Blog de MTB i Running per a quatre ociosos de Vilassar i Rodalies

Rutes

Rampes de la Granota


Diumenge vàrem fer una sortida que es podria considerar normal uns 40Km i aprox 1000m +, si no hagués estat per un inici “matador”. Després de quedar tots a la Caixa a les 8:30h i esperar els germans Teixidó, s’inicia la ruta pujant per Cabrils direcció a la Granota. La pujada és per corriols molt exigents físicament que fan que en molts punts el baixar de la bicicleta i arrastrar-la fos la opció per molts de nosaltres.

Un cop a dalt a la Roca d’en Toni, a través de pista ens dirigim cap a la Mútua per anar a buscar la novetat de la jornada. La font de baixada, un enorme tobogan, amb alguns salts compromesos que ens baixa fins a la Font del Gavatx. Sortim a la Riera de Clarà a l’alçada de Can Raimí, i es continua baixant fins a la carretera per anar a buscar la Riera de Riudemeia. En aquest punt després de petits dubtes pugem el turó d’Arquença, vorejant Can Cabot.

Captura 2013-03-06 21-28-07

Arribats a l’alçada d’Òrrius i veient que la sortida més que rodadora, havia estat trencadora, en Jordi F. proposa baixar pels burros i tornada per la Riera d’Argentona. En aquest punt, tots menys en Sergi decideixen seguir els passos de la proposta de tornada a casa.

Per descarregar el track o veure la ruta.

Anuncis

Per Teià … que fa pujada


Seguint l’exemple d’en Jordi F. avui m’ha donat per fer una sortideta fugaç per la serralada litoral, així que havent dinat i aprofitant que avui he plegat d’hora, he trucat a en Jordi D. (quin suïcidi!!) i hem anat a fer una volteta per tenir el track del que considero una bona ruta d’entrenament. Així que ja no m’enrotllo més i us deixo el track.

I que no em deixi el perfil, que no és massa interessant, però, aquí el deixo.

Perfil de ruta - Per Teià

Perfil de ruta

La ruta té una sorpresa, un corriolet nou que la veritat és que m’ha sorprès gratament. A veure qui troba. L’heu trobat?


Corriols per avorrir


Finalment ens hem decidit. Hem començat a fer els servir el GPS per seguir una ruta. L’afortunada ha estat una extreta de wikiloc: Mataró – Corriols fins avorrir. Ruta prou bona que passa per alguns camins que feia temps que no havíem passat. Els de Vilassar anem molt poc per aquells verals.

Cal tenir en compte, però, que el títol del track tampoc és del tot cert, si que passa per bastants corriols, però xupes una de pista!!! hem fet tracks amb quatre vegades més corriols que aquest. Ara bé, ens ha anat bé per refrescar una mica els senders de St Vicenç de Montalt i Can Bruguera.

I el perfil d’etapa.

DemàQuè-20130203-Corrios per avorrir - perfil

La ruta ha començat molt bé, al principi era molt fàcil de seguir, encara que al cap de pocs quilometres, quan la cosa comença a pujar i tens els agonies darrera al clatell preguntant insistentment: i ara cap on? la cosa s’ha començat a embolicar i se m’ha fet dur anar mirant el track i el camí per on posava la roda. La veritat és que no m’he trobat gens còmode. És evident que encara em falta experiència en això de seguir rutes. El cert és que costa bastant i penso que hi ha un excés d’informació en el GPS, doncs ho portava amb el TopoHispania actiu. Penso que portar-lo actiu només embruta la pantalla i fa difícil la navegació.

Algú té algun comentari/suggeriment de com millorar el nostre nivell en seguir rutes? Va, doneu-nos alguna pista!!


12ª Montaltbike


Per segon any consecutiu ens trobem a Sant Vicenç de Montalt per iniciar la cursa que organitzen el club ciclista BBT xurribikers.

L’ambient és perfecte, potser un excés de gent que provoca aglomeracions en les proximitats a la sortida. Així que un cop recollit el dorsal i entrat en calor gràcies a les begudes calentes que ens ofereixen, anem a buscar la muntura per dirigir-nos cap a la sortida.

