Blog de MTB i Running per a quatre ociosos de Vilassar i Rodalies

Archive for gener, 2013

12ª Montaltbike


Per segon any consecutiu ens trobem a Sant Vicenç de Montalt per iniciar la cursa que organitzen el club ciclista BBT xurribikers.

L’ambient és perfecte, potser un excés de gent que provoca aglomeracions en les proximitats a la sortida. Així que un cop recollit el dorsal i entrat en calor gràcies a les begudes calentes que ens ofereixen, anem a buscar la muntura per dirigir-nos cap a la sortida.

DSC_0743

Com tota cursa s’inicia amb alguna aglomeració, però gracies a les amples pistes inicials i el fort ritme que en Sergi lidera, de seguida anem deixant endarrere les aglomeracions. Ben aviat, prop del Km 5 en Jordi es despenja del grup, sembla que avui no té fresques les cames.

La cursa és exigent amb fortes pendents i corriols molt ràpids, el recorregut diferent al de l’any anterior, ens fa descobrir nous corriols fora del nostre habitat habitual.

Ja superat el 10 Km en Jordi, s’adona que el motiu que les cames no tirin té un origen. La roda del davant va tota l’estona frenada, així que intenta sense sort solucionar el problema mecànic.

No pot ser! a sobre de la duresa de la prova, s’ha de superar aquest entrebanc. Tot i això, en Jordi no defalleix fins a superat el Pou de Glaç, pujant a la Creu de Rupit, on apareix la primera de les rampes musculars. Un cop recuperat i passant un petit calvari personal, s’arriba fins a la Pedra de la Ferradura, punt més alt de la cursa. Buf! Ara baixada, però quan tot el sofriment sembla acabar el perfil presenta una pujada final que torna a picar a les cames malmeses.

Perfil

Al final un ruta amb més de 40Km i un desnivell superior als 1500m, on en Sergi finalitza amb poc més de 3 hores i que en Jordi fins al cap d’una hora més no veu finalitzada.

Tot i la duresa recorregut molt recomanable per tot Bikeaddicte!

Per descarregar el track o veure la ruta.

Tal com varem dir l’any passat. Ja ho sabem no som de curses, però un cop a l’any no fa mal.


Demà què – 2012 in review


Tot ciclista sap que en algun moment cal parar per repostar energies i veure els resultats que s’han aconseguit l’últim any. Degut a que aquest any no hem fet res. Hem de posar els resultats del blog, aquests ens els ofereix la propia plataforma de blogging que usem. Els podeu veure a continuació.

 

Felicitats per la gran tasca realitzada!!

 

The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2012 annual report for this blog.

Here’s an excerpt:

600 people reached the top of Mt. Everest in 2012. This blog got about 3.700 views in 2012. If every person who reached the top of Mt. Everest viewed this blog, it would have taken 6 years to get that many views.

Click here to see the complete report.


L’Himalaya fa baixada


El dia a començat com és habitual … el despertador a sonat a les 8h tocades, m’he equipat per l’ocasió i m’he pres  el cafè a corre cuita. La muntura m’esperava a la porta de casa preparada des de la nit anterior. La veritat és que de bon matí estava lleugerament desmotivat per sortir, ara bé, en veure-la les coses han canviat, Llàstima als meus gregaris els tocarà patir.

Aquesta vegada semblava que s’haguessin posat d’acord per arribar a la meta fent relleus, a Vilassar haviem de sortir en Manel, en Ramon, l’Anais i en Jesús, a Cabrera haviem de recollir a en Sergi i a Mataró a en Marc J.!!! Què és això!! quina poca serietat. Un repte que m’ha anat motivant pedalada a pedalada fins a la Caixa. Al meu haver …. Com? no portava ni esmorzar!!!

Arribo a la caixa i em trobo amb un invitat inesperat, un gregari de gregari, l’Ignasi (gregari d’en Jesús). Amb il·lusió emprenem el camí per anar fent pinya. En Marc J. el trobem a les piscines de Vilassar, al mateix lloc on més tard hem trobat en Nacho Vidal (coincidència?) Si si, el mateix el de Jarabe de Palo. Curiós, no l’hem trobat on l’esperàvem. En Sergi no té les mateixes amistats i estava sol trist i abandonat a la riera del camí del mig.

Una vegada constituït el grup, la sortida ha continuat …. i de quina manera!! a Mataró ens hem adonat que seria un dia difícil per la gran quantitat de fang similar a la bonyiga que hi havia per terra, encara no hem arribat al Decathlon quan hem tingut que fer una parada tècnica per desbloquejar les rodes del fang!!! semblava una gran boñiga.

A partir d’aquest punt i sabent el que ens esperava la sortida s’ha anat desenvolupant com és habitual, el líder davant i els gregaris darrera….. A m’oblidava en Ramon s’ha retirat per un tema de pantalons i l’Anais darrera renegant. Tot normal.

