Matinal de dissabte al Corredor i Torrassa del Moro
Quedem amb en Marc P. al Pont lila de la Riera d’Argentona per fer una ruta llarga per pista. Primer Objectiu, el Corredor.
Després d’uns 3Km remuntant per la Riera d’Argentona, agafem el camí de la Cornisa que ens durà fins al Coll de Can Bruguera. Seguim per pista i passem per la Font del Mal Pas, Creu de Rupit, Coll del Pi de Buac per finalment arribar al Santuari del Corredor.
Superat el Corredor baixada a Can Bordoi, per aconseguir el segon objectiu, La Torrassa. Un cop allà superat la Pedrera dels Dous, en Marc P. torna a casa per carretera acabant el seu perible a Vilassar amb prop de 60 Km recorreguts.
Per en Jordi, no s’ha acabat els camins. Segueix pel corriol que permet superar Sant Carles per l’Oest i que ens porta fins la Plana de Ca l’Espinal. Des d’allà i a través del camí de conill fins al Coll de Parpers.
Un cop a Parpers, només faltava el tercer dels objectius, Céllecs, però el temps fa desistir de l’objectiu i buscant la baixada a Mataró, es descobreix uns corriols de baixada, força interessants, que porten de dalt del Coll de Parpers, fins al Bell Racó a través de la Fonda de la Gallega.
Ja només falta la tornada a Mataró, que es fa per la pista paral·lela a la C-60 fent l’entrada a Mataró per la benzinera del D’ara.
Per descarregar el track o veure la ruta.
I’m Biking in the rain
Avui el dia s’ha despertat amb el cel amenaçador de pluja. Amb el terra mullat i les curses de la Cabrilenca i Vilatrail en l’agenda finalment la sortida acaba en una sortida individual. L’objectiu rodar per pista i descoberta de nous camins evitant la dificultat afegida del fang.
Sortint de Mataró, fem cap a Cabrils on passem per sota la sortida de la Cabrilenca. Amb la pujada a la Mútua comença a ploure, al arribar a dalt, coincideixo amb els últims participants de la Cabrilenca, decidint agafar la mateixa direcció. La pista és un complert fanga, al arribar a la zona dels tobogans, faig la variant, les últimes pluges han malmès les baixades i ara en lloc de unes baixades netes, ens trobem uns grans xaragalls. Al tornar a la pista, decideixo que degut a les condicions de fang i pluja, tinc com a objectiu anar superant els participants de la Cabrilenca. Aixi doncs a mesura que vaig superant a gent, sento mes ganes i força a les cames, de manera que a la pujada a Cellecs el ritme de persones superades als 30 segons és de 2 a 3.
Les condicions son dures ja que a les rampes cal sumar la quantitat de fang. Just al final de la pujada les forces comencen a flaquejar, però amb un últim esforç s’assoleix la cima. Al superar el repetidor, ens trobarem amb les pitjors condicions, amb forta pluja, vent i fred.
La baixada és molt divertida i a la vegada perillosa, enllaçant corriols de nova descoberta que ens porten fins la font de Sant Bartomeu, on s’empalma amb el GR per enllaçar amb la Sirena. Prop de Parpers, veient les condicions del camí i les hores, decideixo posar rumb a casa. En la baixada coincideixo diverses vegades amb el traçat de la Cabrilenca fins a l’alçada del Bell Racó. Finalitza el recorregut tornant pel camí de la Riera d’Argentona.
Cal afegir que mes que descobriment, la sortida ha portat inspiració per futures rutes i una estampa a la arribada a casa que no té preu, arribar arrebossat de cap a peus.
Per descarregar el track o veure la ruta.
Quan fa dissabte la formiga, a venir el bon temps no triga
Les previsions al divendres vespre eren bones pel que feia a meteorologia i assistència. Així que decidim quedar a les 8:00h per arribar d’hora a casa. Finalment, som menys dels esperats ja que alguns dels que són pares no aguanten el “ritmo de la noche” i es queden adormits.
Es comença pujant per la carretera de Cabrils anant a trobar la terra humida que han deixat les pluges d’aquest últims dies. Fent un Can Xinxa arribem fins dalt el Coll de Gironella. Un cop dalt es segueix amb baixada a la font d’en Quico i enllaç amb la traçada peraltada que ens fa arribar fins la Riera de Clarà. En aquest punt toca remuntar la riera direcció a Can Raimí. Però, just abans d’arribar a la urbanització de Can Raimí, ens toca fer parada tècnica per punxada d’en Jordi. La resta del grup aprofita per fer un most a les peces de fruita que porten al sarró.
Quan es reinicia la marxa es fa en direcció Òrrius a través del Burros.
Un cop superades les rampes, al arribar a l’alçada de la carretera d’Òrrius, per obligacions de pare, en Marc deixa el grup. La resta del grup segueix en direcció la riera de Riudemeia fins al Bell Racó.
Arribem a les últimes rampes del dia resseguint els camins que pugen fins a Can Ribot i la urbanització Sant Carles. Un cop a Sant Carles, ja està pràcticament tot fet, baixem novament fins al Bell Racó, a través de una descoberta que surt a l’alçada de la plana de l’Espinal.
La ruta final fins a Vilassar acaba amb els 40Km i 1000D+ de rigor i un perfil atractiu.
Voleu descarregar el track de la ruta.
Demà què 
You must be logged in to post a comment.