Blog de MTB i Running per a quatre ociosos de Vilassar i Rodalies

Arxiu d'Autor

20Km de corriols


Cada vegada el calendari de curses i pedalades de la zona està més atapeït, és aquests dies quan intento fer petites però intenses incursions a la muntanya. Aquesta vegada, però, no vaig anar sol, l’Andreu ha resorgit entre les cendres!!! El resultat va ser 20 Km de corriols espectaculars amb pujada a Cellecs. Aquí el teniu:

i el pefil:

dema-que-20130519-20km-de-corriols-perfil


La prehistorica per la roca foradada


Mentre uns es donaven el plaer d’anar a pasturar pel corredor, altres (Jordi D., Andreu, Carles F i Francesc ) varem aprofitar l’avinentesa per sortir a estirar les cames. Aquí us deixo el track i el perfil.

Cal dir que en Jordi D. es va retirar per que no podia aguantar el ritme.

Demaque-20130506-Prehistorica per la roca foradada-perfil

Creieu que estem veien el declivi de’n Jordi D.? Pobre nano, amb lo fort que estava, sempre el recordarem com el que podria haver estat.


Stefan Lantschner una altra promesa del BMX

BMX

Ara ja feia temps que no publicava cap vídeo sobre promeses del món del ciclisme acrobàtic però, com sap tothom, tot acaba, fins i tot el temps de silenci. D’aquesta manera donem la benvinguda a Stefan Lantschner en un dels seus millors aparicions al YouTube

 

I finalitzo el post en clau matemàtica: Q.E.D.


Per Teià … que fa pujada


Seguint l’exemple d’en Jordi F. avui m’ha donat per fer una sortideta fugaç per la serralada litoral, així que havent dinat i aprofitant que avui he plegat d’hora, he trucat a en Jordi D. (quin suïcidi!!) i hem anat a fer una volteta per tenir el track del que considero una bona ruta d’entrenament. Així que ja no m’enrotllo més i us deixo el track.

I que no em deixi el perfil, que no és massa interessant, però, aquí el deixo.

Perfil de ruta - Per Teià

Perfil de ruta

La ruta té una sorpresa, un corriolet nou que la veritat és que m’ha sorprès gratament. A veure qui troba. L’heu trobat?


Corriols per avorrir


Finalment ens hem decidit. Hem començat a fer els servir el GPS per seguir una ruta. L’afortunada ha estat una extreta de wikiloc: Mataró – Corriols fins avorrir. Ruta prou bona que passa per alguns camins que feia temps que no havíem passat. Els de Vilassar anem molt poc per aquells verals.

Cal tenir en compte, però, que el títol del track tampoc és del tot cert, si que passa per bastants corriols, però xupes una de pista!!! hem fet tracks amb quatre vegades més corriols que aquest. Ara bé, ens ha anat bé per refrescar una mica els senders de St Vicenç de Montalt i Can Bruguera.

I el perfil d’etapa.

DemàQuè-20130203-Corrios per avorrir - perfil

La ruta ha començat molt bé, al principi era molt fàcil de seguir, encara que al cap de pocs quilometres, quan la cosa comença a pujar i tens els agonies darrera al clatell preguntant insistentment: i ara cap on? la cosa s’ha començat a embolicar i se m’ha fet dur anar mirant el track i el camí per on posava la roda. La veritat és que no m’he trobat gens còmode. És evident que encara em falta experiència en això de seguir rutes. El cert és que costa bastant i penso que hi ha un excés d’informació en el GPS, doncs ho portava amb el TopoHispania actiu. Penso que portar-lo actiu només embruta la pantalla i fa difícil la navegació.

Algú té algun comentari/suggeriment de com millorar el nostre nivell en seguir rutes? Va, doneu-nos alguna pista!!


Demà què – 2012 in review


Tot ciclista sap que en algun moment cal parar per repostar energies i veure els resultats que s’han aconseguit l’últim any. Degut a que aquest any no hem fet res. Hem de posar els resultats del blog, aquests ens els ofereix la propia plataforma de blogging que usem. Els podeu veure a continuació.

 

Felicitats per la gran tasca realitzada!!

 

The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2012 annual report for this blog.

Here’s an excerpt:

600 people reached the top of Mt. Everest in 2012. This blog got about 3.700 views in 2012. If every person who reached the top of Mt. Everest viewed this blog, it would have taken 6 years to get that many views.

