.


Conquerint la Torrassa del Moro


La ruta d’aquest dissabte, s’inicia a Vilassar amb els germans Teixidó, Jordi D. i la reaparició de Marc P.. A Mataró, s’incorporen Marc J. i Jordi F. Seguim pujant per la Riera d’Argentona i endinsant-nos pels corriols direcció Dosrius.
Els camins semblen que tinguin goma, degut a les últimes pluges, les rodes s’enganxen al terra que dona gust.
Abans de l’arribada a Dosrius tenim el primer dels abandonaments, en Marc P. posa direcció a Vilassar després de perdre els pulmons pel camí. En aquest punt, en Jordi F. fa una proposició, que el grup escolta i que serà recordada per molt temps. Per motius de confidencialitat no farem públic, almenys en l’entrada d’avui.

Un cop a Dosrius, s’inicia la pujada pel Senyor dels Anells a la Torrassa del Moro. Els corriols, en aquest punt, combina estones amb fang amb estones que semblin petits rierols on baixa l’aigua filtrada de les muntanyes. Amb aquestes condicions, la pujada es fa exigent i just a punt de sortir a la pista, en Manel decideix fer mitja volta. Les cames diuen prou!

Finalment, es conquereix la Torrassa del Moro amb la sorpresa que ja ha estat conquerida prèviament per l’equip invasor. Els “domingueros”, ja disposen d’una guingueta on fer el vermut.
DSC_0940
Sort que les vistes al Montseny nevat, permeten gaudir de la muntanya i no quedar-nos amb la visió de la situació.

Després de la petita parada, baixada cap a la pedrera dels Dous i seguint pels corriols a l’esquerra de Sant Carles per fer cap a Parpers.
A Parpers es fa la última de les separacions del grup. Els de Mataró decideixen tornar baixant cap a la Riera de Argentona, mentre que els de Vilassar, tornen per Sant Bartomeu.
Us presentem el traçat amb final a Mataró.


Amb un resultat final prou atraient, per les condicions del dia i l’estat del bosc.
DemaQue-20130407-Conquerint la Torrassa del moroPer descarregar el track o veure la ruta.


Explorant nous regnes


Avui us presento una sortida de dissabte amb una gran varietat de camins. Amb corriols, pistes i trialeres.
En un inici, el matí s’havia plantejat com un dia no molt exigent físicament i amb la intenció de explorar la zona de corriols propera a Sant Vicenç de Montalt.
Amb aquests propòsit, la sortida s’ha fet a través del camí del mig en direcció Sant Andreu de Llavaneres i a través del Parc de Lorita es comença a pujar, a ritme constant, cap a Supermaresme. La zona està molt poblada de corriols i trialeres que permeten gaudir de grans baixades i passejades amb vistes al mar.

DSC_0906

En aquesta zona ens hem trobat amb un parell de camins tallats o que finalment sorties en zones privades, deixem la zona pujant fins a la roca de la ferradura. Un cop a dalt, baixada fins al pou de glaç, punt que toca remuntar a través de corriols i pistes molt enfangades que fan patir a les cames.
Tot i l’esforç, la zona també ens presenta grans zones de corriols per gaudir, ja que no presenten dificultats i són molt nets.

Al final, una ruta que ha resultat exigent, però que deixa un bon sabor de boca.

Captura 2013-03-24 11-29-23

Per descarregar el track o veure la ruta.


Rampes de la Granota


Diumenge vàrem fer una sortida que es podria considerar normal uns 40Km i aprox 1000m +, si no hagués estat per un inici “matador”. Després de quedar tots a la Caixa a les 8:30h i esperar els germans Teixidó, s’inicia la ruta pujant per Cabrils direcció a la Granota. La pujada és per corriols molt exigents físicament que fan que en molts punts el baixar de la bicicleta i arrastrar-la fos la opció per molts de nosaltres.

Un cop a dalt a la Roca d’en Toni, a través de pista ens dirigim cap a la Mútua per anar a buscar la novetat de la jornada. La font de baixada, un enorme tobogan, amb alguns salts compromesos que ens baixa fins a la Font del Gavatx. Sortim a la Riera de Clarà a l’alçada de Can Raimí, i es continua baixant fins a la carretera per anar a buscar la Riera de Riudemeia. En aquest punt després de petits dubtes pugem el turó d’Arquença, vorejant Can Cabot.

