Blog de MTB i Running per a quatre ociosos de Vilassar i Rodalies

MTB

La Transcorredor des de Mataró


La setmana passada es va portar a terme la Transcorredor 2013, alguns de nosaltres van anar estirar les cames en la cursa, però com que un en persona s’ho va perdre, vaig decidir d’aprofitar la sortida matinal d’aquest dissabte per resseguir els camins per on es va desenvolupar.
Sortint de casa amb la sortida del sol i per fer via, es surt de Mataró en direcció a Dosrius per carretera. En aquestes primeres hores del dia,la carretera sembla una pista forestal, ja que està pràcticament lliure de trànsit. Amb menys de mig hora s’arriba a Dosrius.

DSC_1058

Un cop a Dosrius, comencem a pujar al Castell de Dosrius i seguidament es travessa Can Massuet del Far per fer cap al Corredor, on comença una ruta circular molt recomanable que ens porta a visitar tant la solana com les obagues del Parc.

Panorama

La tornada per corriols paral·lels a les pistes de pujades ens retornen a Dosrius, mentre s’estava gaudint dels corriols de baixada, ràpids i nets. Un petit incident amb unes pedres fa que la roda del davant destalona i queda sense aire. No hi ha manera de inflar amb la manxa. La solució una benzinera on poder inflar la roda, l’inconvenient és que es troba a 2-3Km d’on soc. Així que toca recorre a peu a través de la carretera, arrastrant la bicicleta a una sola roda.
Finalment, s’arriba a la benzinera de Dosrius i amb ajuda del compressor d’aire s’aconsegueix inflar de nou la roda i retornar a Mataró de nou.

Captura 2013-05-25 21-32-30

Tot i no fer el tram final, per culpa de l’incident amb la roda, cal dir que la sortida a estat de molt bones sensacions, tant pels corriols descoberts com per les experiències viscudes amb grups de bikers veterans.

Captura 2013-05-25 22-27-40

Per descarregar el track o veure la ruta.


20Km de corriols


Cada vegada el calendari de curses i pedalades de la zona està més atapeït, és aquests dies quan intento fer petites però intenses incursions a la muntanya. Aquesta vegada, però, no vaig anar sol, l’Andreu ha resorgit entre les cendres!!! El resultat va ser 20 Km de corriols espectaculars amb pujada a Cellecs. Aquí el teniu:

i el pefil:

dema-que-20130519-20km-de-corriols-perfil


La prehistorica per la roca foradada


Mentre uns es donaven el plaer d’anar a pasturar pel corredor, altres (Jordi D., Andreu, Carles F i Francesc ) varem aprofitar l’avinentesa per sortir a estirar les cames. Aquí us deixo el track i el perfil.

Cal dir que en Jordi D. es va retirar per que no podia aguantar el ritme.

Demaque-20130506-Prehistorica per la roca foradada-perfil

Creieu que estem veien el declivi de’n Jordi D.? Pobre nano, amb lo fort que estava, sempre el recordarem com el que podria haver estat.


Matinal de dissabte al Corredor i Torrassa del Moro


Quedem amb en Marc P. al Pont lila de la Riera d’Argentona per fer una ruta llarga per pista. Primer Objectiu, el Corredor.

Després d’uns 3Km remuntant per la Riera d’Argentona, agafem el camí de la Cornisa que ens durà fins al Coll de Can Bruguera. Seguim per pista i passem per la Font del Mal Pas, Creu de Rupit, Coll del Pi de Buac per finalment arribar al Santuari del Corredor.

DSC_1032

Superat el Corredor baixada a Can Bordoi, per aconseguir el segon objectiu, La Torrassa. Un cop allà superat la Pedrera dels Dous, en Marc P. torna a casa per carretera acabant el seu perible a Vilassar amb prop de 60 Km recorreguts.

Per en Jordi, no s’ha acabat els camins. Segueix pel corriol que permet superar Sant Carles per l’Oest i que ens porta fins la Plana de Ca l’Espinal. Des d’allà i a través del camí de conill fins al Coll de Parpers.

Un cop a Parpers, només faltava el tercer dels objectius, Céllecs, però el temps fa desistir de l’objectiu i buscant la baixada a Mataró, es descobreix uns corriols de baixada, força interessants, que porten de dalt del Coll de Parpers, fins al Bell Racó a través de la Fonda de la Gallega.

map

Ja només falta la tornada a Mataró, que es fa per la pista paral·lela a la C-60 fent l’entrada a Mataró per la benzinera del D’ara.

