Blog de MTB i Running per a quatre ociosos de Vilassar i Rodalies

Arxiu d'Autor

Avui diumenge i aquí s’esmorza


Aquest setmana toca una de diumenge amb la idea de fer una sortida curta per acabar a casa ben d’hora. Així que quedem d’hora amb la fresca de la matinada que encara es nota i iniciem la pujada per la carretera de Cabrils. Recollim a nous companys de sortida a la gasolinera de Cabrils i ens dirigim fins dalt el Coll de Gironella pujant pel torrent de Can Xinxa. Un cop fet el reagrupament, ens dirigim direcció nord-est per agafar la variant del Matacabres i baixada cap a la font d’en Quico on fem parada i fonda per fer un petit most. Nois que avui és diumenge i aquí s’esmorza!

Un cop s’han reposat les forces dels presents, hem continuat baixant per corriols peraltats fins la Riera de Clarà per baixar a la Riera d’Argentona. En aquest punt, remuntem la riera d’Argentona i la Riera de Pins fins al Bell Racó per iniciar nova pujada direcció el turó de Can Ribot. Un cop dalt, baixa ràpida per corriols molt nets pel Xaragall de Can Pins, que fa pujar l’adrenalina a tots, fins arribar novament sota el viaducte de l’autovia i tornada a casa pel camí paral·lel a la Riera d’Argentona.

En resum una sortida tranquil·la pel que fa a ritme de cursa i amb xifres poc espectacular però que les fan molt recomanables com a ruta per dies laborables.

Voleu descarregar el track de la ruta.

Finalment no volem de deixar de donar la enhorabona al Francesc que aquesta setmana ha estat pare d’en Cesc. Felicitats Noi!!


Descobrint la Serralada Litoral entre Mataró i Arenys de Munt


Aquest dissabte, l’hem dedicat a descobrir territori poc explorat pel grup.
La primera part ja era coneguda, pujant per riera d’Argentona per escalfar i seguidament ja agafar corriols per Can Marfà que ens porten fins a l’Oasis. Des d’aquí, es puja a Can Nogueras pel Pi d’en Gallifa per pista. Un cop dalt de Can Nogueras, reprenem la ruta per corriols que ens porten a la Font de la Moreneta i ens deixen a la pista passat Can Bruguera en els cables de telèfon.
Un cop feta la volta al Turó de Lorita arribàvem al Coll del mateix nom. Novament pista i arribats a la cadena baixarem per arribar a la Hípica de Llavaneres. En aquest punt nova pujada pel camí paral·lel a les torres d’alta tensió per sortir dalt de la Supermaresme en la zona del Turó de l’Oriol. Allà anem fent camí per una zona de corriols molt ràpids fins arribar al antic camí de Can Montalt.

El camí sembla que no s’acabi mai en aquest zona, deuen ser els Km i el desnivell o és que estem en una zona de pujades i baixades constants fins arribar a la Riera de Torrentbó on gaudim d’una estona de baixada a alta velocitat.

Qui deia que no volia més pujades, doncs toca pujar cap al Turó del Pollastre i arribada fins la carretera passat els Tres Turons, ara tocava pujada cap al Collsacreu però diferents problemes mecànics que dificulten la pujada recomana baixar la Riera d’Arenys de mar per tornar per la Costa.
Finalment degut a un seguit de punxades, es decideix finalitzar a l’estació de Caldes d’Estrac (Caldetes) i fer la tornada amb tren.

Tot i els diferents entrebancs, la sortida es pot classificar de interessant. No cal dir que si s’arriba a finalitzar, hagués donat unes xifres espectaculars ja que tot i ser escurçada s’ha acabat fent 42 Km i 1200 D+. I sinó mireu el perfil, el resultat és un index IBP de 117 AA.

I si us interessa descarregar la ruta.