Això si, gran dia per treure la ferritja de les cames!!!

Aquí teniu l’anciat perfil:

Perfil L'Himalaya fa baixada

Per cert, teniu alguna cosa que dir? o afegir?


Escapant de la Duatló de muntanya de Mataró


Aquesta setmana la sortida dominical, s’ha iniciat com sempre des de Vilassar de Mar on en Francesc, en Manel, la Anaïs i en Jordi D. a través del Camí del Mig han passat a buscar en Jordi F. i en Marc J. per Mataró.
Un cop tot el grup junt, s’ha començat a remuntar la Riera d’Argentona fins a trobar el torrent de Can Cabanyes que ens ha endinsat per corriols amagat. En aquest punt, en Jordi D. ens ha ofert una petita exhibició de descens. Els constants canvis de ritme, amb pujades i baixades entre el bosc, fan que el ritme sigui exigent. En molts moments coincidim amb el traçat on es disputava part del recorregut de la Duatló SBR de muntanya de Mataró fins que finalment ens hem escapat vorejant el Turó de les Rovires i iniciant descens. Moment en que l’adrenalina s’ha disparat amb persecució inclosa entre Jordi F., Manel i Marc J., per intentar caçar el grup capdavanter format per Francesc i Jordi D. fins arribar al torrent de Manyans que ens ha portat novament a la Riera d’Argentona.

Un cop arribat a l’alçada del Bell Racó, iniciem la pujada a Can Ribot, trencant abans pel corriol de prou retallades i baixada a la Font dels Àlbers d’en Java. Punt on en Jordi F. ha intentat combinat la gimnàstica artística amb un exercici de salt de poltre amb gran nota, resultat d’un destalonament de la roda del davant.
Un cop solucionat l’averia amb l’ajuda de equip de mecànics (Marc J. i Manel), s’ha prosseguit amb baixada pel pont de l’espinal i tornada per la Riera d’Argentona i camí del mig al punt d’inici de la ruta. No abans separant-se els que es quedaven a Mataró.

Ruta amb bon perfil, tot i els pocs Km finals.
Perfil d'etapa

Si creieu que és del vostre gust, podeu descarregar el track de la ruta.


La Pantera Rosa salva vides

Supermercat Pròxim d'Òrrius

En part mogut per l’enveja que pot generar saber que avui dia 2 de gener hem sortit. Abans, però, vull fer èmfasis a que és un dia laboral per a la majoria de mortals. Un dia com avui m’he sentit amb prou forces per tornar a escriure la crònica de la sortida. Gràcies als treballadors per impulsar-me a fer-ho! Després de molt temps em començava a enyorar.

Podem dir que la sortida d’avui ha estat dura, però, ja es sabut, sempre sabem acabar-la com Déu mana, tots ben tips. De fet els més observadors veureu en el track una parada “obligada” a Òrrius.

La sortida ha començat amb una bona sorpresa, a les 8:30h puntuals ens hem trobat a la Caixa de Vilassar de Mar, tres habituals i un retrobat: Manel, Jordi F., Francesc i Jordi Ll.

Decidits hem començat a anar en direcció a Mataró per rememorar la ruta que varem fer en Jesús i jo el dia 30 de Desembre de l’any passat (fa 3 dies). Arribant a Mataró en començat els problemes; moltes pujades, totes per corriols i amb masses ganes de córrer. Amb tot això hem deixat els corriols a l’altura del polígon industrial de Dosrius. Allí ens hem disposat a enfilar la pujada dels 300.0000 per anar a provar el camí de “prou retallades” i la Font dels àlbers d’en Java. Hem sento obligat a comentar que camí i l’enllaç és espectacular. Finalment i amb en Manel ja mort, hem pujat a St. Carles i anar a buscar la finca de “Sol i lluna” per després desfilar pel camí de conill.

Una vegada exhaurit el camí en Manel també ho estava. Exhaurit.

Tot seguit, creuem el coll del Parpers i ens enfilem pel GR, continuem pel Racó dels Àngels per reemprendre el GR cap a St. Bartomeu. En Manel meditatiu ens comenta seguir pel camí de mínim gradient. Aquesta suplica s’acaba a Órrius, concretament davant d’el Pròxim d’Òrrius amb en Manel fent dieta Americana: menjant bollicaos, Cocacol·la i Pastelitos de la Pantera Rosa.

Al final, ja revifat, tornem a casa per la Riera de Can Raimi fins a la Riera d’Argentona fins a Mataró. Final del trajecte per alguns. Els altres hem continuat fins a Vilassar de Mar pel camí del mig.

Bé per finalitzar, i com ja és habitual, aquí us deixo el track

Creieu que hem estat massa clements amb en Manel? Feia una pena el nano!!