Per descarregar el track o veure la ruta.


I’m Biking in the rain


Avui el dia s’ha despertat amb el cel amenaçador de pluja. Amb el terra mullat i les curses de la Cabrilenca i Vilatrail en l’agenda finalment la sortida acaba en una sortida individual. L’objectiu rodar per pista i descoberta de nous camins evitant la dificultat afegida del fang.

Sortint de Mataró, fem cap a Cabrils on passem per sota la sortida de la Cabrilenca. Amb la pujada a la Mútua comença a ploure, al arribar a dalt, coincideixo amb els últims participants de la Cabrilenca, decidint agafar la mateixa direcció. La pista és un complert fanga, al arribar a la zona dels tobogans, faig la variant, les últimes pluges han malmès les baixades i ara en lloc de unes baixades netes, ens trobem uns grans xaragalls. Al tornar a la pista, decideixo que degut a les condicions de fang i pluja, tinc com a objectiu anar superant els participants de la Cabrilenca. Aixi doncs a mesura que vaig superant a gent, sento mes ganes i força a les cames, de manera que a la pujada a Cellecs el ritme de persones superades als 30 segons és de 2 a 3.
Les condicions son dures ja que a les rampes cal sumar la quantitat de fang. Just al final de la pujada les forces comencen a flaquejar, però amb un últim esforç s’assoleix la cima. Al superar el repetidor, ens trobarem amb les pitjors condicions, amb forta pluja, vent i fred.
La baixada és molt divertida i a la vegada perillosa, enllaçant corriols de nova descoberta que ens porten fins la font de Sant Bartomeu, on s’empalma amb el GR per enllaçar amb la Sirena. Prop de Parpers, veient les condicions del camí i les hores, decideixo posar rumb a casa. En la baixada coincideixo diverses vegades amb el traçat de la Cabrilenca fins a l’alçada del Bell Racó. Finalitza el recorregut tornant pel camí de la Riera d’Argentona.

Perfil de la ruta "I'm biking in the rain"

Cal afegir que mes que descobriment, la sortida ha portat inspiració per futures rutes i una estampa a la arribada a casa que no té preu, arribar arrebossat de cap a peus.

Per descarregar el track o veure la ruta.


Conquerint la Torrassa del Moro


La ruta d’aquest dissabte, s’inicia a Vilassar amb els germans Teixidó, Jordi D. i la reaparició de Marc P.. A Mataró, s’incorporen Marc J. i Jordi F. Seguim pujant per la Riera d’Argentona i endinsant-nos pels corriols direcció Dosrius.
Els camins semblen que tinguin goma, degut a les últimes pluges, les rodes s’enganxen al terra que dona gust.
Abans de l’arribada a Dosrius tenim el primer dels abandonaments, en Marc P. posa direcció a Vilassar després de perdre els pulmons pel camí. En aquest punt, en Jordi F. fa una proposició, que el grup escolta i que serà recordada per molt temps. Per motius de confidencialitat no farem públic, almenys en l’entrada d’avui.

Un cop a Dosrius, s’inicia la pujada pel Senyor dels Anells a la Torrassa del Moro. Els corriols, en aquest punt, combina estones amb fang amb estones que semblin petits rierols on baixa l’aigua filtrada de les muntanyes. Amb aquestes condicions, la pujada es fa exigent i just a punt de sortir a la pista, en Manel decideix fer mitja volta. Les cames diuen prou!

Finalment, es conquereix la Torrassa del Moro amb la sorpresa que ja ha estat conquerida prèviament per l’equip invasor. Els “domingueros”, ja disposen d’una guingueta on fer el vermut.
DSC_0940
Sort que les vistes al Montseny nevat, permeten gaudir de la muntanya i no quedar-nos amb la visió de la situació.

Després de la petita parada, baixada cap a la pedrera dels Dous i seguint pels corriols a l’esquerra de Sant Carles per fer cap a Parpers.
A Parpers es fa la última de les separacions del grup. Els de Mataró decideixen tornar baixant cap a la Riera de Argentona, mentre que els de Vilassar, tornen per Sant Bartomeu.
Us presentem el traçat amb final a Mataró.