DSC_0743

Com tota cursa s’inicia amb alguna aglomeració, però gracies a les amples pistes inicials i el fort ritme que en Sergi lidera, de seguida anem deixant endarrere les aglomeracions. Ben aviat, prop del Km 5 en Jordi es despenja del grup, sembla que avui no té fresques les cames.

La cursa és exigent amb fortes pendents i corriols molt ràpids, el recorregut diferent al de l’any anterior, ens fa descobrir nous corriols fora del nostre habitat habitual.

Ja superat el 10 Km en Jordi, s’adona que el motiu que les cames no tirin té un origen. La roda del davant va tota l’estona frenada, així que intenta sense sort solucionar el problema mecànic.

No pot ser! a sobre de la duresa de la prova, s’ha de superar aquest entrebanc. Tot i això, en Jordi no defalleix fins a superat el Pou de Glaç, pujant a la Creu de Rupit, on apareix la primera de les rampes musculars. Un cop recuperat i passant un petit calvari personal, s’arriba fins a la Pedra de la Ferradura, punt més alt de la cursa. Buf! Ara baixada, però quan tot el sofriment sembla acabar el perfil presenta una pujada final que torna a picar a les cames malmeses.

Perfil

Al final un ruta amb més de 40Km i un desnivell superior als 1500m, on en Sergi finalitza amb poc més de 3 hores i que en Jordi fins al cap d’una hora més no veu finalitzada.

Tot i la duresa recorregut molt recomanable per tot Bikeaddicte!

Per descarregar el track o veure la ruta.

Tal com varem dir l’any passat. Ja ho sabem no som de curses, però un cop a l’any no fa mal.


L’Himalaya fa baixada


El dia a començat com és habitual … el despertador a sonat a les 8h tocades, m’he equipat per l’ocasió i m’he pres  el cafè a corre cuita. La muntura m’esperava a la porta de casa preparada des de la nit anterior. La veritat és que de bon matí estava lleugerament desmotivat per sortir, ara bé, en veure-la les coses han canviat, Llàstima als meus gregaris els tocarà patir.

Aquesta vegada semblava que s’haguessin posat d’acord per arribar a la meta fent relleus, a Vilassar haviem de sortir en Manel, en Ramon, l’Anais i en Jesús, a Cabrera haviem de recollir a en Sergi i a Mataró a en Marc J.!!! Què és això!! quina poca serietat. Un repte que m’ha anat motivant pedalada a pedalada fins a la Caixa. Al meu haver …. Com? no portava ni esmorzar!!!

Arribo a la caixa i em trobo amb un invitat inesperat, un gregari de gregari, l’Ignasi (gregari d’en Jesús). Amb il·lusió emprenem el camí per anar fent pinya. En Marc J. el trobem a les piscines de Vilassar, al mateix lloc on més tard hem trobat en Nacho Vidal (coincidència?) Si si, el mateix el de Jarabe de Palo. Curiós, no l’hem trobat on l’esperàvem. En Sergi no té les mateixes amistats i estava sol trist i abandonat a la riera del camí del mig.

Una vegada constituït el grup, la sortida ha continuat …. i de quina manera!! a Mataró ens hem adonat que seria un dia difícil per la gran quantitat de fang similar a la bonyiga que hi havia per terra, encara no hem arribat al Decathlon quan hem tingut que fer una parada tècnica per desbloquejar les rodes del fang!!! semblava una gran boñiga.

A partir d’aquest punt i sabent el que ens esperava la sortida s’ha anat desenvolupant com és habitual, el líder davant i els gregaris darrera….. A m’oblidava en Ramon s’ha retirat per un tema de pantalons i l’Anais darrera renegant. Tot normal.

Això si, gran dia per treure la ferritja de les cames!!!

Aquí teniu l’anciat perfil:

Perfil L'Himalaya fa baixada

Per cert, teniu alguna cosa que dir? o afegir?