Matí de diumenge


Ens trobem com sempre però aquesta vegada en diumenge a les 8:30h, Andreu, Marc Julivert, Don Jordi, Francesc i Manel per fer una matinal.
La pujada és per la Mútua a un ritme suau, per anar direcció Ca l’Arcís, Cal Senyor i Creu d’en Boquet. Aquí agafem el corriol que ens porta pels Pedrells fins la vinya Morta (Vietnam) per arribar a les Planes de Sant Mateu. Just abans de l’arribada a la font de Sant Mateu l’Andreu abandona i fem parada a la Font de Sant Mateu per fer un glop i conversem amb membres del grup de Matinals de la AEG que estaven fent la parada per esmorzar.

Un cop a dalt toca baixar i decidim fer-ho per un antic corriol molt trencat i poc ciclable, quin suplici pels terrestres!

Finalment enllacem amb corriols ràpids i pista que ens porta de nou a la Creu d’en Boquet on desfem el camí fins la Mútua per seguir cap al Coll de Gironella per pista fins la variant del Matacabres. Novament per pista i baixada corriolera a la Font dels Castanyers, Font d’en Quico i Font del Roure per enllaçar amb la riera d’Argentona a través de la riera de Clarà.

En aquest punt, s’ha donat la foto de la jornada,la parella de domingueros amb la taula parada jugant al parxís.

El tram final s’ha treballat amb relleus fins a l’arribada a Mataró, resultant una sortida de 36 Km i 850 m D+.
Perfil

Potser vols descarregar-te la ruta.


Qui té sol, que més vol?


Avui dissabte en horari matiné (8:30h) sense por al fred ens hem trobat a la Caixa, 4 valents (Bartomeu, Sergi, Marc J. i Jordi F.) per fer una ruta ràpida que ha portat a fer en unes 3 hores, uns 40 Km i 900m D+.

Perfil

Tot ha estat gràcies a la llebre Bartomeu, que ha marcat un ritme alt des del principi pujant pel Cementiri direcció la granota fins a la creu d’en Boquet (4 camins).
S’ha seguit per corriol fins a Cal Senyor i passant per Ca l’Arcís, s’ha agafat el camí cap a Sant Bartomeu. Un cop allà, s’ha baixat la porta verda per tornar a pujar per les vinyes de Can Jep de la Mel i connectar amb el camí d’Òrrius per tornar a la pista de Sant Bartomeu.
A l’alçada de Can Tarascó, tornem a gaudir dels corriols del bosc d’en Pere que ens porten fins a Sant Bartomeu. Petita parada a la font, i ens acomiadem d’en Bartomeu.

Els 3 restants hem seguit per la Sirena fins arribar al Coll de Parpers, camí de conill fins a Ca l’Espinal i pedalant fins Can Ribot. A partir d’aquí baixada molt ràpida per corriol fins al Bell Racó i tornada per la Riera d’Argentona.

Podem dir que tot i el fred, gràcies al gran dia que hem tingut ha permès aguantar els rigors de temperatures pròximes als 0ºC que hem patit al llarg de tota la sortida. Així doncs, Qui té sol, que més vol?

Potser vols descarregar-te la ruta.


11ª Montaltbike


Era prop de les 09:00h quan ens trobem a Sant Vicenç de Montalt per iniciar la cursa que organitzen el club ciclista BBT xurribikers en Sergi, la Anaïs, en Marc i en Jordi F.

Com tota cursa s’inicia amb alguna aglomeració, però gracies a les amples pistes i el fort ritme inicial que marca la Anaïs i en Sergi, de seguida anem deixant endarrere les aglomeracions.
La cursa és exigent amb forces pendents però el ritme inicial sembla que no afluixa, prop del Km 15 en Jordi es despenja del grup per seguir un ritme més flux.
En aquest punt de la cursa, la Anaïs es mantenia en el podi en tercera posició de noies.
Passat el Km 25 el grup restant es desfà encapçalant el grup en Sergi, seguit de la Anaïs, en Marc i tancant en Jordi F.
En l’últim tram de la cursa, en Jordi aconsegueix atrapar en Marc per acabar finalitzant la cursa junts.

Perfil

[googlemaps http://maps.google.es/maps/ms?msid=200007468300989471192.0004b7c1e14384f604d88&msa=0&output=embed&w=600&h=450]

Per descarregar el track o veure la ruta.

Ja ho sabem no som de curses, però un cop a l’any no fa mal.