Amb un resultat final prou atraient, per les condicions del dia i l’estat del bosc.
DemaQue-20130407-Conquerint la Torrassa del moroPer descarregar el track o veure la ruta.


Explorant nous regnes


Avui us presento una sortida de dissabte amb una gran varietat de camins. Amb corriols, pistes i trialeres.
En un inici, el matí s’havia plantejat com un dia no molt exigent físicament i amb la intenció de explorar la zona de corriols propera a Sant Vicenç de Montalt.
Amb aquests propòsit, la sortida s’ha fet a través del camí del mig en direcció Sant Andreu de Llavaneres i a través del Parc de Lorita es comença a pujar, a ritme constant, cap a Supermaresme. La zona està molt poblada de corriols i trialeres que permeten gaudir de grans baixades i passejades amb vistes al mar.

DSC_0906

En aquesta zona ens hem trobat amb un parell de camins tallats o que finalment sorties en zones privades, deixem la zona pujant fins a la roca de la ferradura. Un cop a dalt, baixada fins al pou de glaç, punt que toca remuntar a través de corriols i pistes molt enfangades que fan patir a les cames.
Tot i l’esforç, la zona també ens presenta grans zones de corriols per gaudir, ja que no presenten dificultats i són molt nets.

Al final, una ruta que ha resultat exigent, però que deixa un bon sabor de boca.

Captura 2013-03-24 11-29-23

Per descarregar el track o veure la ruta.


Rampes de la Granota


Diumenge vàrem fer una sortida que es podria considerar normal uns 40Km i aprox 1000m +, si no hagués estat per un inici “matador”. Després de quedar tots a la Caixa a les 8:30h i esperar els germans Teixidó, s’inicia la ruta pujant per Cabrils direcció a la Granota. La pujada és per corriols molt exigents físicament que fan que en molts punts el baixar de la bicicleta i arrastrar-la fos la opció per molts de nosaltres.

Un cop a dalt a la Roca d’en Toni, a través de pista ens dirigim cap a la Mútua per anar a buscar la novetat de la jornada. La font de baixada, un enorme tobogan, amb alguns salts compromesos que ens baixa fins a la Font del Gavatx. Sortim a la Riera de Clarà a l’alçada de Can Raimí, i es continua baixant fins a la carretera per anar a buscar la Riera de Riudemeia. En aquest punt després de petits dubtes pugem el turó d’Arquença, vorejant Can Cabot.

Captura 2013-03-06 21-28-07

Arribats a l’alçada d’Òrrius i veient que la sortida més que rodadora, havia estat trencadora, en Jordi F. proposa baixar pels burros i tornada per la Riera d’Argentona. En aquest punt, tots menys en Sergi decideixen seguir els passos de la proposta de tornada a casa.

Per descarregar el track o veure la ruta.


Stefan Lantschner una altra promesa del BMX

BMX

Ara ja feia temps que no publicava cap vídeo sobre promeses del món del ciclisme acrobàtic però, com sap tothom, tot acaba, fins i tot el temps de silenci. D’aquesta manera donem la benvinguda a Stefan Lantschner en un dels seus millors aparicions al YouTube

 

I finalitzo el post en clau matemàtica: Q.E.D.


Dia d’estrenes


La sortida d’aquest cap de setmana, tenien que seguir unes normes pactades d’inici.
– No Pista
– Nous camins
Així que no podíem sortir de Vilassar, direcció la Mútua, com tantes vegades hem fet. Amb direcció a la deixalleria s’ha travessat l’autopista cap al Sant Crist pel camí de Mas Terrillo. En aquest tram hem intentat sense èxit descobrir nous corriols, com a molt hem aconseguit visitar casetes de pastorets.

DSC_0765

Vorejant la falda del Montcabre i Turó de l’Infern arribem a Cabrera de Mar que deixem de seguida per començar a pujar a través de l’antiga Pedrera cap al turó dels Oriols.En aquest punt s’ha tingut que treure força de les cames ja que ha estat de gran exigència tècnica, obligant a posar el peu a terra en alguns trams.
Un cop a dalt del Collet de Burriac fem cap cap al Mirador per nou camí, que ens farà arrastrar la bicicleta uns bons metres. Tot i ser una bona descoberta, no cal dir que com a camí de pujada al Mirador no té futur!
En el Mirador, decidim continuar pujant. Proper objectiu Turó dels Cirers i un cop a dalt baixa pel camí del botxí.
En aquest punt quan ja fem cap al coll de Gironella, corriolem fins als 4 pins en línia, seguit de petita volta que ens porta a un divertit descens que deixa en Marc una mica Phoskito.
Tornem per les proximitats de la Mútua, per desfer camí i acabant baixant a Argentona, per tornar al punt d’origen un cop arribats a El Cros.

