Blog de MTB i Running per a quatre ociosos de Vilassar i Rodalies

La Pantera Rosa salva vides

En part mogut per l’enveja que pot generar saber que avui dia 2 de gener hem sortit. Abans, però, vull fer èmfasis a que és un dia laboral per a la majoria de mortals. Un dia com avui m’he sentit amb prou forces per tornar a escriure la crònica de la sortida. Gràcies als treballadors per impulsar-me a fer-ho! Després de molt temps em començava a enyorar.

Podem dir que la sortida d’avui ha estat dura, però, ja es sabut, sempre sabem acabar-la com Déu mana, tots ben tips. De fet els més observadors veureu en el track una parada “obligada” a Òrrius.

La sortida ha començat amb una bona sorpresa, a les 8:30h puntuals ens hem trobat a la Caixa de Vilassar de Mar, tres habituals i un retrobat: Manel, Jordi F., Francesc i Jordi Ll.

Decidits hem començat a anar en direcció a Mataró per rememorar la ruta que varem fer en Jesús i jo el dia 30 de Desembre de l’any passat (fa 3 dies). Arribant a Mataró en començat els problemes; moltes pujades, totes per corriols i amb masses ganes de córrer. Amb tot això hem deixat els corriols a l’altura del polígon industrial de Dosrius. Allí ens hem disposat a enfilar la pujada dels 300.0000 per anar a provar el camí de “prou retallades” i la Font dels àlbers d’en Java. Hem sento obligat a comentar que camí i l’enllaç és espectacular. Finalment i amb en Manel ja mort, hem pujat a St. Carles i anar a buscar la finca de “Sol i lluna” per després desfilar pel camí de conill.

Una vegada exhaurit el camí en Manel també ho estava. Exhaurit.

Tot seguit, creuem el coll del Parpers i ens enfilem pel GR, continuem pel Racó dels Àngels per reemprendre el GR cap a St. Bartomeu. En Manel meditatiu ens comenta seguir pel camí de mínim gradient. Aquesta suplica s’acaba a Órrius, concretament davant d’el Pròxim d’Òrrius amb en Manel fent dieta Americana: menjant bollicaos, Cocacol·la i Pastelitos de la Pantera Rosa.

Al final, ja revifat, tornem a casa per la Riera de Can Raimi fins a la Riera d’Argentona fins a Mataró. Final del trajecte per alguns. Els altres hem continuat fins a Vilassar de Mar pel camí del mig.

Bé per finalitzar, i com ja és habitual, aquí us deixo el track

Creieu que hem estat massa clements amb en Manel? Feia una pena el nano!!

One response

  1. Jordi Fors

    En Francesc no exagera, hi havia moments en que pensàvem que tindríem que demanar assistència motoritzada.

    2 gener 2013 a les 5:26 pm