Click here to see the complete report.


L’Himalaya fa baixada


El dia a començat com és habitual … el despertador a sonat a les 8h tocades, m’he equipat per l’ocasió i m’he pres  el cafè a corre cuita. La muntura m’esperava a la porta de casa preparada des de la nit anterior. La veritat és que de bon matí estava lleugerament desmotivat per sortir, ara bé, en veure-la les coses han canviat, Llàstima als meus gregaris els tocarà patir.

Aquesta vegada semblava que s’haguessin posat d’acord per arribar a la meta fent relleus, a Vilassar haviem de sortir en Manel, en Ramon, l’Anais i en Jesús, a Cabrera haviem de recollir a en Sergi i a Mataró a en Marc J.!!! Què és això!! quina poca serietat. Un repte que m’ha anat motivant pedalada a pedalada fins a la Caixa. Al meu haver …. Com? no portava ni esmorzar!!!

Arribo a la caixa i em trobo amb un invitat inesperat, un gregari de gregari, l’Ignasi (gregari d’en Jesús). Amb il·lusió emprenem el camí per anar fent pinya. En Marc J. el trobem a les piscines de Vilassar, al mateix lloc on més tard hem trobat en Nacho Vidal (coincidència?) Si si, el mateix el de Jarabe de Palo. Curiós, no l’hem trobat on l’esperàvem. En Sergi no té les mateixes amistats i estava sol trist i abandonat a la riera del camí del mig.

Una vegada constituït el grup, la sortida ha continuat …. i de quina manera!! a Mataró ens hem adonat que seria un dia difícil per la gran quantitat de fang similar a la bonyiga que hi havia per terra, encara no hem arribat al Decathlon quan hem tingut que fer una parada tècnica per desbloquejar les rodes del fang!!! semblava una gran boñiga.

A partir d’aquest punt i sabent el que ens esperava la sortida s’ha anat desenvolupant com és habitual, el líder davant i els gregaris darrera….. A m’oblidava en Ramon s’ha retirat per un tema de pantalons i l’Anais darrera renegant. Tot normal.

Això si, gran dia per treure la ferritja de les cames!!!

Aquí teniu l’anciat perfil:

Perfil L'Himalaya fa baixada

Per cert, teniu alguna cosa que dir? o afegir?


La Pantera Rosa salva vides

Supermercat Pròxim d'Òrrius

En part mogut per l’enveja que pot generar saber que avui dia 2 de gener hem sortit. Abans, però, vull fer èmfasis a que és un dia laboral per a la majoria de mortals. Un dia com avui m’he sentit amb prou forces per tornar a escriure la crònica de la sortida. Gràcies als treballadors per impulsar-me a fer-ho! Després de molt temps em començava a enyorar.

Podem dir que la sortida d’avui ha estat dura, però, ja es sabut, sempre sabem acabar-la com Déu mana, tots ben tips. De fet els més observadors veureu en el track una parada “obligada” a Òrrius.

La sortida ha començat amb una bona sorpresa, a les 8:30h puntuals ens hem trobat a la Caixa de Vilassar de Mar, tres habituals i un retrobat: Manel, Jordi F., Francesc i Jordi Ll.

Decidits hem començat a anar en direcció a Mataró per rememorar la ruta que varem fer en Jesús i jo el dia 30 de Desembre de l’any passat (fa 3 dies). Arribant a Mataró en començat els problemes; moltes pujades, totes per corriols i amb masses ganes de córrer. Amb tot això hem deixat els corriols a l’altura del polígon industrial de Dosrius. Allí ens hem disposat a enfilar la pujada dels 300.0000 per anar a provar el camí de “prou retallades” i la Font dels àlbers d’en Java. Hem sento obligat a comentar que camí i l’enllaç és espectacular. Finalment i amb en Manel ja mort, hem pujat a St. Carles i anar a buscar la finca de “Sol i lluna” per després desfilar pel camí de conill.

Una vegada exhaurit el camí en Manel també ho estava. Exhaurit.

Tot seguit, creuem el coll del Parpers i ens enfilem pel GR, continuem pel Racó dels Àngels per reemprendre el GR cap a St. Bartomeu. En Manel meditatiu ens comenta seguir pel camí de mínim gradient. Aquesta suplica s’acaba a Órrius, concretament davant d’el Pròxim d’Òrrius amb en Manel fent dieta Americana: menjant bollicaos, Cocacol·la i Pastelitos de la Pantera Rosa.