Tot i els poc més de 30 km, la ruta a sigut dura “Collons” amb pujades i baixades continues tal com podem veure al perfil donant un index IBP de 110 MTB.
Captura 2013-02-10 21-07-23
Per descarregar el track o veure la ruta.


Per Teià … que fa pujada


Seguint l’exemple d’en Jordi F. avui m’ha donat per fer una sortideta fugaç per la serralada litoral, així que havent dinat i aprofitant que avui he plegat d’hora, he trucat a en Jordi D. (quin suïcidi!!) i hem anat a fer una volteta per tenir el track del que considero una bona ruta d’entrenament. Així que ja no m’enrotllo més i us deixo el track.

I que no em deixi el perfil, que no és massa interessant, però, aquí el deixo.

Perfil de ruta - Per Teià

Perfil de ruta

La ruta té una sorpresa, un corriolet nou que la veritat és que m’ha sorprès gratament. A veure qui troba. L’heu trobat?


Corriols per avorrir


Finalment ens hem decidit. Hem començat a fer els servir el GPS per seguir una ruta. L’afortunada ha estat una extreta de wikiloc: Mataró – Corriols fins avorrir. Ruta prou bona que passa per alguns camins que feia temps que no havíem passat. Els de Vilassar anem molt poc per aquells verals.

Cal tenir en compte, però, que el títol del track tampoc és del tot cert, si que passa per bastants corriols, però xupes una de pista!!! hem fet tracks amb quatre vegades més corriols que aquest. Ara bé, ens ha anat bé per refrescar una mica els senders de St Vicenç de Montalt i Can Bruguera.

I el perfil d’etapa.

DemàQuè-20130203-Corrios per avorrir - perfil

La ruta ha començat molt bé, al principi era molt fàcil de seguir, encara que al cap de pocs quilometres, quan la cosa comença a pujar i tens els agonies darrera al clatell preguntant insistentment: i ara cap on? la cosa s’ha començat a embolicar i se m’ha fet dur anar mirant el track i el camí per on posava la roda. La veritat és que no m’he trobat gens còmode. És evident que encara em falta experiència en això de seguir rutes. El cert és que costa bastant i penso que hi ha un excés d’informació en el GPS, doncs ho portava amb el TopoHispania actiu. Penso que portar-lo actiu només embruta la pantalla i fa difícil la navegació.

Algú té algun comentari/suggeriment de com millorar el nostre nivell en seguir rutes? Va, doneu-nos alguna pista!!


12ª Montaltbike


Per segon any consecutiu ens trobem a Sant Vicenç de Montalt per iniciar la cursa que organitzen el club ciclista BBT xurribikers.

L’ambient és perfecte, potser un excés de gent que provoca aglomeracions en les proximitats a la sortida. Així que un cop recollit el dorsal i entrat en calor gràcies a les begudes calentes que ens ofereixen, anem a buscar la muntura per dirigir-nos cap a la sortida.

DSC_0743

Com tota cursa s’inicia amb alguna aglomeració, però gracies a les amples pistes inicials i el fort ritme que en Sergi lidera, de seguida anem deixant endarrere les aglomeracions. Ben aviat, prop del Km 5 en Jordi es despenja del grup, sembla que avui no té fresques les cames.

La cursa és exigent amb fortes pendents i corriols molt ràpids, el recorregut diferent al de l’any anterior, ens fa descobrir nous corriols fora del nostre habitat habitual.

Ja superat el 10 Km en Jordi, s’adona que el motiu que les cames no tirin té un origen. La roda del davant va tota l’estona frenada, així que intenta sense sort solucionar el problema mecànic.

No pot ser! a sobre de la duresa de la prova, s’ha de superar aquest entrebanc. Tot i això, en Jordi no defalleix fins a superat el Pou de Glaç, pujant a la Creu de Rupit, on apareix la primera de les rampes musculars. Un cop recuperat i passant un petit calvari personal, s’arriba fins a la Pedra de la Ferradura, punt més alt de la cursa. Buf! Ara baixada, però quan tot el sofriment sembla acabar el perfil presenta una pujada final que torna a picar a les cames malmeses.

