I’m Biking in the rain
Avui el dia s’ha despertat amb el cel amenaçador de pluja. Amb el terra mullat i les curses de la Cabrilenca i Vilatrail en l’agenda finalment la sortida acaba en una sortida individual. L’objectiu rodar per pista i descoberta de nous camins evitant la dificultat afegida del fang.
Sortint de Mataró, fem cap a Cabrils on passem per sota la sortida de la Cabrilenca. Amb la pujada a la Mútua comença a ploure, al arribar a dalt, coincideixo amb els últims participants de la Cabrilenca, decidint agafar la mateixa direcció. La pista és un complert fanga, al arribar a la zona dels tobogans, faig la variant, les últimes pluges han malmès les baixades i ara en lloc de unes baixades netes, ens trobem uns grans xaragalls. Al tornar a la pista, decideixo que degut a les condicions de fang i pluja, tinc com a objectiu anar superant els participants de la Cabrilenca. Aixi doncs a mesura que vaig superant a gent, sento mes ganes i força a les cames, de manera que a la pujada a Cellecs el ritme de persones superades als 30 segons és de 2 a 3.
Les condicions son dures ja que a les rampes cal sumar la quantitat de fang. Just al final de la pujada les forces comencen a flaquejar, però amb un últim esforç s’assoleix la cima. Al superar el repetidor, ens trobarem amb les pitjors condicions, amb forta pluja, vent i fred.
La baixada és molt divertida i a la vegada perillosa, enllaçant corriols de nova descoberta que ens porten fins la font de Sant Bartomeu, on s’empalma amb el GR per enllaçar amb la Sirena. Prop de Parpers, veient les condicions del camí i les hores, decideixo posar rumb a casa. En la baixada coincideixo diverses vegades amb el traçat de la Cabrilenca fins a l’alçada del Bell Racó. Finalitza el recorregut tornant pel camí de la Riera d’Argentona.
Cal afegir que mes que descobriment, la sortida ha portat inspiració per futures rutes i una estampa a la arribada a casa que no té preu, arribar arrebossat de cap a peus.
Per descarregar el track o veure la ruta.
Aixequem la veda de la llebre, però … corrent
Després de les penitències i processons d’aquesta setmana toca treballar per reduir la tensió abdominal adquirida, estareu amb mi si dic que la mona és un esdeveniment ineludible que sovint processem religiosament durant una setmana fins la nevera. Aquesta processor tan dolça i que fem tant de bon grat a alguns deixa una “sinuosa” corba abdominal inscipient (als que no la tenien), a altres, en canvi, ja fa temps que va deixar de ser sinuosa. És per aquest motiu que hem cregut necessari aixecar la veda de la llebre i començar a córrer.
Ahir l’Anaïs, en Francesc, en Manel, en Ramon i la Xènia varm anar a perseguir llebres per la muntanya com cinc esperitats (DIEC: Posseït de l’esperit maligne). No en varem trobar ninguna, però, tots creiem que va ser la primera de les diverses batudes que farem aquesta temporada. Va consistir en un circuit circular que va començar a la mutua, Can Mañana, el Roure, la Brolla de l’Abril i Can Manyana altre cop fins la mutua. La volta va ser petita, però, intensa, plena de camins, corriols, torrents i una mica de pista. Aquesta vegada no penjarem el track, quan en tinguem algun que n’estiguem orgullosos, ja el penjarem. jejeje.
Ara mateix volem feig públiques les batudes dels dimarts, a verue si algú s’hi afegeix, tot sigui per una batuda més multitudinaria. Amb aquesta intenció he obert al blog la secció de “Running”.
Matí de diumenge
Ens trobem com sempre però aquesta vegada en diumenge a les 8:30h, Andreu, Marc Julivert, Don Jordi, Francesc i Manel per fer una matinal.
