Temporada 2010-2011 i un “Rolling Bartholomew on the way”
Ciclista que no pateix l'estiu
Com ja sabeu fa molt temps que hem estat desconnectats. Podria donar com excusa la falta de temps, de noticies o la falta de tracks per publicar o alguna altra cosa increïble, però …. no seria cert, hem tingut temps i alguns hem entrenat, el que no hem tingut són tracks. La gent que acostuma a portar GPS s’han pres unes vacances “importants”. Lo millor és que ara ho estan patint, això els passa per golfos.
Els demés hem estat entrenant de valent anant al pla de la calma, la Selenika i les nostres sortides habituals per la serralada litoral.
Ruta de la balena
En resum, per demostrar que estem realment en bon estat de forma aquí us deixo el primer track de la temporada,cortesia d’en “Joan Garmin“, es caracteritza per tenir trams que no s’havien publicat amb anterioritat en aquest blog i un desnivell acumulat de més de 1200 metres.
Ara em queda explicar el per què el post es diu: “Rolling Bartholomew on the way”, és el motiu del post d’avui. El tiu es va fotre una fava important. El resultat són: La moral per terra (com ell), dos dits esquerdats, dos traus amb els seus corresponents punts de sutura a la cara i un bon humor que ens va tranquilitzar a tots (menys mal). Esperem que en breu pugui començar a menjar sòlids!!
Crònica del Dissabte (XXIX-I-MMXI)
Finalment ja tenim totes les peces del puzzle per fer una crònica més o menys digne del que va ser una bona sortida. Durant la sortida van haver-hi guanyadors i perdedors.
La sortida d’aquest dissabte es presentava com un gran interrogant per a mi, els pronostics del temps, la climatologia dels dies anteriors , la pluja ininterrompuda del divendres fins a ben entrada la matinada, la poca contribució de gent al blog, … La veritat és que una vegada més la gent va cumplir amb el compromís voluntariament adquirit el dijous via enquesta (excepte algun capgròs). Cosa que dificulta fer una crònica al nivell al què estem acostumats, no tenim track, ni altimetria, ni quilometratge, ni res de res. Som uns fracassats rancis sense cap dispositiu electrònic, només portem els marcapassos de rigor.
Així que tots més un visitant d’última hora (Miquel V. de Riera Amunt) i exepte el Capgròs tothom es va presentar a l’encontre. Les cartes estaven a la taula. La pujada va començar moderada per Teia, tal i com el nostre dissenyador de ruta havia dit, varem fer quatre voltes i uns quants quilometres més i … la sortida va desenvolupar-se sense gaires entrebancs, exepte un … La pujada XXX. Aquesta pujada està sobre de can Buquet.
En Jordi, com ja comença a ser habitual, es va jugar un tallat per a tota la colla el primer dia de fred a que en Francesc (jo) no la pujaria i si … va ser el primer entrebanc …
Si voleu saber com acaba la història, haureu de continuar llegint ….
Demà què 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.