Perfil

Al final un ruta amb més de 40Km i un desnivell superior als 1500m, on en Sergi finalitza amb poc més de 3 hores i que en Jordi fins al cap d’una hora més no veu finalitzada.

Tot i la duresa recorregut molt recomanable per tot Bikeaddicte!

Per descarregar el track o veure la ruta.

Tal com varem dir l’any passat. Ja ho sabem no som de curses, però un cop a l’any no fa mal.


Demà què – 2012 in review


Tot ciclista sap que en algun moment cal parar per repostar energies i veure els resultats que s’han aconseguit l’últim any. Degut a que aquest any no hem fet res. Hem de posar els resultats del blog, aquests ens els ofereix la propia plataforma de blogging que usem. Els podeu veure a continuació.

 

Felicitats per la gran tasca realitzada!!

 

The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2012 annual report for this blog.

Here’s an excerpt:

600 people reached the top of Mt. Everest in 2012. This blog got about 3.700 views in 2012. If every person who reached the top of Mt. Everest viewed this blog, it would have taken 6 years to get that many views.

Click here to see the complete report.


L’Himalaya fa baixada


El dia a començat com és habitual … el despertador a sonat a les 8h tocades, m’he equipat per l’ocasió i m’he pres  el cafè a corre cuita. La muntura m’esperava a la porta de casa preparada des de la nit anterior. La veritat és que de bon matí estava lleugerament desmotivat per sortir, ara bé, en veure-la les coses han canviat, Llàstima als meus gregaris els tocarà patir.

Aquesta vegada semblava que s’haguessin posat d’acord per arribar a la meta fent relleus, a Vilassar haviem de sortir en Manel, en Ramon, l’Anais i en Jesús, a Cabrera haviem de recollir a en Sergi i a Mataró a en Marc J.!!! Què és això!! quina poca serietat. Un repte que m’ha anat motivant pedalada a pedalada fins a la Caixa. Al meu haver …. Com? no portava ni esmorzar!!!

Arribo a la caixa i em trobo amb un invitat inesperat, un gregari de gregari, l’Ignasi (gregari d’en Jesús). Amb il·lusió emprenem el camí per anar fent pinya. En Marc J. el trobem a les piscines de Vilassar, al mateix lloc on més tard hem trobat en Nacho Vidal (coincidència?) Si si, el mateix el de Jarabe de Palo. Curiós, no l’hem trobat on l’esperàvem. En Sergi no té les mateixes amistats i estava sol trist i abandonat a la riera del camí del mig.

Una vegada constituït el grup, la sortida ha continuat …. i de quina manera!! a Mataró ens hem adonat que seria un dia difícil per la gran quantitat de fang similar a la bonyiga que hi havia per terra, encara no hem arribat al Decathlon quan hem tingut que fer una parada tècnica per desbloquejar les rodes del fang!!! semblava una gran boñiga.

A partir d’aquest punt i sabent el que ens esperava la sortida s’ha anat desenvolupant com és habitual, el líder davant i els gregaris darrera….. A m’oblidava en Ramon s’ha retirat per un tema de pantalons i l’Anais darrera renegant. Tot normal.

Això si, gran dia per treure la ferritja de les cames!!!

Aquí teniu l’anciat perfil:

Perfil L'Himalaya fa baixada

Per cert, teniu alguna cosa que dir? o afegir?


Escapant de la Duatló de muntanya de Mataró


Aquesta setmana la sortida dominical, s’ha iniciat com sempre des de Vilassar de Mar on en Francesc, en Manel, la Anaïs i en Jordi D. a través del Camí del Mig han passat a buscar en Jordi F. i en Marc J. per Mataró.
Un cop tot el grup junt, s’ha començat a remuntar la Riera d’Argentona fins a trobar el torrent de Can Cabanyes que ens ha endinsat per corriols amagat. En aquest punt, en Jordi D. ens ha ofert una petita exhibició de descens. Els constants canvis de ritme, amb pujades i baixades entre el bosc, fan que el ritme sigui exigent. En molts moments coincidim amb el traçat on es disputava part del recorregut de la Duatló SBR de muntanya de Mataró fins que finalment ens hem escapat vorejant el Turó de les Rovires i iniciant descens. Moment en que l’adrenalina s’ha disparat amb persecució inclosa entre Jordi F., Manel i Marc J., per intentar caçar el grup capdavanter format per Francesc i Jordi D. fins arribar al torrent de Manyans que ens ha portat novament a la Riera d’Argentona.