Captura 2013-03-06 21-28-07

Arribats a l’alçada d’Òrrius i veient que la sortida més que rodadora, havia estat trencadora, en Jordi F. proposa baixar pels burros i tornada per la Riera d’Argentona. En aquest punt, tots menys en Sergi decideixen seguir els passos de la proposta de tornada a casa.

Per descarregar el track o veure la ruta.


Per Teià … que fa pujada


Seguint l’exemple d’en Jordi F. avui m’ha donat per fer una sortideta fugaç per la serralada litoral, així que havent dinat i aprofitant que avui he plegat d’hora, he trucat a en Jordi D. (quin suïcidi!!) i hem anat a fer una volteta per tenir el track del que considero una bona ruta d’entrenament. Així que ja no m’enrotllo més i us deixo el track.

I que no em deixi el perfil, que no és massa interessant, però, aquí el deixo.

Perfil de ruta - Per Teià

Perfil de ruta

La ruta té una sorpresa, un corriolet nou que la veritat és que m’ha sorprès gratament. A veure qui troba. L’heu trobat?


Corriols per avorrir


Finalment ens hem decidit. Hem començat a fer els servir el GPS per seguir una ruta. L’afortunada ha estat una extreta de wikiloc: Mataró – Corriols fins avorrir. Ruta prou bona que passa per alguns camins que feia temps que no havíem passat. Els de Vilassar anem molt poc per aquells verals.

Cal tenir en compte, però, que el títol del track tampoc és del tot cert, si que passa per bastants corriols, però xupes una de pista!!! hem fet tracks amb quatre vegades més corriols que aquest. Ara bé, ens ha anat bé per refrescar una mica els senders de St Vicenç de Montalt i Can Bruguera.

I el perfil d’etapa.

DemàQuè-20130203-Corrios per avorrir - perfil

La ruta ha començat molt bé, al principi era molt fàcil de seguir, encara que al cap de pocs quilometres, quan la cosa comença a pujar i tens els agonies darrera al clatell preguntant insistentment: i ara cap on? la cosa s’ha començat a embolicar i se m’ha fet dur anar mirant el track i el camí per on posava la roda. La veritat és que no m’he trobat gens còmode. És evident que encara em falta experiència en això de seguir rutes. El cert és que costa bastant i penso que hi ha un excés d’informació en el GPS, doncs ho portava amb el TopoHispania actiu. Penso que portar-lo actiu només embruta la pantalla i fa difícil la navegació.

Algú té algun comentari/suggeriment de com millorar el nostre nivell en seguir rutes? Va, doneu-nos alguna pista!!


12ª Montaltbike


Per segon any consecutiu ens trobem a Sant Vicenç de Montalt per iniciar la cursa que organitzen el club ciclista BBT xurribikers.

L’ambient és perfecte, potser un excés de gent que provoca aglomeracions en les proximitats a la sortida. Així que un cop recollit el dorsal i entrat en calor gràcies a les begudes calentes que ens ofereixen, anem a buscar la muntura per dirigir-nos cap a la sortida.

DSC_0743

Com tota cursa s’inicia amb alguna aglomeració, però gracies a les amples pistes inicials i el fort ritme que en Sergi lidera, de seguida anem deixant endarrere les aglomeracions. Ben aviat, prop del Km 5 en Jordi es despenja del grup, sembla que avui no té fresques les cames.

La cursa és exigent amb fortes pendents i corriols molt ràpids, el recorregut diferent al de l’any anterior, ens fa descobrir nous corriols fora del nostre habitat habitual.

Ja superat el 10 Km en Jordi, s’adona que el motiu que les cames no tirin té un origen. La roda del davant va tota l’estona frenada, així que intenta sense sort solucionar el problema mecànic.

No pot ser! a sobre de la duresa de la prova, s’ha de superar aquest entrebanc. Tot i això, en Jordi no defalleix fins a superat el Pou de Glaç, pujant a la Creu de Rupit, on apareix la primera de les rampes musculars. Un cop recuperat i passant un petit calvari personal, s’arriba fins a la Pedra de la Ferradura, punt més alt de la cursa. Buf! Ara baixada, però quan tot el sofriment sembla acabar el perfil presenta una pujada final que torna a picar a les cames malmeses.

