Explorant nous regnes
Avui us presento una sortida de dissabte amb una gran varietat de camins. Amb corriols, pistes i trialeres.
En un inici, el matí s’havia plantejat com un dia no molt exigent físicament i amb la intenció de explorar la zona de corriols propera a Sant Vicenç de Montalt.
Amb aquests propòsit, la sortida s’ha fet a través del camí del mig en direcció Sant Andreu de Llavaneres i a través del Parc de Lorita es comença a pujar, a ritme constant, cap a Supermaresme. La zona està molt poblada de corriols i trialeres que permeten gaudir de grans baixades i passejades amb vistes al mar.
En aquesta zona ens hem trobat amb un parell de camins tallats o que finalment sorties en zones privades, deixem la zona pujant fins a la roca de la ferradura. Un cop a dalt, baixada fins al pou de glaç, punt que toca remuntar a través de corriols i pistes molt enfangades que fan patir a les cames.
Tot i l’esforç, la zona també ens presenta grans zones de corriols per gaudir, ja que no presenten dificultats i són molt nets.
Al final, una ruta que ha resultat exigent, però que deixa un bon sabor de boca.
Per descarregar el track o veure la ruta.
Capgrossada
Avui dissabte, vist que últimament els diumenges no són del tot propicis per les sortides. Només cal recordar l’últim diumenge amb incidents a la Transcorredor on la Anaïs va ser atropellada per un carallot durant un avituallament o l’incident d’en Francesc al tram final de la Transpapi. La secció mataronina del grup ha fet sortida i es pot dir ha finalitzat sense cap incidència.
S’ha iniciat pujant per la Riera de Sant Simó seguit de pujada pel camí de Can Cabot per arribar a la Cornisa passat Can Bruguera. Un cop dalt, s’ha donat volta al turó de Llorita per després baixar per ràpids corriols a la Riera de Can Rimbles. D’aquí nova pujada a Can Vallalta per pista i baixada amb traçades ràpides fins el Torrent de Rupit.
Seguint el torrent remuntem fins la Creu de Rupit i es segueix pujant fins al punt més alt de la ruta, la Pedra de la Ferradura.
A partir d’aquí tenim una llarga baixada amb trams de pista i trams de ràpids corriols que ens portarà fins la Riera de Torrentbó.
A la Riera de Torrentbó és quan ens trobem amb el tram més exigents al tenir que superar un desnivell de més de 300 metres en uns 3,5Km que ens porta fins dalt de la Supermaresme.
Arribats en aquest punt només toca gaudir dels munts de corriols que aquest tros de muntanya ens brinda per acabar entrant a Sant Andreu de Llavaneres pel parc de la Mare de Déu de Llorita. A partir d’aquí retorn a Mataró a través del Camí de les Cinc Sénies.
Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.
Descobrint la Serralada Litoral entre Mataró i Arenys de Munt
Aquest dissabte, l’hem dedicat a descobrir territori poc explorat pel grup.
La primera part ja era coneguda, pujant per riera d’Argentona per escalfar i seguidament ja agafar corriols per Can Marfà que ens porten fins a l’Oasis. Des d’aquí, es puja a Can Nogueras pel Pi d’en Gallifa per pista. Un cop dalt de Can Nogueras, reprenem la ruta per corriols que ens porten a la Font de la Moreneta i ens deixen a la pista passat Can Bruguera en els cables de telèfon.
Un cop feta la volta al Turó de Lorita arribàvem al Coll del mateix nom. Novament pista i arribats a la cadena baixarem per arribar a la Hípica de Llavaneres. En aquest punt nova pujada pel camí paral·lel a les torres d’alta tensió per sortir dalt de la Supermaresme en la zona del Turó de l’Oriol. Allà anem fent camí per una zona de corriols molt ràpids fins arribar al antic camí de Can Montalt.
El camí sembla que no s’acabi mai en aquest zona, deuen ser els Km i el desnivell o és que estem en una zona de pujades i baixades constants fins arribar a la Riera de Torrentbó on gaudim d’una estona de baixada a alta velocitat.
Qui deia que no volia més pujades, doncs toca pujar cap al Turó del Pollastre i arribada fins la carretera passat els Tres Turons, ara tocava pujada cap al Collsacreu però diferents problemes mecànics que dificulten la pujada recomana baixar la Riera d’Arenys de mar per tornar per la Costa.
Finalment degut a un seguit de punxades, es decideix finalitzar a l’estació de Caldes d’Estrac (Caldetes) i fer la tornada amb tren.
Tot i els diferents entrebancs, la sortida es pot classificar de interessant. No cal dir que si s’arriba a finalitzar, hagués donat unes xifres espectaculars ja que tot i ser escurçada s’ha acabat fent 42 Km i 1200 D+. I sinó mireu el perfil, el resultat és un index IBP de 117 AA.
I si us interessa descarregar la ruta.
Demà què 
You must be logged in to post a comment.