Un cop arribat a l’alçada del Bell Racó, iniciem la pujada a Can Ribot, trencant abans pel corriol de prou retallades i baixada a la Font dels Àlbers d’en Java. Punt on en Jordi F. ha intentat combinat la gimnàstica artística amb un exercici de salt de poltre amb gran nota, resultat d’un destalonament de la roda del davant.
Un cop solucionat l’averia amb l’ajuda de equip de mecànics (Marc J. i Manel), s’ha prosseguit amb baixada pel pont de l’espinal i tornada per la Riera d’Argentona i camí del mig al punt d’inici de la ruta. No abans separant-se els que es quedaven a Mataró.

Ruta amb bon perfil, tot i els pocs Km finals.
Perfil d'etapa

Si creieu que és del vostre gust, podeu descarregar el track de la ruta.


La Pantera Rosa salva vides

Supermercat Pròxim d'Òrrius

En part mogut per l’enveja que pot generar saber que avui dia 2 de gener hem sortit. Abans, però, vull fer èmfasis a que és un dia laboral per a la majoria de mortals. Un dia com avui m’he sentit amb prou forces per tornar a escriure la crònica de la sortida. Gràcies als treballadors per impulsar-me a fer-ho! Després de molt temps em començava a enyorar.

Podem dir que la sortida d’avui ha estat dura, però, ja es sabut, sempre sabem acabar-la com Déu mana, tots ben tips. De fet els més observadors veureu en el track una parada “obligada” a Òrrius.

La sortida ha començat amb una bona sorpresa, a les 8:30h puntuals ens hem trobat a la Caixa de Vilassar de Mar, tres habituals i un retrobat: Manel, Jordi F., Francesc i Jordi Ll.

Decidits hem començat a anar en direcció a Mataró per rememorar la ruta que varem fer en Jesús i jo el dia 30 de Desembre de l’any passat (fa 3 dies). Arribant a Mataró en començat els problemes; moltes pujades, totes per corriols i amb masses ganes de córrer. Amb tot això hem deixat els corriols a l’altura del polígon industrial de Dosrius. Allí ens hem disposat a enfilar la pujada dels 300.0000 per anar a provar el camí de “prou retallades” i la Font dels àlbers d’en Java. Hem sento obligat a comentar que camí i l’enllaç és espectacular. Finalment i amb en Manel ja mort, hem pujat a St. Carles i anar a buscar la finca de “Sol i lluna” per després desfilar pel camí de conill.

Una vegada exhaurit el camí en Manel també ho estava. Exhaurit.

Tot seguit, creuem el coll del Parpers i ens enfilem pel GR, continuem pel Racó dels Àngels per reemprendre el GR cap a St. Bartomeu. En Manel meditatiu ens comenta seguir pel camí de mínim gradient. Aquesta suplica s’acaba a Órrius, concretament davant d’el Pròxim d’Òrrius amb en Manel fent dieta Americana: menjant bollicaos, Cocacol·la i Pastelitos de la Pantera Rosa.

Al final, ja revifat, tornem a casa per la Riera de Can Raimi fins a la Riera d’Argentona fins a Mataró. Final del trajecte per alguns. Els altres hem continuat fins a Vilassar de Mar pel camí del mig.

Bé per finalitzar, i com ja és habitual, aquí us deixo el track

Creieu que hem estat massa clements amb en Manel? Feia una pena el nano!!


Per Nadal l’esport no fa mal


Abans dels fastuosos menjars de Nadal d’aquest dies a la cantonada, calia una sortida per fer espai als torrons. Així, tot i ser dilluns, s’ha plantejat una sortida exploradora de la zona pròxima a Sant Carles i a la Font dels Àlbers de Javà.