Perfil

Al final un ruta amb més de 40Km i un desnivell superior als 1500m, on en Sergi finalitza amb poc més de 3 hores i que en Jordi fins al cap d’una hora més no veu finalitzada.

Tot i la duresa recorregut molt recomanable per tot Bikeaddicte!

Per descarregar el track o veure la ruta.

Tal com varem dir l’any passat. Ja ho sabem no som de curses, però un cop a l’any no fa mal.


L’Himalaya fa baixada


El dia a començat com és habitual … el despertador a sonat a les 8h tocades, m’he equipat per l’ocasió i m’he pres  el cafè a corre cuita. La muntura m’esperava a la porta de casa preparada des de la nit anterior. La veritat és que de bon matí estava lleugerament desmotivat per sortir, ara bé, en veure-la les coses han canviat, Llàstima als meus gregaris els tocarà patir.

Aquesta vegada semblava que s’haguessin posat d’acord per arribar a la meta fent relleus, a Vilassar haviem de sortir en Manel, en Ramon, l’Anais i en Jesús, a Cabrera haviem de recollir a en Sergi i a Mataró a en Marc J.!!! Què és això!! quina poca serietat. Un repte que m’ha anat motivant pedalada a pedalada fins a la Caixa. Al meu haver …. Com? no portava ni esmorzar!!!

Arribo a la caixa i em trobo amb un invitat inesperat, un gregari de gregari, l’Ignasi (gregari d’en Jesús). Amb il·lusió emprenem el camí per anar fent pinya. En Marc J. el trobem a les piscines de Vilassar, al mateix lloc on més tard hem trobat en Nacho Vidal (coincidència?) Si si, el mateix el de Jarabe de Palo. Curiós, no l’hem trobat on l’esperàvem. En Sergi no té les mateixes amistats i estava sol trist i abandonat a la riera del camí del mig.

Una vegada constituït el grup, la sortida ha continuat …. i de quina manera!! a Mataró ens hem adonat que seria un dia difícil per la gran quantitat de fang similar a la bonyiga que hi havia per terra, encara no hem arribat al Decathlon quan hem tingut que fer una parada tècnica per desbloquejar les rodes del fang!!! semblava una gran boñiga.

A partir d’aquest punt i sabent el que ens esperava la sortida s’ha anat desenvolupant com és habitual, el líder davant i els gregaris darrera….. A m’oblidava en Ramon s’ha retirat per un tema de pantalons i l’Anais darrera renegant. Tot normal.

Això si, gran dia per treure la ferritja de les cames!!!

Aquí teniu l’anciat perfil:

Perfil L'Himalaya fa baixada

Per cert, teniu alguna cosa que dir? o afegir?


La Pantera Rosa salva vides

Supermercat Pròxim d'Òrrius

En part mogut per l’enveja que pot generar saber que avui dia 2 de gener hem sortit. Abans, però, vull fer èmfasis a que és un dia laboral per a la majoria de mortals. Un dia com avui m’he sentit amb prou forces per tornar a escriure la crònica de la sortida. Gràcies als treballadors per impulsar-me a fer-ho! Després de molt temps em començava a enyorar.

Podem dir que la sortida d’avui ha estat dura, però, ja es sabut, sempre sabem acabar-la com Déu mana, tots ben tips. De fet els més observadors veureu en el track una parada “obligada” a Òrrius.

La sortida ha començat amb una bona sorpresa, a les 8:30h puntuals ens hem trobat a la Caixa de Vilassar de Mar, tres habituals i un retrobat: Manel, Jordi F., Francesc i Jordi Ll.

Decidits hem començat a anar en direcció a Mataró per rememorar la ruta que varem fer en Jesús i jo el dia 30 de Desembre de l’any passat (fa 3 dies). Arribant a Mataró en començat els problemes; moltes pujades, totes per corriols i amb masses ganes de córrer. Amb tot això hem deixat els corriols a l’altura del polígon industrial de Dosrius. Allí ens hem disposat a enfilar la pujada dels 300.0000 per anar a provar el camí de “prou retallades” i la Font dels àlbers d’en Java. Hem sento obligat a comentar que camí i l’enllaç és espectacular. Finalment i amb en Manel ja mort, hem pujat a St. Carles i anar a buscar la finca de “Sol i lluna” per després desfilar pel camí de conill.

