L’Himalaya fa baixada
El dia a començat com és habitual … el despertador a sonat a les 8h tocades, m’he equipat per l’ocasió i m’he pres el cafè a corre cuita. La muntura m’esperava a la porta de casa preparada des de la nit anterior. La veritat és que de bon matí estava lleugerament desmotivat per sortir, ara bé, en veure-la les coses han canviat, Llàstima als meus gregaris els tocarà patir.
Aquesta vegada semblava que s’haguessin posat d’acord per arribar a la meta fent relleus, a Vilassar haviem de sortir en Manel, en Ramon, l’Anais i en Jesús, a Cabrera haviem de recollir a en Sergi i a Mataró a en Marc J.!!! Què és això!! quina poca serietat. Un repte que m’ha anat motivant pedalada a pedalada fins a la Caixa. Al meu haver …. Com? no portava ni esmorzar!!!
Arribo a la caixa i em trobo amb un invitat inesperat, un gregari de gregari, l’Ignasi (gregari d’en Jesús). Amb il·lusió emprenem el camí per anar fent pinya. En Marc J. el trobem a les piscines de Vilassar, al mateix lloc on més tard hem trobat en Nacho Vidal (coincidència?) Si si, el mateix el de Jarabe de Palo. Curiós, no l’hem trobat on l’esperàvem. En Sergi no té les mateixes amistats i estava sol trist i abandonat a la riera del camí del mig.
Una vegada constituït el grup, la sortida ha continuat …. i de quina manera!! a Mataró ens hem adonat que seria un dia difícil per la gran quantitat de fang similar a la bonyiga que hi havia per terra, encara no hem arribat al Decathlon quan hem tingut que fer una parada tècnica per desbloquejar les rodes del fang!!! semblava una gran boñiga.
A partir d’aquest punt i sabent el que ens esperava la sortida s’ha anat desenvolupant com és habitual, el líder davant i els gregaris darrera….. A m’oblidava en Ramon s’ha retirat per un tema de pantalons i l’Anais darrera renegant. Tot normal.
Això si, gran dia per treure la ferritja de les cames!!!
Aquí teniu l’anciat perfil:
Per cert, teniu alguna cosa que dir? o afegir?
Qui té sol, que més vol?
Avui dissabte en horari matiné (8:30h) sense por al fred ens hem trobat a la Caixa, 4 valents (Bartomeu, Sergi, Marc J. i Jordi F.) per fer una ruta ràpida que ha portat a fer en unes 3 hores, uns 40 Km i 900m D+.
Perfil
Tot ha estat gràcies a la llebre Bartomeu, que ha marcat un ritme alt des del principi pujant pel Cementiri direcció la granota fins a la creu d’en Boquet (4 camins).
S’ha seguit per corriol fins a Cal Senyor i passant per Ca l’Arcís, s’ha agafat el camí cap a Sant Bartomeu. Un cop allà, s’ha baixat la porta verda per tornar a pujar per les vinyes de Can Jep de la Mel i connectar amb el camí d’Òrrius per tornar a la pista de Sant Bartomeu.
A l’alçada de Can Tarascó, tornem a gaudir dels corriols del bosc d’en Pere que ens porten fins a Sant Bartomeu. Petita parada a la font, i ens acomiadem d’en Bartomeu.
Els 3 restants hem seguit per la Sirena fins arribar al Coll de Parpers, camí de conill fins a Ca l’Espinal i pedalant fins Can Ribot. A partir d’aquí baixada molt ràpida per corriol fins al Bell Racó i tornada per la Riera d’Argentona.
Podem dir que tot i el fred, gràcies al gran dia que hem tingut ha permès aguantar els rigors de temperatures pròximes als 0ºC que hem patit al llarg de tota la sortida. Així doncs, Qui té sol, que més vol?
Potser vols descarregar-te la ruta.
Demà què 
You must be logged in to post a comment.