Al final, ja revifat, tornem a casa per la Riera de Can Raimi fins a la Riera d’Argentona fins a Mataró. Final del trajecte per alguns. Els altres hem continuat fins a Vilassar de Mar pel camí del mig.

Bé per finalitzar, i com ja és habitual, aquí us deixo el track

Creieu que hem estat massa clements amb en Manel? Feia una pena el nano!!


Amb un metre quadrat faig


I no ploraré com els desertors que varen anar a fer pòdium a la pedalada botifarrera del diumenge. Espero que  com a mínim sinó hagin gaudit del premi més valorat, la botifarra amb seques i que no se us repeteixi durant tota la setmana.

Després de les alavances de rigor i abans de centrar el tema i per que no us poseu nerviosos, comentar-vos que estic bé, que no ha passat res, … (més…)


Aixequem la veda de la llebre, però … corrent


Després de les penitències i processons d’aquesta setmana toca treballar per reduir la tensió abdominal adquirida, estareu amb mi si dic que la mona és un esdeveniment ineludible que sovint processem religiosament durant una setmana fins la nevera. Aquesta processor tan dolça i que fem tant de bon grat a alguns deixa una “sinuosa” corba abdominal inscipient (als que no la tenien), a altres, en canvi, ja fa temps que va deixar de ser sinuosa. És per aquest motiu que hem cregut necessari aixecar la veda de la llebre i començar a córrer.

Ahir l’Anaïs, en Francesc, en Manel, en Ramon i la Xènia varm anar a perseguir llebres per la muntanya com cinc esperitats (DIEC:  Posseït de l’esperit maligne). No en varem trobar ninguna, però, tots creiem que va ser la primera de les diverses batudes que farem aquesta temporada. Va consistir en un circuit circular que va començar a la mutua, Can Mañana, el Roure, la Brolla de l’Abril i Can Manyana altre cop fins la mutua. La volta va ser petita, però, intensa, plena de camins, corriols, torrents i una mica de pista. Aquesta vegada no penjarem el track, quan en tinguem algun que n’estiguem orgullosos, ja el penjarem. jejeje.

Ara mateix volem feig públiques les batudes dels dimarts, a verue si algú s’hi afegeix, tot sigui per una batuda més multitudinaria. Amb aquesta intenció he obert al blog la secció de “Running”.


Andrew!! perdràs les dents!!!


Fa uns dies que volia escriure en el blog comunicant la meva incorporació a files i no ha estat fins avui que escoltant la radio (CD) he trobat la motivació suficient per començar-lo, cert que també m’ha vingut a la ment els resultats de la exhaltació desmesurada/desassenyada (cal buscar al DIEC el significat de seny per comprendre la magnitud de la tragedia).

Les paraules son: I la tragedia és:
“Y verás sin duda el resurgir poderoso del guerrero
sin miedo a leyes ni a nostalgias
y lo verás caer una y mil veces y levantarse de nuevo,
con la pura bandera de su raza.”

I ja ho diuen que no hay “pena sin gloria” i està clarissim que aquest tiu és una pena!

Amb tot això ‘han vingut a la ment (no sé per què) els ciclisme extrem. Tots sabem que cada vegada més els esports “extrems” es superen i que cada vegada podem trobar més “inspiració” per Internet que ens facilita sortir motivats i trencar-nos la crisma o … perdre les dents a la primera de canvi. Per mi ja forma part dels referents dins d’aquest món. Podeu verue-ho vosaltres mateixos!! per ha estat tota una revelació i considero que està a l’alura de: Mike Miller, Dan Lacey, Danny MacAskill, Andrew Dickey, Tobias Wicke, Kris Holm o d’en Cedric Gracia o del mateix Sam Hill. Us recomano que els rememoreu revisant les entrades del blog!!

Per a tots aquells qui vulgueu rebre una petita classe magistral us penjo el video d’un altre “mestre”.

El manso es diu Andrew Dickey i, suposo, que abans de fer tots aquests trucs l’han tingut que grapar divereses vegades.

A disfrutar-ho malalts!!