Una vegada exhaurit el camí en Manel també ho estava. Exhaurit.

Tot seguit, creuem el coll del Parpers i ens enfilem pel GR, continuem pel Racó dels Àngels per reemprendre el GR cap a St. Bartomeu. En Manel meditatiu ens comenta seguir pel camí de mínim gradient. Aquesta suplica s’acaba a Órrius, concretament davant d’el Pròxim d’Òrrius amb en Manel fent dieta Americana: menjant bollicaos, Cocacol·la i Pastelitos de la Pantera Rosa.

Al final, ja revifat, tornem a casa per la Riera de Can Raimi fins a la Riera d’Argentona fins a Mataró. Final del trajecte per alguns. Els altres hem continuat fins a Vilassar de Mar pel camí del mig.

Bé per finalitzar, i com ja és habitual, aquí us deixo el track

Creieu que hem estat massa clements amb en Manel? Feia una pena el nano!!


Sortida del 12 (12.12.2012)


Si avui fem crònica a mitja setmana és perquè és un dimecres especial. És el 12.12.2012. I per celebrar la efemèride hem fet una sortida ràpida per corriols, molt exigents, amb pujades realment fortes que ha transcorregut pels boscos de Argentona i Dosrius. Tal com podem veure en el perfil resultant i el seu index IBP de 91 AA tot i només els 30 km finals.

Perfil

Iniciant la ruta per la Riera d’Argentona, s’ha fet camí cap a l’Oasi per després pujar fins a Can Nogueras per corriols habituals. Un cop a dalt, hem baixat a través de diferents corriols fins a la Riera de Can Rimbles. Després de vorejar la riba de la riera fins a l’alçada de Ca l’Arenys toca una de les fortes pujades que ens esperen. Ens porta fins enllaçar amb la pista de baixada a Dosrius pel CITA. Un cop a la pista, baixada fins a Dosrius. Sense entrar al poble, en direcció sud, deixem Dosrius fent cap a la Pedrera de Ca n’Oms. Passada la Pedrera, nova pujada per poder vorejar el Turó de les Rovires i finalment enllacem de nou amb la Riera d’Argentona baixant prop del NutriSport per tornar a Mataró.

Si creieu que és del vostre gust, podeu descarregar el track de la ruta.

A per cert, no volia deixa de dir-vos que si després de la sopa de galets, la carn d’olla, els canelons de Sant Esteve o simplement de tants torrons. El proper 5 de gener 2013, els amics de 1KM+ organitzen la 1a Cursa de Reis que de ven segur ens ajudara a cremar tots aquest torrons.

 


Volta a Montserrat


Ens trobem Mar J., Sergi i Jordi F. a les 7:00h, encara amb la fosca de la nit, per iniciar la excursió a Montserrat.
Arribem a Collbató, punt d’inici de la sortida que ens portarà a donar la volta al Massís de Montserrat i un cop descarregades les bicicletes, ens posem en marxa a les 8:00h.
Fem la sortida a través del nucli antic de Collbató, direcció El Bruc passant entre camps de oliveres i les boires matinals que deixen entreveure les agulles de Montserrat.

Quan superem El Bruc, s’inicia una pujada pedregosa i constant que ens porta fins al punt més alt de la ruta, al Coll de Can Maçana, punt on agafem la carretera per baixar fins enllaçar amb camí que ens porta fins a Marganell.


En aquesta zona s’alternen les pujades i baixades fins arribar a la cara del massís propera al Llobregat que s’inicia ràpida baixada fins a Monistrol de Montserrat. Després de travessar el pont de Monistrol, anirem seguint el Llobregat per camí paral·lel al riu, fins pràcticament a l’alçada de Olesa de Montserrat on ens desviem per iniciar la pujada a través de les Roques Blaves, que fa treure les últimes forces que en alguns de nosaltres ens queden per finalment tornar a Collbató.

En conclusió, una ruta molt recomanable, gens tècnica, però amb un punt de exigència física donat els 56 Km i els pràcticament 1400m de desnivell positiu.

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.

 


Si la pluja rega el camí, tot va més fi.