La pujada és per la Mútua a un ritme suau, per anar direcció Ca l’Arcís, Cal Senyor i Creu d’en Boquet. Aquí agafem el corriol que ens porta pels Pedrells fins la vinya Morta (Vietnam) per arribar a les Planes de Sant Mateu. Just abans de l’arribada a la font de Sant Mateu l’Andreu abandona i fem parada a la Font de Sant Mateu per fer un glop i conversem amb membres del grup de Matinals de la AEG que estaven fent la parada per esmorzar.
Un cop a dalt toca baixar i decidim fer-ho per un antic corriol molt trencat i poc ciclable, quin suplici pels terrestres!
Finalment enllacem amb corriols ràpids i pista que ens porta de nou a la Creu d’en Boquet on desfem el camí fins la Mútua per seguir cap al Coll de Gironella per pista fins la variant del Matacabres. Novament per pista i baixada corriolera a la Font dels Castanyers, Font d’en Quico i Font del Roure per enllaçar amb la riera d’Argentona a través de la riera de Clarà.
En aquest punt, s’ha donat la foto de la jornada,la parella de domingueros amb la taula parada jugant al parxís.
El tram final s’ha treballat amb relleus fins a l’arribada a Mataró, resultant una sortida de 36 Km i 850 m D+.
Perfil
Potser vols descarregar-te la ruta.
Sortida 19/02/2011 Specialized vs KTM
Dissabte, 19 de febrer 2011, són les 8:30 am, puntualitat britànica. El Sr. Prenyanosa segueix sense presentar-se a les convocatòries, les males llengues comentem “tiran más dos tetas que dos carretas“. Els més valents es presenten amb “coulotte” curt, cartes amagades i pocs amics. L’Andreu (jo) callat, concentrat i sense dir res. Estic esperant l’hora d’arrancar!
Treva de 2Km, a Cal Gras, en Picachu és posiciona, l’Andreu a roda. Atac!! Tot el port va estar dominat hegemònicament per l’equip Specialized. He recuperat el meu honor. Plata a la mutua! On ets Francesc? On són els KTM? On son els Scott? On son els Trek? et al.? Specialized Mandan!
El resum de la jornada 56km atac rera atac de l’escuderia Specialized i arribada en sprint. Sorpresa! Sembla que tothom guardava un últim cartutx.
Per més detalls, podeu aneu AQUÍ
Aquest dissabte varem tenir l’honor d’acollir tres invitats, el grup creix. L’Oriol capitajant l’equip Lapierre anava esgarrapant punts per la medalla d’Or, Miquel d’Argentona, tot començar no en tenia prou amb la Mutua corona Can Mastruc en un atac solitari (abajo la inteligencia, viva la muerte). L’Esteve es va quedar a les portes de la medalla d’Or amb dos caigudes per 5 de l’Oriol. Esteve la propera setmana serà.
La cara i la creu. La cara en Marin, inclement, a partir de les 3 hores. La creu, l’enterrament d’en Manel i en Marc J.(KTM). Specialized Mandan.
La Ruta de l’efímer
Avui, L’andreu Domènech, en Jordi Domènech i Jo (jordi llibre) hem començat una nova ruta amb moltes possibilitats i un munt de coses meravelloses per descobrir, i l’hem anomenat “La Ruta de l’efímer” i no perquè sigui aquest el llegat que ens deixarà en Teixidó, sinó perquè els nostres antecessors així la van anomenar.
No us parlaré gaire d’aquesta ruta perquè crec que l’heu de descobrir i gaudir tant com ho hem fet nosaltres, només dir que té força desnivell positiu, 1416 i uns 52km de durada, i baixades molt ràpides i agraïdes.
Tant sols apuntar que els últims Km a l’Andreu l’hi hem hagut donar suero per la vena perquè ha agafat un tortell demencial després de descobrir la collada de l’efímer!!!
En Resum: Un dia Collonut.
Aquí teniu el track:
Per més detalls podeu consultar-los AQUÍ
Demà què 
You must be logged in to post a comment.