La Ruta s’ha iniciat sense novetats, fent camí cap a Cabrils, pujada a la la Granota, Cal Senyor, Ca l’Arcis direcció a Sant Bartomeu. Un cop passat Sant Bartomeu, a través de la Sirena, hem arribat a Parpers i a través del camí de conill ens hem endinsat en la zona a explorar.
El primer dels corriols que hem obert camí un cop passat Can Ribot ha estat el Prou retallades. Corriol que enllaça amb la pujada del milió de dòlars i que desviant-se cap a la dreta ens ha portat fins a la Font dels Àlbers de Javà. Restaurada fa poc pel Grup d’Amics de les Fonts d’Argentona.
Un cop hem retornat a la pista, hem pujat fins a dalt de Sant Carles per fer baixada ràpida per corriols fins al Xaragall de l’Espinal que hem resseguit fins al Bellracó. Baixada per la Riera d’Argentona fins a agafar el camí de la Cornisa que ens ha alçat i ha permès corriolar una miqueta més paral·lels a la Riera, fent la entrada per a Mataró pel D’ara. Només calia la tornada a Vilassar pel camí del Mig.

Si creieu que és del vostre gust, podeu descarregar el track de la ruta.

merry_christmas_reindeer_05_h

Molt Bones Festes a Tots/es Bikers!


Sortida del 12 (12.12.2012)


Si avui fem crònica a mitja setmana és perquè és un dimecres especial. És el 12.12.2012. I per celebrar la efemèride hem fet una sortida ràpida per corriols, molt exigents, amb pujades realment fortes que ha transcorregut pels boscos de Argentona i Dosrius. Tal com podem veure en el perfil resultant i el seu index IBP de 91 AA tot i només els 30 km finals.

Perfil

Iniciant la ruta per la Riera d’Argentona, s’ha fet camí cap a l’Oasi per després pujar fins a Can Nogueras per corriols habituals. Un cop a dalt, hem baixat a través de diferents corriols fins a la Riera de Can Rimbles. Després de vorejar la riba de la riera fins a l’alçada de Ca l’Arenys toca una de les fortes pujades que ens esperen. Ens porta fins enllaçar amb la pista de baixada a Dosrius pel CITA. Un cop a la pista, baixada fins a Dosrius. Sense entrar al poble, en direcció sud, deixem Dosrius fent cap a la Pedrera de Ca n’Oms. Passada la Pedrera, nova pujada per poder vorejar el Turó de les Rovires i finalment enllacem de nou amb la Riera d’Argentona baixant prop del NutriSport per tornar a Mataró.

Si creieu que és del vostre gust, podeu descarregar el track de la ruta.

A per cert, no volia deixa de dir-vos que si després de la sopa de galets, la carn d’olla, els canelons de Sant Esteve o simplement de tants torrons. El proper 5 de gener 2013, els amics de 1KM+ organitzen la 1a Cursa de Reis que de ven segur ens ajudara a cremar tots aquest torrons.

 


Volta a Montserrat


Ens trobem Mar J., Sergi i Jordi F. a les 7:00h, encara amb la fosca de la nit, per iniciar la excursió a Montserrat.
Arribem a Collbató, punt d’inici de la sortida que ens portarà a donar la volta al Massís de Montserrat i un cop descarregades les bicicletes, ens posem en marxa a les 8:00h.
Fem la sortida a través del nucli antic de Collbató, direcció El Bruc passant entre camps de oliveres i les boires matinals que deixen entreveure les agulles de Montserrat.

Quan superem El Bruc, s’inicia una pujada pedregosa i constant que ens porta fins al punt més alt de la ruta, al Coll de Can Maçana, punt on agafem la carretera per baixar fins enllaçar amb camí que ens porta fins a Marganell.


En aquesta zona s’alternen les pujades i baixades fins arribar a la cara del massís propera al Llobregat que s’inicia ràpida baixada fins a Monistrol de Montserrat. Després de travessar el pont de Monistrol, anirem seguint el Llobregat per camí paral·lel al riu, fins pràcticament a l’alçada de Olesa de Montserrat on ens desviem per iniciar la pujada a través de les Roques Blaves, que fa treure les últimes forces que en alguns de nosaltres ens queden per finalment tornar a Collbató.

En conclusió, una ruta molt recomanable, gens tècnica, però amb un punt de exigència física donat els 56 Km i els pràcticament 1400m de desnivell positiu.

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.

 


Si la pluja rega el camí, tot va més fi.