La sortida de diumenge s’ha iniciat com moltes altres amb la pujada a la Mútua, tot i que aquesta vegada en Jordi D. i en Francesc han decidit que es tenia que fer a un ritme elevat.
Hem seguit pels tobogans per anar direcció a Céllecs. Un cop sota les ombres de Céllecs s’ha seguit per corriols per la zona de les passarel·les, pujant de nou per Can Jep de la Mel i tornant per pista fins al Coll de Gironella on deixem al cap d’uns metres la pista per endinsar-nos per corriols fins retrobar de nou la pista que travessarem per fer baixada a Argentona per la Font de la Cua Llarga.
En aquest punt, hem tingut de baixar en alguns punt de les bicicletes tot i que l’entorn i els corriols trobats han estat de profit.
Passat Argentona, hem fet camí cap a Madà per fer baixa per corriolet molt recomanable que ens ha portat fins al barri de El Cros.

Podem dir que ha estat una ruta de descobertes que ens permetrà enriquir les properes sortides del grup.

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.


La tardor ja la tenim aquí


 

La sortida d’aquest dissabte, ha portat a fer una volta circular pels veïnats de Dosrius.
La aproximació s’ha fet per la Riera d’Argentona. A mesura que anàvem acostant-nos al poble cada vegada estàvem més immersos dins la boira. Un cop dins, hem notat que era de les pixaneres. Deixant els camins i corriols en un estat perfecte per ser trepitjades amb els neumàtics. La sensacions eren bones, corriols en perfecte estat, temperatura fresqueta sense arribar a fred i un entorn enigmàtic amb el que tot plegat gaudir del bosc de tardor.

Combinant corriols i pistes vorejant Can Rimbles s’ha arribat fins a Canyamars. Arribats a aquest punt, ha tocat afrontar el repte de la sortida amb una pujada exigent per la Creu d’Aguilar superant un desnivell de 200m en menys de 1,5Km. Arribats a dalt, en direcció el Far, travessem Can Massuet per anar a buscar la baixada que ens porta fins el castell de Dosrius finalitzant la ruta circular novament a Dosrius.

Només ens caldrà desfer el camí baixant per la Riera d’Argentona i fent l’entrada a Mataró per Sant Jaume de Traià.

 

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.

 


Aventura sota les ombres de Cèllecs


Avui hem tornat a fer nova sortida la secció mataronina del grup. Aquest cop ben aviat, a les 7:00h es sortia des de la riera d’Argentona, travessant El Cros en direcció al Collet de Burriac a través de Madà.

Un cop dalt del Coll, s’ha anat a buscar la creu de l’Avellà per pujar fins el Mirador. D’aquí agafant el corriol en sentit el Turó dels Cirers i seguint fins passar el Coll de Gironella. Pocs metres endavant, ens desviem de la pista per seguir el corriol paral·lel a la Mùtua i baixada pels tobogans, tornat a la pista a l’alçada de Can Genís on enllacem novament per corriol fins les proximitats de Can Blanc.

Un cop a la pista de Can Blanc, seguint direcció Vilassar, ens desviem a la esquerra pel ràpid corriol del Roure que ens portarà fins a Òrrius.

Al arribar a Òrrius, tornem a pujar a través del camí de les fulles seques i és en aquest punt on ha començat l’aventura de descobrir nous corriols, que finalment no han portat a Sant Bartomeu, destí desitjat, però que ha permés descubrir noves rutes de corriols molt nets a les ombres de Cèllecs.

Els corriols ens retornen a Òrrius, així que es recupera alçada fins a Sant Bartomeu per carretera, un cop reposem les reserves d’aigua, seguim pels corriols de la Sirena fins al Coll de Parpers per finalment baixant per la variant de Ca l’Espinal, fent la tornada per la Riera d’Argetona.

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.


Dissabte vs Diumenge


Com està essent costum, últimament ja no s’esta portant això de sortir els dissabtes amb el grup, a no ser que siguin alguns agosarat que trenquen la disciplina estricta del grup.
Aquest dissabte ha estat així i tant en Sergi com en Jordi s’han presentat a les 8:00h del dissabte a la Caixa.

