L’Himalaya fa baixada
El dia a començat com és habitual … el despertador a sonat a les 8h tocades, m’he equipat per l’ocasió i m’he pres el cafè a corre cuita. La muntura m’esperava a la porta de casa preparada des de la nit anterior. La veritat és que de bon matí estava lleugerament desmotivat per sortir, ara bé, en veure-la les coses han canviat, Llàstima als meus gregaris els tocarà patir.
Aquesta vegada semblava que s’haguessin posat d’acord per arribar a la meta fent relleus, a Vilassar haviem de sortir en Manel, en Ramon, l’Anais i en Jesús, a Cabrera haviem de recollir a en Sergi i a Mataró a en Marc J.!!! Què és això!! quina poca serietat. Un repte que m’ha anat motivant pedalada a pedalada fins a la Caixa. Al meu haver …. Com? no portava ni esmorzar!!!
Arribo a la caixa i em trobo amb un invitat inesperat, un gregari de gregari, l’Ignasi (gregari d’en Jesús). Amb il·lusió emprenem el camí per anar fent pinya. En Marc J. el trobem a les piscines de Vilassar, al mateix lloc on més tard hem trobat en Nacho Vidal (coincidència?) Si si, el mateix el de Jarabe de Palo. Curiós, no l’hem trobat on l’esperàvem. En Sergi no té les mateixes amistats i estava sol trist i abandonat a la riera del camí del mig.
Una vegada constituït el grup, la sortida ha continuat …. i de quina manera!! a Mataró ens hem adonat que seria un dia difícil per la gran quantitat de fang similar a la bonyiga que hi havia per terra, encara no hem arribat al Decathlon quan hem tingut que fer una parada tècnica per desbloquejar les rodes del fang!!! semblava una gran boñiga.
A partir d’aquest punt i sabent el que ens esperava la sortida s’ha anat desenvolupant com és habitual, el líder davant i els gregaris darrera….. A m’oblidava en Ramon s’ha retirat per un tema de pantalons i l’Anais darrera renegant. Tot normal.
Això si, gran dia per treure la ferritja de les cames!!!
Aquí teniu l’anciat perfil:
Per cert, teniu alguna cosa que dir? o afegir?
Abandonament: les Specialized no apareixen
Comença un nou dia, un nou dissabte (05/03/2011) amb la sortida direcció Mataró per part de Francesc, Sonia, Marc Prenyanosa, Oriol i Manel per trobar-se amb Marc Julbe i Jordi Fors al d’Ara de Mataró.
Aviat ens endinsem per corriols camí de Dosrius, no sense entrebancs, ja que pel camí i amb la guineu d’expectadora en Francesc pateix el primer dels incidents. Punxada!
Prop de Dosrius es decideix buscar una alternativa a la pujada del CITA, així que s’agafan corriols fins el coll de la Creueta i després enllaçar fins l’Oasis. En aquest punt Sonia i Marc es separen del grup. Amb paraules de la Sonia “no cal forçar la màquina que tot just és el segon dia que torno a sortir”. Ben retornada Sonia!
Un cop aquí nova pujada corriolera pel turó de Can Gaspar fins les planes de Can Nogueres. Un cop arribats dalt s’inicia la baixada non-stop fins enllaçar amb la Plana del Pou de Plata. En aquest punt és on en Francesc pateix el segon i més greu dels incidents al voler treure un gran pi que es troba al mig del camí en plena baixada i sense baixar de la KTM. Mira que n’és de tossut el nano!!
 |
 |
 |
 |
El resultat us el podeu imaginar … En Francesc a terra suplicant la fi de la seva existència, però, nosaltres inflexibles el varem condemnar a seguir amb la seva miserable vida. Què hi farem, som així.
Després del gran ensurt per part de tots i veure que només es tracta d’un gran cop als ronyons i no al cap, es decideix escurçar la sortida enllaçant corriols fins l’arribada a la Riera d’Argentona. Com sempre el perfil d’etapa va ser prou espectacular
En conclusió una sortida d’equip accidentada amb recorregut de 30 km fets amb un 85% per corriols i un desnivell proper als 1000m. Tot sigui per fer Team-building. KTM més únits que mai. Tot i que en tinguem un d’apadassat.
P.D. Cap membre dels Specialized es va deixar veure. On era l’Andreu per deixar la constància gràfica dels esdeveniments.
Consulteu tos els detalls de la sortida , clicant AQUí
Demà què 
You must be logged in to post a comment.