 

 


Dissabte de felpa


Finalment divendres!! això només vol dir una cosa: Demà és dissabte. Personalment penso que és un dels dissabtes més interessants de l’any degut a les condicions climàtiques. Imagineu-vos l’escenari: carreteres glaçades, muntanyes enfarinades de neu, camins nevats, corriols enfangats i nosaltres mocosos, bruts i pelats de fred…. Quines ganes m’estan agafant … de fer-me una xocolata desfeta. Al cap i a la fi, qui vol aguantar una temperatura no superior a 0C!!!

Per a tots aquells qui necessitin automotivació mireu aquest video

 

Fins demà!!!!!


Creamant els turrons amb el TurboSpoke – The Bicycle Exhaust System


Podria començar el post, preguntant, Andreu? ets tu? però no, no ho faré, avui no. Cert, ja sé que fa fred que les 8:30h és massa d’hora i que ara mateix tots estem “fondons” com el SUPER heroi del costat  i els caps de setmana ens els passem rodoloant del llit, al sofà, al centre comercial i altre cop al llit, perpo també sé que és el moment de tornar a rodar …. però en MTB.

També sé que es dur tornar a barallar-se amb els semi-humans. Car, ara tenim propietaris i pares de familia al grup, aquell tipus de gent que plora molt, però, ho té tot. Podriem fer servir moltes etiquetes per definir-los (en Jordi Ll. ens podria ajudar a posar-los nom), però, he decidit anomenar-los ciclistes R ….  de retirats.

Per que ho sàpiguen aquesta colla, actualment ja som un grupet de 4-5 que va sortint els dissabtes per anar fent fons. Quan tornin els R els fotrem tanta canya que s’hauran d’instal·lar sistemes com el “TurboSpoke – the bicycle exhaust system” per no enfonsar-se psicològicament. No sé si en Sergio tindrà la peça o l’haureu de comprar a en Borotau, però, la necessitaran.

Si ho voleu veure en funcionament també us deixo el video!!! Així potser us acabeu de decidir.

Ara només falta saber qui vindrà? Ja podeu anar responent l’enquesta!!!!!


Temporada 2010-2011 i un “Rolling Bartholomew on the way”

Golfos i ganduls

Golfos i ganduls

Ciclista que no pateix l'estiu

Com ja sabeu fa molt temps que hem estat desconnectats. Podria donar com excusa la falta de temps, de noticies o la falta de tracks per publicar o alguna altra cosa increïble, però …. no seria cert, hem tingut temps i alguns hem entrenat,  el que no hem tingut són tracks. La gent que acostuma a portar GPS s’han pres unes vacances “importants”. Lo millor és que ara ho estan patint, això els passa per golfos.

Els demés hem estat entrenant de valent anant al pla de la calma, la Selenika i les nostres sortides habituals per la serralada litoral.

Ruta de la balena

En resum, per demostrar que estem realment en bon estat de forma aquí us deixo el primer track de la temporada,cortesia d’en “Joan Garmin“, es caracteritza per tenir trams que no s’havien publicat amb anterioritat en aquest blog i un desnivell acumulat de més de 1200 metres.

Ara em queda explicar el per què el post es diu: “Rolling Bartholomew on the way”, és el motiu del post d’avui. El tiu es va fotre una fava important. El resultat són: La moral per terra (com ell), dos dits esquerdats, dos traus amb els seus corresponents punts de sutura a la cara i un bon humor que ens va tranquilitzar a tots (menys mal). Esperem que en breu pugui començar a menjar sòlids!!


Necrològica. Estem de dol


Avui em cau l’ànima als peus, … Si. Avui em sembla que em treuré la barretina per fer col·lecta i demanar-vos la vostra col·laboració humil col·laboració, espero que us empatitzeu tots amb la causa. Aquest cap de setmana ens ha deixat …. i aquesta vegada serà per sempre. L’equip KTM, com autèntics caballers, podem baixar de la mountura per fer 1 minut de silenci i esperar que passi (espero que amb un 1 minut en tingui prou per arribar) amb més pena que gloria. L’últim passadís de despedida.

Suposo que els mitjans online ja deuen estar desbordats de necrològiques per la pèrdua, hores d’ara només ha sortit en un mitjà de la premsa escrita, us deixo el què ha sortit avui mateix a La Vanguardia a l’apartat de necrològiques. Esperem que en Fancelli sàpiga fer-la ressorgir d’entre les cendres.