Mentre pensaven per on fer la ruta, s’ha anat pujant la Mútua. Un poc dalt, amb les idees clares de la zona a explorà, s’ha posat direcció a la font d’en Quico i baixada a la Riera d’Argentona per la font del Castanyer.

Arribats a la Riera d’Argentona, tocava travessar a l’altre riba per pujar, passant per L’Oasi, fins a Can Nogueras. A partir d’aquest punt, corriols fins avorrir que ens han portat a la pista del Corredor passat Can Bruguera.

Pistejant i amb estones per corriol, s’ha arribat fins a la Pedra de la Ferradura on ja quedaven uns pocs metres per iniciar la baixada que ens portaria per Santa Mònica fins a Llavaneres.

Des d’aquí i envoltats de camps s’ha tornat a través del Camí del Mig.

Tot això resultant una ruta circular de 50Km i un desnivell de +1200m.

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.

P.D. Demà diumenge també hi ha sortida


Capgrossada


Avui dissabte, vist que últimament els diumenges no són del tot propicis per les sortides. Només cal recordar l’últim diumenge amb incidents a la Transcorredor on la Anaïs va ser atropellada per un carallot durant un avituallament o l’incident d’en Francesc al tram final de la Transpapi. La secció mataronina del grup ha fet sortida i es pot dir ha finalitzat sense cap incidència.

S’ha iniciat pujant per la Riera de Sant Simó seguit de pujada pel camí de Can Cabot per arribar a la Cornisa passat Can Bruguera. Un cop dalt, s’ha donat volta al turó de Llorita per després baixar per ràpids corriols a la Riera de Can Rimbles. D’aquí nova pujada a Can Vallalta per pista i baixada amb traçades ràpides fins el Torrent de Rupit.

Seguint el torrent remuntem fins la Creu de Rupit i es segueix pujant fins al punt més alt de la ruta, la Pedra de la Ferradura.

A partir d’aquí tenim una llarga baixada amb trams de pista i trams de ràpids corriols que ens portarà fins la Riera de Torrentbó.

A la Riera de Torrentbó és quan ens trobem amb el tram més exigents al tenir que superar un desnivell de més de 300 metres en uns 3,5Km que ens porta fins dalt de la Supermaresme.

Arribats en aquest punt només toca gaudir dels munts de corriols que aquest tros de muntanya ens brinda per acabar entrant a Sant Andreu de Llavaneres pel parc de la Mare de Déu de Llorita. A partir d’aquí retorn a Mataró a través del Camí de les Cinc Sénies.

 

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.


Al mal, fes-li bona cara


Aquest diumenge, 6 de maig, ens hem trobat en Marc Julbe, Sergi Vilalta, Ramon Llibre, Jordi Fors i el germans Teixidor (Francesc i Manel) a les 8:00h a la Caixa. Un cop decidida la ruta, hem posat direcció Teià pel Camí de Mig d’aquesta manera al passar junt al peatge de Vilassar de Dalt hem fer homenatge a la campanya #novullpagar.
Al arribar a Teià, s’inicia pujada per la riera i camí de Coll de Clau. Un cop dalt a la pista de la Cornisa, han començat tot el seguit de fatídiques desgràcies. Tot just al deixar la pista, al mig d’una rampa exigent, i després de que en Sergi acabes d’entrar dins del medaller oficial 2012, en Manel que venia amb força intentant superar la pujada amb èxit, al voler superar els troncs de mig del camí, es desequilibra i acaba sobre els troncs.  Hem recuperat la foto de la caiguda d’en Manel, està totalment mimetitzat amb l’entorn!!!

Al tornar a la marxa en Francesc trenca la patilla del canvi de darrera, així que com a bons germans, en Manel i en Francesc ens abandonen al Coll de Can Gorguí no sense abans deixar-nos la lliçó de mecànica de dia.
La resta segueix direcció Can Gorguí per arribar a la Creu d’en Boquet a través del Vietnam. Aquí s’agafa la variant cap a Cal Senyor per acabar agafant la pista de Sant Bartomeu a l’alçada de Ca l’Arcís.
Abans de deixar la pista en Ramon deixa el grup per tornar cap a Vilassar i es segueix direcció Sant Bartomeu pel corriol que surt a l’alçada de Can Tarascó.
Un cop al Coll de Sant Bartomeu s’inicia el trajecte per buscar el traç de la sirena quan hi ha nou incident al punxar en Jordi. Un cop reparada la punxada es segueix direcció Coll de Parpers per agafar el camí de conill i baixada per la variant de Ca l’Espinal. Aquí tornem a tenir una nova incidència quan en Marc en la baixada pateix nova punxada. Deixa el grup per espera la assistència que finalment permet arribar a casa i la resta segueixen la baixa per agafa el corriol paral·lel al Xaragall de l’Espinal per enllaçar amb la Riera d’Argentona per finalitzar la jornada accidentada del cap de setmana.
En total els 40Km de sempre amb parades obligades i molt més suau que el que s’acostuma tal com mostra el perfil.