La Sortida dels Burros


Aquest dissabte 21 de gener, ben d’hora ben d’hora, ben d’hora. Be potser no tant aviat, a les 8:30h ens hem reunit una colla (Ramon Llibre, Marc Julbe, Jordi Fors, Sergi Vilalta, Anaïs, Jordi Domènech, Manel i Francesc) per una volta per la comarca.

Perfil

Track final de l’etapa amb tram final extra pels de Mataró!

Per cert, per posar més llenya al “asunto”  farem un medaller oficial. Per començar guanya en manel (2 medalles), seguit de molt aprop per en Ramon (1 medalla). El podeu anar visitant a la part dreta del blog.

Au, apreneu-ne!!!

Per descarregar la ruta


Abandonament: les Specialized no apareixen


Comença un nou dia, un nou dissabte (05/03/2011) amb la sortida direcció Mataró per part de Francesc, Sonia, Marc Prenyanosa, Oriol i Manel per trobar-se amb Marc Julbe i Jordi Fors al d’Ara de Mataró.

Aviat ens endinsem per corriols camí de Dosrius, no sense entrebancs, ja que pel camí i amb la guineu d’expectadora en Francesc pateix el primer dels incidents. Punxada!

Prop de Dosrius es decideix buscar una alternativa a la pujada del CITA, així que s’agafan corriols fins el coll de la Creueta i després enllaçar fins l’Oasis. En aquest punt Sonia i Marc es separen del grup. Amb paraules de la Sonia “no cal forçar la màquina que tot just és el segon dia que torno a sortir”. Ben retornada Sonia!

Un cop aquí nova pujada corriolera pel turó de Can Gaspar fins les planes de Can Nogueres. Un cop arribats dalt s’inicia la baixada non-stop fins enllaçar amb la Plana del Pou de Plata. En aquest punt és on en Francesc pateix el segon i més greu dels incidents al voler treure un gran pi que es troba al mig del camí en plena baixada i sense baixar de la KTM. Mira que n’és de tossut el nano!!

El resultat us el podeu imaginar … En Francesc a terra suplicant la fi de la seva existència, però, nosaltres inflexibles el varem condemnar a seguir amb la seva miserable vida. Què hi farem, som així.

Després del gran ensurt per part de tots i veure que només es tracta d’un gran cop als ronyons i no al cap, es decideix escurçar la sortida enllaçant corriols fins l’arribada a la Riera d’Argentona. Com sempre el perfil d’etapa va ser prou espectacular

En conclusió una sortida d’equip accidentada amb recorregut de 30 km fets amb un 85%  per corriols i un desnivell proper als 1000m. Tot sigui per fer Team-building. KTM més únits que mai. Tot i que en tinguem un d’apadassat.

P.D. Cap membre dels Specialized es va deixar veure. On era l’Andreu per deixar la constància gràfica dels esdeveniments.

Consulteu tos els detalls de la sortida , clicant AQUí


Sortida dissabte, 26/02/2011


Com en Francesc va pronosticar, ha estat una sortida per morir-se.

Ja ha començat amb petits contratemps. Abans de la sortida oficial en Jordi Fors ja ha tingut de fer servir l’assistència al punxar de camí al punt de trobada i en Manel, només començar, ha tingut que retirar-se per problemes mecànics. No valorarem si ja sabia amb què ens trobariem!

Així doncs, ens trobem amb el grup de l’Albert Roncero amb cert retard al Dara de Mataró i comencem la ruta amb un ritme suau, de seguida agafem els corriols i comencem a notar que no serà com els altre dies. A la que un posa el peu a terra, perd de vista els de davant. Així, als 5-10 Km tenim un petit tall en el grup que fa que els endarrerits perdin l’estela dels de davant i tinguin que fer servir dots de restrajador per acabar trobant-nos.

A partir d’aquí, només son que sorpreses, sense gaires desnivells peró fent mal a les cames pels continus canvis de ritme anem descobrint corriols, i quins corriols! Continuen existint dos grups, els davanters i els de darrera que amb prou feines poden saber cap on van els de davant. Amb tot l’Andreu que es troba “on fire” no deixa les posicions davanteres.

