Blog de MTB i Running per a quatre ociosos de Vilassar i Rodalies

Posts tagged “Sant Bartomeu

I’m Biking in the rain


Avui el dia s’ha despertat amb el cel amenaçador de pluja. Amb el terra mullat i les curses de la Cabrilenca i Vilatrail en l’agenda finalment la sortida acaba en una sortida individual. L’objectiu rodar per pista i descoberta de nous camins evitant la dificultat afegida del fang.

Sortint de Mataró, fem cap a Cabrils on passem per sota la sortida de la Cabrilenca. Amb la pujada a la Mútua comença a ploure, al arribar a dalt, coincideixo amb els últims participants de la Cabrilenca, decidint agafar la mateixa direcció. La pista és un complert fanga, al arribar a la zona dels tobogans, faig la variant, les últimes pluges han malmès les baixades i ara en lloc de unes baixades netes, ens trobem uns grans xaragalls. Al tornar a la pista, decideixo que degut a les condicions de fang i pluja, tinc com a objectiu anar superant els participants de la Cabrilenca. Aixi doncs a mesura que vaig superant a gent, sento mes ganes i força a les cames, de manera que a la pujada a Cellecs el ritme de persones superades als 30 segons és de 2 a 3.
Les condicions son dures ja que a les rampes cal sumar la quantitat de fang. Just al final de la pujada les forces comencen a flaquejar, però amb un últim esforç s’assoleix la cima. Al superar el repetidor, ens trobarem amb les pitjors condicions, amb forta pluja, vent i fred.
La baixada és molt divertida i a la vegada perillosa, enllaçant corriols de nova descoberta que ens porten fins la font de Sant Bartomeu, on s’empalma amb el GR per enllaçar amb la Sirena. Prop de Parpers, veient les condicions del camí i les hores, decideixo posar rumb a casa. En la baixada coincideixo diverses vegades amb el traçat de la Cabrilenca fins a l’alçada del Bell Racó. Finalitza el recorregut tornant pel camí de la Riera d’Argentona.

Perfil de la ruta "I'm biking in the rain"

Cal afegir que mes que descobriment, la sortida ha portat inspiració per futures rutes i una estampa a la arribada a casa que no té preu, arribar arrebossat de cap a peus.

Per descarregar el track o veure la ruta.

Anuncis

Conquerint la Torrassa del Moro


La ruta d’aquest dissabte, s’inicia a Vilassar amb els germans Teixidó, Jordi D. i la reaparició de Marc P.. A Mataró, s’incorporen Marc J. i Jordi F. Seguim pujant per la Riera d’Argentona i endinsant-nos pels corriols direcció Dosrius.
Els camins semblen que tinguin goma, degut a les últimes pluges, les rodes s’enganxen al terra que dona gust.
Abans de l’arribada a Dosrius tenim el primer dels abandonaments, en Marc P. posa direcció a Vilassar després de perdre els pulmons pel camí. En aquest punt, en Jordi F. fa una proposició, que el grup escolta i que serà recordada per molt temps. Per motius de confidencialitat no farem públic, almenys en l’entrada d’avui.

Un cop a Dosrius, s’inicia la pujada pel Senyor dels Anells a la Torrassa del Moro. Els corriols, en aquest punt, combina estones amb fang amb estones que semblin petits rierols on baixa l’aigua filtrada de les muntanyes. Amb aquestes condicions, la pujada es fa exigent i just a punt de sortir a la pista, en Manel decideix fer mitja volta. Les cames diuen prou!

Finalment, es conquereix la Torrassa del Moro amb la sorpresa que ja ha estat conquerida prèviament per l’equip invasor. Els “domingueros”, ja disposen d’una guingueta on fer el vermut.
DSC_0940
Sort que les vistes al Montseny nevat, permeten gaudir de la muntanya i no quedar-nos amb la visió de la situació.

Després de la petita parada, baixada cap a la pedrera dels Dous i seguint pels corriols a l’esquerra de Sant Carles per fer cap a Parpers.
A Parpers es fa la última de les separacions del grup. Els de Mataró decideixen tornar baixant cap a la Riera de Argentona, mentre que els de Vilassar, tornen per Sant Bartomeu.
Us presentem el traçat amb final a Mataró.


Amb un resultat final prou atraient, per les condicions del dia i l’estat del bosc.
DemaQue-20130407-Conquerint la Torrassa del moroPer descarregar el track o veure la ruta.


Al mal, fes-li bona cara


Aquest diumenge, 6 de maig, ens hem trobat en Marc Julbe, Sergi Vilalta, Ramon Llibre, Jordi Fors i el germans Teixidor (Francesc i Manel) a les 8:00h a la Caixa. Un cop decidida la ruta, hem posat direcció Teià pel Camí de Mig d’aquesta manera al passar junt al peatge de Vilassar de Dalt hem fer homenatge a la campanya #novullpagar.
Al arribar a Teià, s’inicia pujada per la riera i camí de Coll de Clau. Un cop dalt a la pista de la Cornisa, han començat tot el seguit de fatídiques desgràcies. Tot just al deixar la pista, al mig d’una rampa exigent, i després de que en Sergi acabes d’entrar dins del medaller oficial 2012, en Manel que venia amb força intentant superar la pujada amb èxit, al voler superar els troncs de mig del camí, es desequilibra i acaba sobre els troncs.  Hem recuperat la foto de la caiguda d’en Manel, està totalment mimetitzat amb l’entorn!!!