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.

 

 


Trilogia MTB (Maresme Total Bike)


Ja farà pràcticament un mes, parlant amb un finisher de la Transmaresme 2012, va començar a néixer la idea de realitzar diferents sortides aprofitant la traçada de la cursa que connectava diferents zones del Maresme per aportar innovació i recerca en corriols.

Així doncs va néixer la trilogia MTB (Maresme Total Bike). Conjunt de 3 rutes enllaçades entre elles d’uns aproximadament 40Km i 1000m D+ cadascuna.

La primera de les etapes ja es va presentar en el bloc amb l’entrada Res de penitència aprofitant els dies de Setmana Santa.

Ara volem acabar de presentar-vos aquesta proposta que com a bikers, segur que no us deixarà indiferents.

Començant per la segona etapa. És la menys exigent de totes elles. Però no per aquest motiu el perfil deixar de ser interessant.

Combina trams de corriols estrets i ràpids amb estones de pista on estirar les cames.

Pel que fa a la tercera etapa, tot i començar de manera suau, té un final dur amb alguns trams amb parets que es fan difícil de pujar i una baixa molt tècnica per zona de pedres en la baixada cap a la urbanització dels Tres Turons.

Amb la unió de les diverses etapes de la trilogia es pot arribar a fer una ruta marató que de ben segur algú es pot veure motivat de pujar al podi dels elegits que l’han finalitzat.

Qui és el valent!
Esperem que les previsions de temps siguin les bones tot i el temps canviant de primavera d’aquests dies i la natura mostri la seva cara menys humida.

Descarregar o ampliar informació de la Etapa 2

Descarregar o ampliar informació de la Etapa 3


Res de penitència


La penitència consisteix a penedir-se dels propis pecats, exposar-los i acceptar el càstig , que usualment passa per realitzar una sèrie de bones accions. Llavors, si el propòsit de no tornar a cometre la falta és sincer, s’obté el perdó.

Les peregrinacions, les processons de Setmana Santa i la mortificació corporal han estat històricament formes de mostrar en públic que s’estava complint la penitència.

Demaque.org sabem quins són els nostres pecats però no ens penedim sinó que els compartim a través de les cròniques setmanals.

Com no, aquests dies de processons no volem deixar d’estar actius i per això proposem una sortida exigent pels kilòmetres i desnivell acumulat.

Sense dificultats tècniques rellevants transcorre per part del recorregut de la Transmaresme 2012.

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.


Quan fa dissabte la formiga, a venir el bon temps no triga


Les previsions al divendres vespre eren bones pel que feia a meteorologia i assistència. Així que decidim quedar a les 8:00h per arribar d’hora a casa. Finalment, som menys dels esperats ja que alguns dels que són pares no aguanten el “ritmo de la noche” i es queden adormits.

Es comença pujant per la carretera de Cabrils anant a trobar la terra humida que han deixat les pluges d’aquest últims dies. Fent un Can Xinxa arribem fins dalt el Coll de Gironella. Un cop dalt es segueix amb baixada a la font d’en Quico i enllaç amb la traçada peraltada que ens fa arribar fins la Riera de Clarà. En aquest punt toca remuntar la riera direcció a Can Raimí. Però, just abans d’arribar a la urbanització de Can Raimí, ens toca fer parada tècnica per punxada d’en Jordi. La resta del grup aprofita per fer un most a les peces de fruita que porten al sarró.
Quan es reinicia la marxa es fa en direcció Òrrius a través del Burros.
Un cop superades les rampes, al arribar a l’alçada de la carretera d’Òrrius, per obligacions de pare, en Marc deixa el grup. La resta del grup segueix en direcció la riera de Riudemeia fins al Bell Racó.