Impressionant!! Els 8 magnífics


Que tal perduts!!! Després de molt temps de silenci, tornem a la càrrega, suposo que serà la primavera o que tothom ja té ganes d’entrenar per la ruta d’estiu, em refereixo a preparar-nos físicament; no es per res, però, aquest any es presenta complicada … només diré un parell de coses: 1 dia – 250 km. Mentalment no hi ha qui ens prepari per aquest calvari. Com sempre aquí us deixo el perfil, per anar fent boca.

I com no, el circuit:

A més a més aquesta setmana en Joan M. ens ha fet arribar el Els 8 Magnífics en PDF.


Manteniment de les llantes Mavic Crossmax SLR


Mavic

Image via Wikipedia

De tots es sabut que dur un bon parell de rodes a la màquina és important, tant és així que de mica en mica tothom ha anat al sabater a comprar unes bones sabates per la “nena”. Ara bé, després d’unes quantes rutes ens trobem que s’han de mantenir les sabates, cal llustrar-les amb bona grassa de cavall.

Avui us vull revelar una pàgina web que serà molt útil per a tots aquells qui porteu unes bones llantes de Cross Country (XC), les Crossmax SLR, i les vulgueu mantenir perfectes. Per fer-ho només necessitem un recurs, la pàgina web del Servei tècnic de mavic així com l’usuari (login) i el password, allí trobarem tots els documents tècnics i explicacions tipus “howto” de qualsevol peça de la casa. Avui, però, toquen les llantes. La pàgina web és:

www.tech-mavic.com

Login: mavic-com
Password: dealer

Cal tenir en compte que la roda de davant i la roda de darrera són diferents i que hi ha diferències mínimes entre rodes d’anys diferents, però, com que sé no tots us atrevireu a manipular les rodes sense haver vist cap vídeo de demostració. Aquí us deixo un parell de vídeos, espero que porteu bé l’anglès 🙄 !

Manteniment Mavic SLR: Roda de davant

Manteniment Mavic SLR: Roda de darrera

Molta gent comenta que es pot usar un lubricant “Finish Line” del tipus “humedo”, el de color verd, personalment penso que és un oli massa viscós i em dona la sensació que deixa molts espuris. Per això, he buscat l’oli que usa mavic, el podeu demanar a les botigues especialitzades, no a qualsevol.

De mica en mica intentaré fer més entrades de mecànica bàsica. Què en penseu, us agrada que parlem de mecànica bàsica?


Volem un descens per Masnou


I finalment al cap de tres dies/setmanes despertà del son que el recloïa ….. Sé que em trobàveu a faltar!!! Ho sé. Últimament vaig una mica sec d’idees, no tinc temps o vaig massa atrafegat. Per navegar per Internet sense rumb cal tenir temps i estar avorrit com una ostra, que us haig d’explicar. Tranquils avui arribant a casa he pensat amb tots vosaltres hi he pensat … Anem a solucionar, això només és una etapa. Avui vull perdre el temps!!

El fet és que buscant alguna cosa per penjar al blog m’he topat amb un dels descensos més increïbles que he vist mai. Cert és que quan un té l’oportunitat de contribuir en alguna cursa o li deixen dir la seva, sempre es plantegen rutes a cop de xapo, inaccessibles i com més desconegudes i perilloses millor i tot per crear sensació i veure com els corredors superen totes les dificultats. Això està solucionat!! no cal buscar més!! Només ens cal parlar amb l’alcalde de Masnou, segur que ens comprendrà, al fi i a la cap és el poble del maresme amb més pujades i baixades, no?? diguem que és una forma de promocionar la població! I declarar que no volem un replantejament urbanístic. Un bon slogan podria ser: “Masnou et posa en forma”. Si encara no heu captat la idea, podeu veure el vídeo il·lustratiu.

 

Ara bé, cal tenir en compte que per no fer minvar la mitjana d’edat de la població cal lligar a les “iaies” a casa, que no surtin a veure que passa, que es tot aquest xivarri i rebombori! Em sembla una idea iniciativa, suficientment bona per començar a redactar el decàleg de la “Plataforma pel Descens de Masnou”. Espero no molestar a cap lector “masnoví”. Al cap i a la fi, si vol participar no caldrà que es desplaci gaire.