S’arriba a Dosrius, parada per agafar aigua i seguir amb la pujada de l’Himalia. En Francesc que no en té prou decideix fer-la dues vegadas, quin crack!

Seguim amb ritme fort fins la Torrassa del Moro i baixada pel Dragon Khan. A Dosrius tornem a pujar per la pista del CITA, punt on Jordi Fors fa figa (també estava pronosticat!) i un cop a les planes de Can Nogueres corriols fins aborrir per acabar baixant a la Riera d’Argentona.

Tot i el ritme de cursa, ha estat una molt bona ruta amb més de 40Km i 1300m de desnivell positiu que ens deixarà un bon arxiu de corriols per disfrutar d’ara en endavant.


Crònica del dissabte 05/02/2011


Finalment el grup es va decantar per l’opció Campi qui pugui i la resposta va ser increïble. Un total de 10 membres (Manel, Jordi Ll., Marc Prenyanosa, Marc Julbe, Francesc T., Jordi F., Francesc S., Joan, Cristòbal i Robert) es varen trobar per fer front a la opció arriscada.

I carai si va ser arriscada!

117 AA, superant per primera vegada des de l’inici del blog el 100 punts en l’index IBP amb unes exigents pujades i divertits corriols que van deixar senyals de duresa en les cames de pràcticament tots després del 45Km i més de 1100m de desnivell positiu.

Només cal veure el perfil d’etapa, espectacular!!



Per més detalls: Veure perfil

I finalment hauriem de rubricar la crónica posant nom als dos grans fracasos, amb només 13 Km de travessa en Marc P. (Cube) i Jordi Ll. (Spezialized) s’han hagut de retirar amb la cua entre cames. Una llàstima de nanos.


Orrienca vs. Campi qui pugui – la proposta del 05/02/2011


Ostres, això de ser el que proposa la sortida és estressant!

Tinc al cap 2 opcions:

  1. L’orrienca
  2. Campi qui pugui

Per veure la descripció caldrà que continueu llegint.

(més…)


Ruta dissabte, 22/01/2011


Ja tenim l’entrada de dissabte en la que en Francesc, Jordi Ll., Manel, Andreu, Marc Julbe i Jordi F. van seguir la ruta que comença enllaçant VdM pel camí del Mig per pujar per la riera d’Argentona fins Dosrius. Es puja pel costat del torrent dels rials fins la font del Sot. Seguim pujant pel Sr. dels anells arribant al Pla de la bassa del Llop i Torrassa del Moro. Baixada per la trialera de pedres-Pedrera de Can Dous-Bosc de Can Recodé-Bosc de Can Poc (St. Carlos per darrera)- Bosc de Can Forns-Torrent de Sant Miquel fins la riera de Gausacs (Xerrac de 2)- Can Company de baix-La cara de l’Elefant-Pas de la Surera-Coll de Sant Bartomeu i agafant el camí cap a Vilassar fins a Coll de Porc per baixar fins a Cabrils.

Index de dificultat 83 AA (IBP Index) que correspon a aproximadament, 40 Km i 800m de desnivell positiu.

Per més detalls cliqueu AQUí

Com veieu de crear un compte propi del blog a Wikiloc per tenir totes les rutes GPS penjades?


Ruta dissabte, 08/01/2011


Recordeu aquella ruta en la tots vàrem acabar plens de fang. Després de la pujada a Cal Senyor venint de la porta verda. On la ruta s’inicià a VdM pujant pel torrent de Cal Xinxa a Cabrils i seguint cap a Coll de Gironella-Coll de Porc-Porta Verda-Sot de la Font Freda-El Mal pas- Cal Senyor-Roca d’en Toni-Rocs d’en Serdinyà-Can Boquet-La Vinya Morta-Planes de Sant Mateu-Solella de Can Gallemí-Molí d’en Cuquet-Turó de Can Tàvec-La Roca Foradada-Coll de Forns-Pedrells per acabar baixant per Cabrils.

Aquell dia vàrem tenir un desnivell positiu de + 1200m aproximadament amb 40Km a les cames.

Per més detalls cliqueu AQUÍ