La sortida de diumenge s’ha iniciat com moltes altres amb la pujada a la Mútua, tot i que aquesta vegada en Jordi D. i en Francesc han decidit que es tenia que fer a un ritme elevat.
Hem seguit pels tobogans per anar direcció a Céllecs. Un cop sota les ombres de Céllecs s’ha seguit per corriols per la zona de les passarel·les, pujant de nou per Can Jep de la Mel i tornant per pista fins al Coll de Gironella on deixem al cap d’uns metres la pista per endinsar-nos per corriols fins retrobar de nou la pista que travessarem per fer baixada a Argentona per la Font de la Cua Llarga.
En aquest punt, hem tingut de baixar en alguns punt de les bicicletes tot i que l’entorn i els corriols trobats han estat de profit.
Passat Argentona, hem fet camí cap a Madà per fer baixa per corriolet molt recomanable que ens ha portat fins al barri de El Cros.

Podem dir que ha estat una ruta de descobertes que ens permetrà enriquir les properes sortides del grup.

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.


La tardor ja la tenim aquí


 

La sortida d’aquest dissabte, ha portat a fer una volta circular pels veïnats de Dosrius.
La aproximació s’ha fet per la Riera d’Argentona. A mesura que anàvem acostant-nos al poble cada vegada estàvem més immersos dins la boira. Un cop dins, hem notat que era de les pixaneres. Deixant els camins i corriols en un estat perfecte per ser trepitjades amb els neumàtics. La sensacions eren bones, corriols en perfecte estat, temperatura fresqueta sense arribar a fred i un entorn enigmàtic amb el que tot plegat gaudir del bosc de tardor.

Combinant corriols i pistes vorejant Can Rimbles s’ha arribat fins a Canyamars. Arribats a aquest punt, ha tocat afrontar el repte de la sortida amb una pujada exigent per la Creu d’Aguilar superant un desnivell de 200m en menys de 1,5Km. Arribats a dalt, en direcció el Far, travessem Can Massuet per anar a buscar la baixada que ens porta fins el castell de Dosrius finalitzant la ruta circular novament a Dosrius.

Només ens caldrà desfer el camí baixant per la Riera d’Argentona i fent l’entrada a Mataró per Sant Jaume de Traià.

 

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.

 


Tormen a la feina


Després de la parada estival, amb activitats diverses durant aquest estiu, s’ha iniciat de nou la temporada BTTera.
Després de mantenir una estació calorosa dedicada al running, amb curses com la Burriac Atac com objectius, aquest cap de setmana, els primers valents s’han calçat les bicicletes per iniciar de nou la activitat per terres properes al maresme.

El grup va decidir en partir-se ne 2 grups de dissabte i diumenge. Els de dissabte amb sortida per la serralada litoral i els de diumenge amb destí el Pla de la Calma.

Els de dissabte, van fer una ruta típica de cap de setmana amb direcció Sant Bartomeu però que va allargar-se seguint pel Coll de Parpers, Sant Carles, Corredor, Creu de Rupit, Font del Mal Pas i Dosrius.

Es va tractar d’una ruta molt rodadora, que va fer treure les teranyines de les maquines per acabar amb uns 65 Km a les cames.

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.


Aventura sota les ombres de Cèllecs


Avui hem tornat a fer nova sortida la secció mataronina del grup. Aquest cop ben aviat, a les 7:00h es sortia des de la riera d’Argentona, travessant El Cros en direcció al Collet de Burriac a través de Madà.

Un cop dalt del Coll, s’ha anat a buscar la creu de l’Avellà per pujar fins el Mirador. D’aquí agafant el corriol en sentit el Turó dels Cirers i seguint fins passar el Coll de Gironella. Pocs metres endavant, ens desviem de la pista per seguir el corriol paral·lel a la Mùtua i baixada pels tobogans, tornat a la pista a l’alçada de Can Genís on enllacem novament per corriol fins les proximitats de Can Blanc.

Un cop a la pista de Can Blanc, seguint direcció Vilassar, ens desviem a la esquerra pel ràpid corriol del Roure que ens portarà fins a Òrrius.

Al arribar a Òrrius, tornem a pujar a través del camí de les fulles seques i és en aquest punt on ha començat l’aventura de descobrir nous corriols, que finalment no han portat a Sant Bartomeu, destí desitjat, però que ha permés descubrir noves rutes de corriols molt nets a les ombres de Cèllecs.

Els corriols ens retornen a Òrrius, així que es recupera alçada fins a Sant Bartomeu per carretera, un cop reposem les reserves d’aigua, seguim pels corriols de la Sirena fins al Coll de Parpers per finalment baixant per la variant de Ca l’Espinal, fent la tornada per la Riera d’Argetona.

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.