Divendres de sequera


Pinus taeda plantation, USA

Image via Wikipedia

Suposo que hores d’ara tothom de n’ha adonat …. Portem una setmana sense comunicació!!  des de que vaig tenir l’infortuni de topar-me accidentalment contra el “pinus pinea” no hi ha massa moviment. Suposo que amb la trompada em varen caure les idees. Com a bon català jo no tiro res, debia caure juntament amb la meva moral i orgull.

Intentaré fer el cor fort, intentaré animar-me sol (ningú de vosaltres m’ha consolat, ho recordaré com si estigués imprès a la meva esquena), tranquils resorgiré.

De moment per anar fent boca us vull presentar a tres grillats d’aquells que m’agraden a mi. A veure que en penseu i apreneu alguna cosa pel camí.


No sortim dissabte!


Degut a les alertes sembla que no sortirem dissabte. Sortim diumenge a les 8:30h. Com era d’esperar aquesta setmana no ens quedem sense sortir!! Espero que t0thom vegi el blog. Com podeu veure el nostre parc ciclista el dissabte estarà buit i les Specialized aparcades. Podeu veure la imatge adjunta.


Cap geperut no es veu el gep


Façana del Patriarca de València

Image via Wikipedia

Ara que ja m’he hagut de canviar el nom. Ara que m’hauré de buscar un campanar armat amb bones campanes de bronze per poder-les repicar al compàs de l’ara. Ara que la meva professió s’altera i ve regulada pel gremi de campaners de la catedral de València, aquells qui professen amb goig desbocat portar més de 800.000 visites a dia d’avui. Ara qui d’empeus estant malferit i geperut m’anomeno Igor. Ara … vull encetar el meu clam amb un títol suggerent “entre campanes” l’anomeno, altres “entre bambalinas” i catalanitzant l’expressió serà “entre tramoies”. Obrim la caixa de Pandora!

Vull fer pública la meva denuncia i renuncia. I sinó que alci la veu aquell qui no ha estat geperut alguna vegada. Recordeu les medalles d’or, les plates i els bronzus, recordeu les mencions d’honor.

Feu-me memòria, ara que l’he perdut, alguna patinada més? Potser són els cascs trencats de’n Jordi D.(quants en portem? 3, 4? o 5?) Els senyors prenyanosa coneguts com els saltamarges, no recodo massa bé el per què. o Potser va ser les Mil i una caigudes de l’Oriol en només 2 hores? o en Manel amb la seva llançadora. En recordeu alguna altra??


Mestres del BMX


A BMX race. First round of the 2005 European B...

Image via Wikipedia

Ahir al vespre vaig estar navegant una estoneta buscant una mica d’inspiració. Ja sabeu que els dissabtes m’arremango i haig de posar en pràctica els últims trucs del mercat i demostrar-vos que és possible. No és per ser petulant (definició del DIEC: D’una immodèstia arrogant, insolent), és només perque vegeu tot el que us queda per arribar al meu nivell. Si, us deixaré que em renteu les botes i la dentadura … a partir d’aquest cap de setmana la començaré a fer servir.

Doncs bé, aquesta setmana m’he inspiarat en tres personatges:

  • Mike Miller
  • Dan Lacey
  • Tobias Wicke

Per veure els videos haureu de continuar llegint!! (més…)


Esmoleu ben bé les eines, hem de treballar dur


Ieps!! Finalment ja començo a tenir una idea de quina ruta farem aquest dissabte (5-març del 2011). A veure que us sembla el perfil:

Hi ha error ja que ha estat feta a mà. Però crec que es molt Fidel al que serà. Espero que descobriu nous corriols a part dels que ens varen agafar la setmana passada.


Qui s’apunta?? teniu por?

 


Proposo una “sortida llarga” per Can Bruguera!


Avui no em sento massa inspirat ni tinc massa temps per fer una proposta de ruta d’autor!! però, conec a un que coneix coneix a uns altres que diuen que …. en resum que coneixen bé la zona de Can Bruguera. He estat parlant amb ell i m’ha comentat que demà vol fer una ruta llarga amb la seva colla. A les 12h a casa.

De fet el personatge no té perdua. Podeu veure quina ganya que fot el nano, tot i oferir aigua als defallits.

En principi tot i no semblar de fiar penso que podriem acloplar-nos i anar amb ells. El problema és que queden a les 8:15h al Dara, Mataró. Pot ser interessant. Què en penseu? Hi anem?

Si hi anem els de vilassar hauriem de quedar a les:

7:45h a la caixa!!!