Blog de MTB i Running per a quatre ociosos de Vilassar i Rodalies

Quan fa dissabte la formiga, a venir el bon temps no triga

Les previsions al divendres vespre eren bones pel que feia a meteorologia i assistència. Així que decidim quedar a les 8:00h per arribar d’hora a casa. Finalment, som menys dels esperats ja que alguns dels que són pares no aguanten el “ritmo de la noche” i es queden adormits.

Es comença pujant per la carretera de Cabrils anant a trobar la terra humida que han deixat les pluges d’aquest últims dies. Fent un Can Xinxa arribem fins dalt el Coll de Gironella. Un cop dalt es segueix amb baixada a la font d’en Quico i enllaç amb la traçada peraltada que ens fa arribar fins la Riera de Clarà. En aquest punt toca remuntar la riera direcció a Can Raimí. Però, just abans d’arribar a la urbanització de Can Raimí, ens toca fer parada tècnica per punxada d’en Jordi. La resta del grup aprofita per fer un most a les peces de fruita que porten al sarró.
Quan es reinicia la marxa es fa en direcció Òrrius a través del Burros.
Un cop superades les rampes, al arribar a l’alçada de la carretera d’Òrrius, per obligacions de pare, en Marc deixa el grup. La resta del grup segueix en direcció la riera de Riudemeia fins al Bell Racó.

Arribem a les últimes rampes del dia resseguint els camins que pugen fins a Can Ribot i la urbanització Sant Carles. Un cop a Sant Carles, ja està pràcticament tot fet, baixem novament fins al Bell Racó, a través de una descoberta que surt a l’alçada de la plana de l’Espinal.

La ruta final fins a Vilassar acaba amb els 40Km i 1000D+ de rigor i un perfil atractiu.

Voleu descarregar el track de la ruta.

2 responses

  1. Una altra ruta que m’he perdut!!! A veure si el proper cap de setmana puc venir!!! espero no ser un altre marc!!!

    24 Març 2012 a les 9:44 pm

  2. Manel

    Bé Jordi,

    A part del text que…estic a punt d’ agregar-te a “favoritos”, la ruta va ser xula, molt xula. Hem d’ aconseguir poder fer noves rutes. A mi ara m’ agafarà una mala època per la bici, però esperem que duri 1-2 mesets i a correr.
    Només vull dir, carai quina diferència entre la setmana passada i aquesta.
    Per altra banda, la pujada dels burros va ser un encert total, una pujada més i acabem els 3 que vam quedar trinxats, tot i que el pobre Marc, em va dir que el roure se li va fer etern, però diuen que quien tuvo, retuvo i en Marc segur que tornarà a ser el d’ abans i els pobres desgraciadets que estem allà, després estarem allà … abaix, jajajajaja.

    25 Març 2012 a les 12:51 pm