Arribem a les últimes rampes del dia resseguint els camins que pugen fins a Can Ribot i la urbanització Sant Carles. Un cop a Sant Carles, ja està pràcticament tot fet, baixem novament fins al Bell Racó, a través de una descoberta que surt a l’alçada de la plana de l’Espinal.

La ruta final fins a Vilassar acaba amb els 40Km i 1000D+ de rigor i un perfil atractiu.

Voleu descarregar el track de la ruta.


Avui diumenge i aquí s’esmorza


Aquest setmana toca una de diumenge amb la idea de fer una sortida curta per acabar a casa ben d’hora. Així que quedem d’hora amb la fresca de la matinada que encara es nota i iniciem la pujada per la carretera de Cabrils. Recollim a nous companys de sortida a la gasolinera de Cabrils i ens dirigim fins dalt el Coll de Gironella pujant pel torrent de Can Xinxa. Un cop fet el reagrupament, ens dirigim direcció nord-est per agafar la variant del Matacabres i baixada cap a la font d’en Quico on fem parada i fonda per fer un petit most. Nois que avui és diumenge i aquí s’esmorza!

Un cop s’han reposat les forces dels presents, hem continuat baixant per corriols peraltats fins la Riera de Clarà per baixar a la Riera d’Argentona. En aquest punt, remuntem la riera d’Argentona i la Riera de Pins fins al Bell Racó per iniciar nova pujada direcció el turó de Can Ribot. Un cop dalt, baixa ràpida per corriols molt nets pel Xaragall de Can Pins, que fa pujar l’adrenalina a tots, fins arribar novament sota el viaducte de l’autovia i tornada a casa pel camí paral·lel a la Riera d’Argentona.

En resum una sortida tranquil·la pel que fa a ritme de cursa i amb xifres poc espectacular però que les fan molt recomanables com a ruta per dies laborables.

Voleu descarregar el track de la ruta.

Finalment no volem de deixar de donar la enhorabona al Francesc que aquesta setmana ha estat pare d’en Cesc. Felicitats Noi!!


Descobrint la Serralada Litoral entre Mataró i Arenys de Munt


Aquest dissabte, l’hem dedicat a descobrir territori poc explorat pel grup.
La primera part ja era coneguda, pujant per riera d’Argentona per escalfar i seguidament ja agafar corriols per Can Marfà que ens porten fins a l’Oasis. Des d’aquí, es puja a Can Nogueras pel Pi d’en Gallifa per pista. Un cop dalt de Can Nogueras, reprenem la ruta per corriols que ens porten a la Font de la Moreneta i ens deixen a la pista passat Can Bruguera en els cables de telèfon.
Un cop feta la volta al Turó de Lorita arribàvem al Coll del mateix nom. Novament pista i arribats a la cadena baixarem per arribar a la Hípica de Llavaneres. En aquest punt nova pujada pel camí paral·lel a les torres d’alta tensió per sortir dalt de la Supermaresme en la zona del Turó de l’Oriol. Allà anem fent camí per una zona de corriols molt ràpids fins arribar al antic camí de Can Montalt.

El camí sembla que no s’acabi mai en aquest zona, deuen ser els Km i el desnivell o és que estem en una zona de pujades i baixades constants fins arribar a la Riera de Torrentbó on gaudim d’una estona de baixada a alta velocitat.

Qui deia que no volia més pujades, doncs toca pujar cap al Turó del Pollastre i arribada fins la carretera passat els Tres Turons, ara tocava pujada cap al Collsacreu però diferents problemes mecànics que dificulten la pujada recomana baixar la Riera d’Arenys de mar per tornar per la Costa.
Finalment degut a un seguit de punxades, es decideix finalitzar a l’estació de Caldes d’Estrac (Caldetes) i fer la tornada amb tren.

Tot i els diferents entrebancs, la sortida es pot classificar de interessant. No cal dir que si s’arriba a finalitzar, hagués donat unes xifres espectaculars ja que tot i ser escurçada s’ha acabat fent 42 Km i 1200 D+. I sinó mireu el perfil, el resultat és un index IBP de 117 AA.

I si us interessa descarregar la ruta.