Al tornar a la marxa en Francesc trenca la patilla del canvi de darrera, així que com a bons germans, en Manel i en Francesc ens abandonen al Coll de Can Gorguí no sense abans deixar-nos la lliçó de mecànica de dia.
La resta segueix direcció Can Gorguí per arribar a la Creu d’en Boquet a través del Vietnam. Aquí s’agafa la variant cap a Cal Senyor per acabar agafant la pista de Sant Bartomeu a l’alçada de Ca l’Arcís.
Abans de deixar la pista en Ramon deixa el grup per tornar cap a Vilassar i es segueix direcció Sant Bartomeu pel corriol que surt a l’alçada de Can Tarascó.
Un cop al Coll de Sant Bartomeu s’inicia el trajecte per buscar el traç de la sirena quan hi ha nou incident al punxar en Jordi. Un cop reparada la punxada es segueix direcció Coll de Parpers per agafar el camí de conill i baixada per la variant de Ca l’Espinal. Aquí tornem a tenir una nova incidència quan en Marc en la baixada pateix nova punxada. Deixa el grup per espera la assistència que finalment permet arribar a casa i la resta segueixen la baixa per agafa el corriol paral·lel al Xaragall de l’Espinal per enllaçar amb la Riera d’Argentona per finalitzar la jornada accidentada del cap de setmana.
En total els 40Km de sempre amb parades obligades i molt més suau que el que s’acostuma tal com mostra el perfil.

Si creieu que és del vostre gust, per descarregar el track de la ruta.

 

 


Qui té sol, que més vol?


Avui dissabte en horari matiné (8:30h) sense por al fred ens hem trobat a la Caixa, 4 valents (Bartomeu, Sergi, Marc J. i Jordi F.) per fer una ruta ràpida que ha portat a fer en unes 3 hores, uns 40 Km i 900m D+.

Perfil

Tot ha estat gràcies a la llebre Bartomeu, que ha marcat un ritme alt des del principi pujant pel Cementiri direcció la granota fins a la creu d’en Boquet (4 camins).
S’ha seguit per corriol fins a Cal Senyor i passant per Ca l’Arcís, s’ha agafat el camí cap a Sant Bartomeu. Un cop allà, s’ha baixat la porta verda per tornar a pujar per les vinyes de Can Jep de la Mel i connectar amb el camí d’Òrrius per tornar a la pista de Sant Bartomeu.
A l’alçada de Can Tarascó, tornem a gaudir dels corriols del bosc d’en Pere que ens porten fins a Sant Bartomeu. Petita parada a la font, i ens acomiadem d’en Bartomeu.

Els 3 restants hem seguit per la Sirena fins arribar al Coll de Parpers, camí de conill fins a Ca l’Espinal i pedalant fins Can Ribot. A partir d’aquí baixada molt ràpida per corriol fins al Bell Racó i tornada per la Riera d’Argentona.

Podem dir que tot i el fred, gràcies al gran dia que hem tingut ha permès aguantar els rigors de temperatures pròximes als 0ºC que hem patit al llarg de tota la sortida. Així doncs, Qui té sol, que més vol?

Potser vols descarregar-te la ruta.


Temporada 2010-2011 i un “Rolling Bartholomew on the way”

Golfos i ganduls

Golfos i ganduls

Ciclista que no pateix l'estiu

Com ja sabeu fa molt temps que hem estat desconnectats. Podria donar com excusa la falta de temps, de noticies o la falta de tracks per publicar o alguna altra cosa increïble, però …. no seria cert, hem tingut temps i alguns hem entrenat,  el que no hem tingut són tracks. La gent que acostuma a portar GPS s’han pres unes vacances “importants”. Lo millor és que ara ho estan patint, això els passa per golfos.

Els demés hem estat entrenant de valent anant al pla de la calma, la Selenika i les nostres sortides habituals per la serralada litoral.

Ruta de la balena

En resum, per demostrar que estem realment en bon estat de forma aquí us deixo el primer track de la temporada,cortesia d’en “Joan Garmin“, es caracteritza per tenir trams que no s’havien publicat amb anterioritat en aquest blog i un desnivell acumulat de més de 1200 metres.

Ara em queda explicar el per què el post es diu: “Rolling Bartholomew on the way”, és el motiu del post d’avui. El tiu es va fotre una fava important. El resultat són: La moral per terra (com ell), dos dits esquerdats, dos traus amb els seus corresponents punts de sutura a la cara i un bon humor que ens va tranquilitzar a tots (menys mal). Esperem que en breu pugui començar a menjar sòlids!!