Rampes de la Granota
Diumenge vàrem fer una sortida que es podria considerar normal uns 40Km i aprox 1000m +, si no hagués estat per un inici “matador”. Després de quedar tots a la Caixa a les 8:30h i esperar els germans Teixidó, s’inicia la ruta pujant per Cabrils direcció a la Granota. La pujada és per corriols molt exigents físicament que fan que en molts punts el baixar de la bicicleta i arrastrar-la fos la opció per molts de nosaltres.
Un cop a dalt a la Roca d’en Toni, a través de pista ens dirigim cap a la Mútua per anar a buscar la novetat de la jornada. La font de baixada, un enorme tobogan, amb alguns salts compromesos que ens baixa fins a la Font del Gavatx. Sortim a la Riera de Clarà a l’alçada de Can Raimí, i es continua baixant fins a la carretera per anar a buscar la Riera de Riudemeia. En aquest punt després de petits dubtes pugem el turó d’Arquença, vorejant Can Cabot.
Arribats a l’alçada d’Òrrius i veient que la sortida més que rodadora, havia estat trencadora, en Jordi F. proposa baixar pels burros i tornada per la Riera d’Argentona. En aquest punt, tots menys en Sergi decideixen seguir els passos de la proposta de tornada a casa.
Per descarregar el track o veure la ruta.
Quan fa dissabte la formiga, a venir el bon temps no triga
Les previsions al divendres vespre eren bones pel que feia a meteorologia i assistència. Així que decidim quedar a les 8:00h per arribar d’hora a casa. Finalment, som menys dels esperats ja que alguns dels que són pares no aguanten el “ritmo de la noche” i es queden adormits.
Es comença pujant per la carretera de Cabrils anant a trobar la terra humida que han deixat les pluges d’aquest últims dies. Fent un Can Xinxa arribem fins dalt el Coll de Gironella. Un cop dalt es segueix amb baixada a la font d’en Quico i enllaç amb la traçada peraltada que ens fa arribar fins la Riera de Clarà. En aquest punt toca remuntar la riera direcció a Can Raimí. Però, just abans d’arribar a la urbanització de Can Raimí, ens toca fer parada tècnica per punxada d’en Jordi. La resta del grup aprofita per fer un most a les peces de fruita que porten al sarró.
Quan es reinicia la marxa es fa en direcció Òrrius a través del Burros.
Un cop superades les rampes, al arribar a l’alçada de la carretera d’Òrrius, per obligacions de pare, en Marc deixa el grup. La resta del grup segueix en direcció la riera de Riudemeia fins al Bell Racó.
Arribem a les últimes rampes del dia resseguint els camins que pugen fins a Can Ribot i la urbanització Sant Carles. Un cop a Sant Carles, ja està pràcticament tot fet, baixem novament fins al Bell Racó, a través de una descoberta que surt a l’alçada de la plana de l’Espinal.
La ruta final fins a Vilassar acaba amb els 40Km i 1000D+ de rigor i un perfil atractiu.
Voleu descarregar el track de la ruta.
Orrienca vs. Campi qui pugui – la proposta del 05/02/2011
Ostres, això de ser el que proposa la sortida és estressant!
Tinc al cap 2 opcions:
- L’orrienca
- Campi qui pugui
Per veure la descripció caldrà que continueu llegint.
Demà què 
You must be logged in to post a comment.